Va en serio, la vida
Núria Romay. Va en serio, la vida. Tinguis l’edat que tinguis. Va en serio, et repeteixes aquest matí. La notícia de la mort d’un jove amic, per si no t’havia quedat clar abans, t’arrela al present. Aquest sotrac et ressitua i fa reaparèixer un vell mantra, que t’és conegut, que no et resulta nou: la vida, va en serio. (more…)
Ens espanta la malaltia
Núria Romay.
Ens espanta la malaltia.
Perquè ens atura, ens paralitza, en sec, sense esperar-ho. Perquè ens obliga a desprogramar, a desfer, a desdibuixar aquell pla, aquella projecció de futur, el tenir-ho tot sota control.
Ens espanta la malaltia.
Perquè és pura incertesa i vulnerabilitat. És la vida en bolquers, nua, sense afegits, sense edulcorants, sense excuses. (more…)
Agrair. Perdonar. Dir t’estimo. Dir adéu.
Núria Romay. [Aquest escrit sorgeix com a reflexió en acabar la sessió dels Dilluns dels Drets Humans, “Dret a una mort digna. De què parlem?”]. Què amaga el final de vida? Què hi ha rere aquest límit, cobert de nuesa i fragilitat, que em reforça el desig de viure en plenitud? Em pregunto, ja que m’hi poso, què és el que empeny algú de vint-i-vuit anys a assistir a un debat sobre el “morir dignament” on tot apunta a sentir la paraula mort més vegades durant una hora que en els mesos anteriors. Sense respostes m’apropo, moguda per aquest misteri. (more…)
Tractem-nos amb cura
Núria Romay. [Aquest escrit neix com a reflexió al finalitzar la quarta sessió del curs “Fonaments per a una cultura de la reconciliació”, amb la ponència de Kristian Herbolzheimer. Podeu trobar la informació del curs aquí, i la petita entrevista a Kristian Herbolzheimer prèvia a la sessió, aquí]. (more…)
