Xavier Casanovas. Quan es va votar la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea es van poder escoltar declaracions de ministres d’economia dels seus diferents països oferint rebaixes fiscals a les entitats financeres amb seu a Londres que volien establir-se en un país de la UE. En declaracions a mitjans de comunicació, portaveus de bancs d’inversió arribaven a afirmar de manera clarament cínica: “És pràcticament una subhasta basada en veure quin país dóna més avantatges fiscals dins d’un marc regulador europeu. El problema és com explicar-ho en un context de pujada general d’impostos i retallades de despesa social en aquests mateixos països”
Serveixi aquesta anècdota real per a entendre la pertinència d’abordar la qüestió dels impostos davant de les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge. El que s’ha viscut a Europa els darrers cinc anys ha estat d’una gran importància en matèria de fiscalitat. (more…)
Javier Arregui. Les properes eleccions al Parlament Europeu (PE) ens confronten un cop més amb la història. Si assumim un mínim de perspectiva històrica, el procés d’integració europeu ha suposat èxits molt importants. Pocs recorden que la pau experimentada per Europa en els darrers 70 anys (i com a conseqüència, el seu benestar econòmic i social) és una excepció més que una norma en la història d’Europa. Sens dubte, aquest és l’assoliment més important que ha possibilitat aconseguir altres fites també significatives com ara conrear una identitat compartida, integrar la diversitat cultural, crear interessos econòmics i de seguretat comuns, així com institucionalitzar valors imprescindibles com la democràcia, la igualtat d’oportunitats, la llibertat política, l’estat de dret i el respecte als drets humans. Tot això és, sens dubte, conseqüència d’una Europa unida i d’un projecte polític compartit. Cal tenir-ho present i posar-ho en valor. (more…)
Carlos García de Andoin. Son conocidos los interpelantes llamamientos del papa Francisco a una Unión Europea (UE) que se desentiende del cementerio de migrantes en que se ha convertido el Mediterráneo, así como reclamando políticas de acogida e integración. No en vano conspiran contra él Salvini, Le Pen y el tenebroso Bannon, exasesor de Trump, que impulsa el ultranacionalista y xenófobo The Mouvement. Menos conocido es, sin embargo, el diálogo sostenido sobre la relación de la política con la religión organizado en Bruselas y Roma.
En la legislatura que concluye el Parlamento Europeo ha iniciado la implementación del art. 17 del Tratado de funcionamiento de la Unión Europea, que, respetando el estatus de las iglesias y comunidades religiosas en cada país, habilita a la Unión para mantener un diálogo abierto, transparente y regular con ellas y también con las organizaciones de conciencia y filosóficas. (more…)
Xavier Alonso. Una companya d’oficina, valenciana, em passa un link: “Ací t’envie una enquesta per saber a qui votar: Descobreix amb quina candidatura al Parlament Europeu tens més afinitat.” Convido els lectors a entrar-hi. És interessant. És veritat: més que les propostes, que ara comentarem, el realment important és anar a votar. Aquestes són les novenes eleccions europees, i la participació en les vuit anteriors, des de 1979, sempre ha anat a menys. Mostra de la preocupació de la Uniço Europea (UE) per la participació és que ha apostat molt fort aquesta vegada pel “registre emocional” en la seva publicitat, produint un vídeo impactant que identifica el futur d’Europa amb mares embarassades, parint o amb el seu nadó acabat de néixer, i que arriba ja gairebé a 34 milions de visualitzacions: “Escull el teu futur”.
No donem res per fet. El filòsof basc Daniel Innerarity ha dit fa poc que “aquesta legislatura serà decisiva en la història de la UE”… (more…)
Bernardo Pérez Andreo. [Rara Temporum] Uno de esos dichos que escuchaba a mi abuela era “lo mucho amansa y lo poco espanta”. Es decir, que un hecho es impactante según el grado en que se muestra. En los años cincuenta, un escote de mujer podía provocar reacciones febriles en el público masculino; hoy, un desnudo apenas impacta. Es más, tiene el efecto de ‘amansar’ a las fieras. Me viene esta imagen cuando veo lo que sucede con el aumento de los niveles de CO2 en la atmósfera este año: estamos rompiendo todos los récords previos y ya no somos capaces de predecir hasta dónde podremos llegar. El quince de mayo llegamos a 415.70 partes por millón (ppm) de CO2 en la atmósfera. Es un dato que puede no decir mucho a quien no esté familiarizado con estas mediciones, pero si miramos el histórico de CO2 nos damos cuenta del valor relativo que supone. Desde que se toman registros en el observatorio de Mauna Loa, en Hawai, hemos aumentado desde el nivel de 300 ppm en 1958, cuando Keelling comenzó con las observaciones, hasta los 415.70 de este mes de mayo. (more…)
Pedro Moya Milanés. Tras una década de sangrientas acciones de terrorismo radical de inspiración islamista, se ha convertido ésta en palabra de moda a la hora de debatir la estrategia a seguir con sus ejecutores. Muchos de ellos permanecen presos en cárceles sirias e iraquíes, a la espera de ser juzgados in situ, y otros tantos encaran una posible devolución a sus países europeos de origen, de donde partieron para enrolarse en la yihad del Estado Islámico y cuya reciente derrota territorial podría forzarles a un retorno obligado. Si hace unos años el debate se centraba en un diagnóstico sobre la radicalización y sus causas, ahora el foco se sitúa en cómo abordar la tarea de desradicalización, su paso por cárceles europeas, su tratamiento jurídico-penal, las difíciles expectativas de una eventual reintegración futura… (more…)
Ignasi Escudero. Ens estem acostumant a viure en l’escenari de misèria que ha deixat el tancament de la crisi. Segons el baròmetre del CIS, la majoria de la població creu que la situació econòmica –tant la de l’estat com la personal– es mantindrà o empitjorarà, sent de partida regular o dolenta, és clar. L’atur, la qualitat del treball o els problemes econòmics, són les preocupacions més importants a dia d’avui, també segons el CIS.
En una dinàmica on no hi ha futur, almenys per la majoria, moltes persones s’aferren a uns serveis socials en crisi permanent. El temps d’espera mig a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per ser atès és de 6 setmanes. Si la situació és urgent s’ha d’esperar també aquest mes i mig, ja que no hi ha mecanismes professionals que facin un cribratge. Un cop feta la primera visita caldrà encreuar els dits perquè la treballadora social de referència no es posi malalta. Les baixes no es substitueixen. Les perspectives d’agafar aire a la superfície, són molt escasses. Els salvavides, punxats. (more…)
Comentaris recents