![[Reflexió de cap d’any] Postpandèmia: una oportunitat per a la fraternitat](https://blog.cristianismeijusticia.net/wp-content/uploads//corna-virus-5170084_1920-150x150.jpg)
[Reflexió de cap d’any] Postpandèmia: una oportunitat per a la fraternitat
Cristianisme i Justícia. Iniciem el 2021 amb la vista posada en el final de la pandèmia. Sembla que ara la pregunta ja no és sobre quan s’acabarà tot plegat, sinó sobre com ho farà i com serà la vida després d’aquest temps intens. La imminència de la vacuna –almenys per als anomenats països del Nord– ens fa creure que podrem tornar a la mateixa rutina d’abans. Pel camí, però, el virus de la pobresa continua fent estralls. Haurem après alguna cosa del temps que hem passat confinats? Aprofitem aquest moment per aturar-nos i revisar allò que hem viscut. Podem fer-ho recorrent als lemes que ens han acompanyat tots aquests mesos. Quan una expressió es fa popular és perquè amaga quelcom essencial de l’esperit del nostre temps. Buscar-hi el seu significat profund ens ha d’ajudar a rearmar-nos interiorment per poder viure l’any 2021 amb més serenor, lucidesa i compromís. (more…)

Navidad no ha llegado, no todo es igual y sí puedes hacer algo
Manu Andueza. Me cuesta la Navidad. Se me hace difícil. Hace años escribí un texto (en catalán) titulado “Navidad para creyentes”. Lo he enviado a varias editoriales, pero todas me dicen que no es el momento de publicarlo. Tal vez. Tal vez lo tenga que escribir en castellano por si es cuestión de idioma.
El texto repasa el nacimiento de Jesús en los evangelios y lo compara con nuestras navidades culturales. La tesis del mismo es que hemos prostituido la Navidad. Un niño que nace en las periferias de la existencia, abandonado, en un lugar para animales. Quienes hemos vivido alguna vez, aunque sea esporádicamente, en una casa con animales sabemos del olor que se respira allí. Cambiamos por incienso y colonias lo primero que respiró Jesús. Un Jesús anunciado primero a los últimos, a los pastores. Un Jesús adorado no por unos reyes sinos por unos seguidores de estrellas, buscadores de sentido en la vida. Un Jesús, en definitiva, que como alguien muy bien intuyó al colocarlo en medio de un buey y una mula, nace en la esterilidad de la existencia para darle vida. (more…)

El dret a una atenció digna en temps de pandèmia
Núria Tomàs Compés i Sara Clemente Bassa. T’imagines explicar que t’acabes de quedar sense feina o que el teu marit et maltracta i que ningú t’abraci?
Al sud d’Europa sempre ens hem caracteritzat per ser més càlids que al nord. Les mostres quotidianes d’afecte eren majors que a la resta de països; deien que la Mediterrània ens donava calidesa. Ara, de sobte, aquesta calidesa s’ha esfumat.
La intervenció socioeducativa al Centre Obert i d’Esplai Bocins, de la Fundació La Vinya, com en molts d’altres projectes, es basava -i es basa- en una escolta activa cap als infants i cap a les respectives famílies. No només escoltàvem; abraçàvem, somrèiem, acariciàvem l’espatlla… Però de cop, la COVID-19 també ha canviat això.
Ara ve una mare a explicar-nos que està molt preocupada perquè els faran fora de casa i, des d’un metre i mig de distància i amb la mascareta tapant-nos mitja cara, li hem de transmetre el nostre escalf. És, com a mínim, una tasca complexa. (more…)

Construyó un palacio, amó generosamente, escribió versos
Rosa Ramos. Hay una diferencia entre los cuentos y las historias. Al menos eso me inspira a pensar León Felipe quien se dolía de tantos cuentos con los que nos adormecen: “… los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos…”; en tanto -creo- las historias nos despiertan y nos mueven a caminar con sentido, en dirección elegida, esa nuestra, única y compartida, tantas veces hoy en peligro de perderse en deambulares.
Esta es la historia de Antonio, un hombre del siglo pasado, que llegó a un nuevo mundo en el vientre de su madre, que ya llevaba otros dos pequeños de la mano, dejando detrás una tierra, una lengua y un mundo lejanos.
Fue alumbrado en 1900, signado no solo por aquella distancia y pérdida de referencias que debió sufrir su madre, sino por otra: su padre falleció antes de que él naciera. (more…)

Fràgils i rebels: ni podem, ni ho volem tot
Sanja Rahim i Núria Romay. Hi ha un col·lectiu de joves que no s’ajusta al model de joventut heroica, de joventut invencible i forta, de joventut immersa en la ‘flor de la vida’, en un temps d’ésser inesgotable. És una minoria que: ni pot, ni ho vol tot. Ens referim, concretament, a joves que oscil.len entre la majoria d’edat i la trentena, amb una salut que ha deixat de ser de ferro, vides tocades per un diagnòstic de malaltia (del tipus que sigui) o de dolència crònica. I passa que, com tot el que no és d’anunci, és un grup que facilment queda camuflat, avergonyit, invalidat, mut. (more…)

Francisco comunista
J. I. González Faus. Los antiguos escolásticos tenían una costumbre muy sana: al comienzo de cada disputa definían las palabras que iban a usar en ella. De este modo, si luego argumentaban dando a esas palabras un significado distinto del que antes habían definido, se les podía decir aquello de “tibi contradicis” o “contradicis definitioni tuae”, y quedaban como un Abascal tras su moción de censura.
Por haber perdido aquella sana costumbre, las palabras nos sirven hoy a nosotros como piedras que se arrojan al otro en vez de argumentos que se le presentan. Ahí está ese término “populista” que (como ya dijo Piketty) nadie sabe bien qué significa, pero todos se lo tiran unos contra otros, con significados distintos cada vez. Pero el significado es lo de menos porque, como digo, no se trata de una palabra sino de una bala. Es aquello de Umberto Ecco de usar “el nombre de la cosa”, pero sin la cosa. (more…)

Una reflexión tras el asesinato de Samuel Paty
Carlos Maza Serneguet. Empezamos la semana acusando todavía el golpe de lo ocurrido en Francia el viernes pasado. No hay tiempo suficiente para procesar una reacción tan brutal a una lección sobre libertad de expresión. El asesinato como respuesta a una clase no es digerible. Pero si queremos que no se convierta en otra muerte absurda, en un caso más de la lista, se impone atravesarla y ver qué emerge al hollar esa tierra que ahora parece yerma y seca.
La decapitación de Samuel Paty tiene contexto. No solo el de su historia personal, enfrentada a un ambiente de persecución desde que utilizó las famosas caricaturas de Mahoma para ilustrar una clase sobre libertad de expresión. Hay otros elementos en el cuadro. Señalo dos muy conocidos: el juicio por los asesinatos de Charlie Hebdo y la lucha contra lo que Macron ha dado en llamar el “separatismo” islamista. Me fijaré sobre todo en esto último. (more…)

Acompanyar i perfumar… Tan simple i tan difícil
Rosa Ramos. Internada, en un llit que no és el seu, jeu una dona que acaba de fer vuitanta-dos anys, que no representa per la seva cara i mans sense arrugues. Fins fa deu dies era “la senyora de la casa” que cuinava per a tota la família, tot i que confessa que se sentia una mica cansada i “desanimada”, amb poca voluntat per fer alguna cosa més enllà de la rutina domèstica.
De “professió labors”, com figurava abans fins i tot en els documents oficials, o “mestressa de casa” que s’ocupa dels oficis de la llar…, aquestes accions tan fonamentals com invisibles que han exercit tantes dones al llarg de la història. Encara que d’aquesta “professió”, potser la part més difícil i invisible ha estat la de responsabilitzar-se d’administrar les existències, és a dir, de “l’economia domèstica” en els dies d’abundància i en els d’escassetat. Sense que es noti, sobretot en aquests. (more…)

Fem-nos preguntes encertades en moments incerts
Núria Romay. «Si no tinguessis por, què faries?». No recordo ben bé en quina fase pandèmica, d’entre totes les fases que anem transitant ja fa més de mig any, vaig creuar-me amb aquesta pregunta . Me la va llençar, de forma directa però amb delicadesa, un amic. D’aquests que saben com i quan convé activar el material sensible. A l’altra banda del metre i mig, em trobava asseguda i sense saber què fer amb aquell interrogant que semblava com si anés embolicat en paper de regal. Paper reciclat del darrer Nadal, és clar, de quan ens havíem habituat al privilegi de donar i rebre una abraçada i de quan l’organització per assistir a la Cavalcada era del més senzill que teníem. (more…)