“Mi pueblo no discierne”
Xavier Alonso. El primer fin de semana de junio lo pasé en la Abadía de Chévetogne como huésped. Fui a compartir la vida monástica, y a leer y descansar. Chévetogne está en Valonia, en la provincia de Namur, a algo más de una hora en tren y autobús desde Bruselas. La Abadía fue creada en 1925 por dom Lambert Beauduin para consagrarla a la oración por la unidad de los cristianos. Una única comunidad de monjes benedictinos lleva a cabo la celebración simultánea de los oficios litúrgicos de cada día en dos iglesias, en una en rito latino y en otra en rito bizantino. Los cantos en rito bizantino son de una honda belleza y sus grabaciones se exportan a todo el mundo. El día 2, cuando las campanas daban las nueve menos cuarto de la mañana, me puse a escribir… (more…)
Què diem quan diem Déu. Dialogant amb el professor Reza Aslan
Jesús Martínez Gordo. Jo també, com l’admirat José María Castillo, he llegit l’informe sobre el llibre del professor Reza Aslan, de la Universitat de Califòrnia i investigador de la història de les religions (Dios. Una historia humana, Taurus) que, publicat per El País el passat 25 de setembre, l’encapçalava la següent frase entre cometes: “Déu és una idea. No m’interessa la pregunta sobre si existeix o no“. (more…)
Només la política pot resoldre el conflicte català
Jordi López Camps. La història contemporània de Catalunya s’està escrivint a partir de sentències. L’any 2010 el Tribunal Constitucional va tombar l’Estatut ratificat pel poble català, a més de les aprovacions prèvies dels parlaments català i espanyol. Després, el tribunal Constitucional ha anat anul·lant lleis, totalment o parcialment, aprovades pel Parlament català. Finalment, la sentència del Tribunal Suprem amb la dura condemna de líders socials i polítics, és un pas més en la judicialització continuada de la política catalana. Aquesta sentència banalitza el delicte de sedició i, per tal de justificar les dures penes imposades, erigeix una jurisprudència que hipoteca l’exercici futur dels drets fonamentals com de reunió i manifestació. Un altre ruptura en la qualitat democràtica espanyola. Mentrestant, s’ha anat construint un relat contra l’independentisme amb l’ànim d’allunyar encara més la solució del conflicte català de l’àmbit polític. (more…)
Tòpics de vacances
Pedro Moya Milanés. Qui més qui menys, tothom afronta les seves vacances amb aspiracions de relaxar el cos i eixamplar l’esperit, amb l’esperança de tocar amb els dits el paradís inabastable que la rutina fatigosa del treball quotidià s’entestés a negar-nos.
Tranquil·litat, repòs, desconnexió…, desfilen com mantres davant la nostra ment en les jornades prèvies a l’anhelat inici de vacances. Ja en un nivell més sofisticat, somiem en ampliar coneixements amb viatges instructius, descobrir mons ignorats, alleugerir l’esperit per tornar més lleugers d’equipatge, oblidar-nos de tot el que ens aclapara en el quefer diari… Molta il·lusió i bons propòsits.
No pretenc aigualir-li la festa a ningú tirant-li en cara la distància entre els propòsits i els resultats, ni molt menys criticar la forma o l’enfocament que vulguem donar al nostre merescut descans. Cadascú se les apanya com vol i pot. Per a això són les vacances al cap i a la fi…, per somiar una mica. (more…)
Recuperar el canto gregoriano
J. I. González Faus. Confieso de entrada que soy un amante de la polifonía coral. Tanto que la prefiero a la orquesta. A pesar de todo, hay una música monódica que me atrae cada vez más. Me refiero al llamado canto gregoriano.
Se trata de una música tranquila, sin prisas, muy al servicio de la letra cantada, a la que parece estudiar y acunar y subrayar para que resalte más. Transmite así una experiencia de calma, de paz, de superación del ego, que brota no solo de la melodía sino del mensaje que esa melodía intenta transmitir. (more…)
Comentaris recents