Recuperar el canto gregoriano
J. I. González Faus. Confieso de entrada que soy un amante de la polifonía coral. Tanto que la prefiero a la orquesta. A pesar de todo, hay una música monódica que me atrae cada vez más. Me refiero al llamado canto gregoriano.
Se trata de una música tranquila, sin prisas, muy al servicio de la letra cantada, a la que parece estudiar y acunar y subrayar para que resalte más. Transmite así una experiencia de calma, de paz, de superación del ego, que brota no solo de la melodía sino del mensaje que esa melodía intenta transmitir. (more…)
Que Déu t’ho pagui…
José María Segura. Quan escoltes aquesta expressió saps, o imagines, que la persona que la fa no et correspondrà. O almenys no et correspondrà amb una contraprestació pel valor del servei, acció o de la cosa que li estàs proporcionant, facilitant, de l’ajuda que li estàs subministrant…
És una expressió que es presta a bromes. “Amb l’Església ja se sap que et paguen amb oracions”, allò de “Déu t’ho pagui…”
Ens convido a aprofundir en l’origen profund d’aquesta expressió. (more…)
Godless: només on hi ha comunitat pot haver-hi salvació
Xavier Casanovas. En plena conquesta de l’oest americà, un petit poble sobreviu el seu dia a dia habitat només per dones. On són els homes? Van morir tots en un accident a la mina on treballaven deixant vídues i orfes a mercè de la voluntat de Déu, o de la seva absència. En aquest poble s’hi refugia un jove misteriós que escapa de la banda de bandolers i malfactors entre els qui vivia. El cap de la banda, un híbrid entre predicador, salvador d’ànimes perdudes i dimoni encarnat, el busca per a matar-lo. Aquest és l’argument d’una minisèrie de Netflix que ha passat potser sense pena ni glòria, però que sota capa de western de tota la vida, amaga una lectura autènticament dovstoievskiana mirant de respondre a aquella gran pregunta: si Déu no existeix, tot està permès? I afegiria, si Déu no existeix, a qui o a què fiem la nostra salvació? (more…)
Vincent Lambert i Charlie Gard: el debat sobre l’eutanàsia
Jesús Martínez Gordo. He seguit amb el cor encongit el final de Vicent Lambert en Reims (França), el tetraplègic en estat vegetatiu des de feia més d’una dècada. I també he seguit l’enfrontament judicial entre els seus pares (catòlics i contraris al fet que se li retirés l’alimentació i hidratació artificials per considerar que era una decisió “eutanàsia”) i la seva dona i tutora legal (partidària de tals retirades per entendre que s’estava incorrent en “acarnissament terapèutic” o “distanàsia”). També he llegit com el Papa Francesc ha reivindicat a Twitter que els malalts no siguin “abandonats fins a deixar-los morir”. Per la seva banda, Mons. V. Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia de la Vida, ha qualificat la seva mort com una “derrota per a la humanitat” perquè “una societat és humana si protegeix la vida”.
És un fet dramàtic que m’ha recordat el cas de Charlie Gard i el delicat i complex debat que llavors es va obrir i del que vaig recollir el que ara segueix. Entenc que el llavors aportat pot ajudar a aclarir el que està en joc en aquestes i en altres situacions límit. (more…)
Pedagogía de la desigualdad
Fernando Vidal. Los aeropuertos se han convertido en una pedagogía de la desigualdad. Esa conclusión saqué cuando por fin llegué a mi destino. Entré en el edificio donde tenía la reunión de trabajo, después de haber pagado al taxista el plus por llevarme por la autopista privada. Es un peaje considerable, pero por la carretera normal tardas cinco veces más. Al menos pude tomar el taxi antes que la mayoría. Pagas por el taxi premium pero te permite adelantar a todos los pasajeros que esperan la larga cola del taxi normal. También es cierto que tuve el mérito de llegar a esa cola antes que otra gente que no pagó porque le llevaran las maletas los mozos del Easypass. Solamente ellos pueden manejar los Trolley Gold.
Cierto que yo solamente llevaba mi maleta Rimowa Titanium y no necesitaba carro, pero por las terminales no te dejan circular con tus maletas autónomamente. Tienen razón, se pueden producir accidentes y hoy en día algunas maletas de diseño son tan caras que si chocas con ellas tienes que sacar los papeles del seguro. De todos modos, por si acaso, vale la pena pagar el seguro Shield que te ofrecen en cuanto pisas la terminal. Lamentablemente, por los aeropuertos circula cualquiera y te pueden rayar la Rimowa. (more…)
La força de la fragilitat
Mercedes Pagonabarraga. La meva feina com a jurista de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) m’acosta diàriament a històries de famílies que no viuen precisament moments o vides fàcils. No sempre és senzill ni còmode prendre determinades decisions que poden comportar la separació, si més no temporal, de la convivència de nenes o nens amb els seus pares. Però sí que és tremendament humà si tractes de centrar-te en cadascuna de les persones de les diverses famílies que d’alguna manera atens, i no deixes de sorprendre’t ni d’aprendre sobre la condició humana en intentar entendre les diverses reaccions que pares, mares, i fills/es tenen davant del que els ha tocat viure.
Heus aquí el meu tribut a una dona que no em va deixar indiferent, sinó que va tocar profundament el meu interior ajudant-me, amb el seu sofriment, a entendre i agrair. (more…)
Muerte de un ciclista trabajador
Eduardo Rojo Torrecilla. En 1955, Juan Antonio Bardem dirigió la película Muerte de un ciclista, que giraba alrededor de la muerte de este en un accidente de tráfico provocado involuntariamente por un profesor de universidad y su amante, una mujer casada de la alta burguesía, y que tapan u ocultan a toda costa para evitar que se descubra su adulterio. La película mereció críticas muy elogiosas (recuérdese que se rueda en plena dictadura franquista), y podemos leerlas en las redes sociales. Valga como ejemplo una recogida en la página web de Filmaffinity: “Obra maestra, aún hoy una de las obras capitales del cine español, una película comprometida y combativa, que arremete contra la burguesía de la época y ofrece un desolador retrato de la España franquista” (Miguel Ángel Palomo, El País)[1].
He recordado esta película al conocer la muerte de otro ciclista…, sólo que en esta ocasión desgraciadamente no ha sido “de cine” sino real. En las primeras informaciones se daba cuenta por la agencia EFE, citando fuentes de la Guardia Urbana, que el fallecido era “un joven de 22 años” y que el suceso había ocurrido el sábado, 25 de mayo, “sobre las 23:30 horas en el cruce entre la calle Balmes y la Gran Via de les Corts Catalanes.” (more…)
Comentaris recents