Darío Mollá. Confesso que em sento molt incòmode amb molts dels “discursos” sobre Déu que estic sentint enmig de la tragèdia que estem vivint. Discursos que “s’aprofiten” d’aquesta immensa tragèdia i d’aquest terrible fracàs que és la pandèmia del COVID-19 per a parlar de Déu, de la seva necessitat, del pobres que som els humans i del necessari que és Ell. Alguna cosa així com “com n’estàveu d’equivocats”… No discuteixo la part de veritat que tingui aquest raonament, però sí que em molesta un cert to i un cert oportunisme de parlar sobre Déu “ara” que es veu en totes les seves dimensions la feblesa humana. Em nego a creure en un Déu que per a créixer i manifestar-se necessiti del fracàs humà. És aquest el Déu que proclamava Jesús en dir “he vingut perquè tinguin vida i vida en abundància” (Joan 10,10)? O tornem a això de dir que aquesta vida ni val ni importa res i que el que importa és l’“altra” vida? I d’aquí, la pregunta amb què encapçalo aquesta reflexió: és temps de parlar de Déu o de callar de Déu? Potser, per a no ser tan radical, ho puc formular d’una altra manera: de quin Déu parlar? I com parlar de Déu? (more…)
J. I. González Faus. Quizá puede ayudarnos ahora una reflexión sobre el coronavirus desde el libro de Job, uno de los textos más impresionantes de la historia de la humanidad. Retomo para ello un antiguo texto: (more…)
Eduardo Rojo Torrecilla. [Article escrit el 23 de març].
1. Els confesso que em costa posar-me davant de l’ordinador cada matí, aquests últims dies, per intentar seguir amb la meva rutina laboral habitual, i que trobo a faltar (qui no?) el decidir lliurement si surto al carrer simplement a passejar, fer la compra, anar al gimnàs o desplaçar-me amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, i més concretament a la meva Facultat de Dret. Dubto molt, i crec que els lectors i lectores compartiran el meu punt de vista, que molt poc abans de l’aprovació de l’estat d’alarma pel Consell de Ministres el dia 17 de març, i que l’Organització Mundial de la Salut declarés pandèmia el brot de Covid-19, que fóssim conscient del canvi radical que anava a significar en les nostres vides. (more…)
Alícia Guidonet. El dia 8 de febrer Casa Turca Barcelona i la Fundació Migra Studium vam celebrar la Setmana de l’Harmonia Interconfessional a l’església de Nostra Senyora de la Victòria amb una xerrada sobre sufisme a càrrec del filòsof Gabriele Bianchi i una dansa sufí a càrrec de Ishak Urun, mestre turc, Chiara Salvati i alumnes de la seva escola de dansa. (more…)
Jorge Picó. Tot just van començar els primers dies de confinament decretats pel Govern d’Espanya que ja estàvem tots llançats en una orgia de consum cultural a les xarxes: visites guiades pels museus, teatrotecas obertes, artistes fent concerts des de cases, recomanacions i llistes de cultura a consumir i plataformes digitals obrint els seus continguts. Com si no hi hagués aturada possible. Aturar-se? Impensable, show must go màxim llançat per alguns teatres i òperes de prestigi. El #quedatacasa produeix vertigen a la plèiade d’artistes que són o som la nostra pròpia marca i ens devem a la tirania de la visibilitat. Em connecto i et recito un poema, o et llegeixo un fragment del meu llibre preferit. Esperar, per donar idees, a que la RNE tregui el cap i pagui ara uns quants actors i actrius per radiar teatre, res. (more…)
Nicolás Iglesias Mills. El 2 de marzo del 2020, un día después de la asunción del nuevo gobierno en Uruguay, se realizó una fiesta interreligiosa donde participaron las máximas autoridades y representantes del mismo. Esto nunca había sucedido en el país. (more…)
Manfred Nolte. Considerar los aspectos económicos del COVID-19 se hace particularmente duro cuando el pico de la enfermedad aun no se atisba entre nosotros, y cuando la vida y la salud de muchos que están en juego eclipsan cualquier otra consideración. Siendo esto así, la pandemia, que siempre será excesiva, llegará a acotarse, mientras que los estragos económicos que nos hemos autoimpuesto como cerco a la enfermedad es de tal calibre que amenazan con acompañarnos en una de las crisis más formidables de los últimos tiempos. En el corto plazo, de mayor intensidad que la de 2008, según algunos analistas. El Banco Central europeo (BCE) no ha vacilado en cuantificarla para el conjunto de la eurozona: un 5% del PIB en tres meses, a razón del 1,2% mensual. Según afirma Deutsche Bank la caída trimestral del PIB mundial superará a cualquier otra negativa desde la segunda guerra mundial. (more…)
Comentaris recents