Pablo Font Oporto. Com deuen saber, la pesca d’almadrava és una tècnica de pesca molt antiga en la qual els peixos són enganyats perquè entrin en un laberint de xarxes i després capturats de diverses maneres. En algunes zones del món es practica una cosa semblant mitjançant procediments diversos en què, d’alguna manera, mentre alguns pescadors sostenen les xarxes tancant el pas, altres fustiguen als peixos per conduir-los a un parany final. Aquest estiu es desencadenaven de nou emergències humanitàries en el context de desplaçaments migratoris pel Mediterrani, i no vaig poder menys que recordar-me d’aquesta imatge, que sembla simbolitzar molt del que aquí hi ha en joc.
Sembla mentida que poc més d’un any després hàgim de tornar a parlar sobre aquesta qüestió i els seus nexes amb el populisme (ja ho vam intentar a “Salvini en el pretorio: ¿Barrabàs o los emigrantes del Aquarius?”). Però de nou ho entenem procedent per intentar aclarir alguns elements presents en aquesta qüestió. (more…)
Grup d’economia de CJ. 1.- Entenem com a estalvi una acumulació de béns o valors econòmics que pot respondre a diverses finalitats: previsió de futur; possible valoració de nous guanys; creació d’empreses; fons d’inversió; organitzacions culturals, benèfiques, altruistes, religioses, polítiques, etc. Cal distingir, per tant, l’acumulació de la intencionalitat. Tal com diu sant Joan Crisòstom, l’acumulació de béns per retenir i guardar és una forma d’idolatria.
2.- Si atenem a l’acumulació de béns o valors, és absolutament irrenunciable des del punt de vista ètic que siguin béns o valors adquirits de manera legítima i legal, sense enganys, usurpacions, apropiacions injustes, corrupció, etc. Quan es donin aquestes situacions cal tornar als seus propietaris legítims o, si s’escau, a la societat, allò que s’ha adquirit en contra del dret i de l’ètica. Seguint una formulació tradicional diem que aquests béns “clamen pels seus amos”. (more…)
Joan Morera Perich. Abans no utilitzàvem aquesta paraula. A l’hora de definir accions de protesta, en dèiem manifestacions, resistència civil, vagues, boicots… però si analitzem aquestes i moltes altres activitats reivindicatives necessitem anomenar amb una paraula una mateixa força i lluita creativa a través de la dignitat i de l’autenticitat. No és pas un terme nou: el jainisme ha usat ahimsa (terme original de noviolència) com a noció religiosa des del s. VIII a.C. Tal i com la comprèn, però, no sols inclou l’acció directa, sinó en especial una manera de viure sense danyar cap ésser viu, el que avui en dia en diem noviolència holística: un tipus de noviolència ètica (basada en principis) que transforma totes les decisions quotidianes cap una vida sense agressió (adoptant el vegetarianisme, el pacifisme…). (more…)
Sonia Herrera. [El Quinze] Mi amigo Ignasi, sociólogo y vecino de L’Hospitalet de Llobregat, dice siempre que el gueto está en Pedralbes… y tiene razón. A las que somos de barrio, se nos inocula desde niñas la idea de que en la periferia se crean guetos endogámicos y aislados de la sociedad, y tardamos mucho en percatarnos de que quienes viven fuera de la realidad mayoritaria, en su burbuja aséptica, son aquellos y aquellas que no conocen las líneas del metro de su ciudad –y no miro a nadie–, porque no usan el transporte público; aquellos que piensan que Barcelona se acaba en la Sagrada Família, que creen que Vallbona es solo un pueblo de la comarca del Urgell y que lo único que conocen del Baix Llobregat es el aeropuerto.
Ahora lo veo claro, pero, a pesar de ello, en los barrios también somos víctimas de esa colonización de las mentes que nos dice que todo lo malo emerge en los márgenes y en medio de la precariedad. (more…)
Gustavo Duch Guillot. Nois i noies
No recordo a qui vaig sentir explicar el que havia passat en aquella aula d’institut, però es veu que el professor va dir:
–Nois, quan hàgiu acabat l’examen el deixeu a la meva taula i sortiu al pati.
Veient que la Paula, asseguda a la tercera fila, semblava que havia acabat però s’estava allà quieta, el professor la va renyar:
–Paula, que no m’entens? He dit que a mesura que acabeu, em deixeu l’examen a la taula i sortiu al pati. Què esperes?
En tornar del pati, a la classe següent, el mateix professor va dir:
–Els nois que es vulguin apuntar a l’equip de futbol, que alcin la mà. (more…)
Olivia Pérez. He tenido el placer de participar hace un par de semanas en un curso organizado por Alboan y que apoyan otras instituciones del ámbito social de la Compañía de Jesús —Cristianisme i Justicia entre otras— y otras organizaciones como Cáritas Española o JOC. El curso “Fe y compromiso sociopolítico” busca acompañar a personas jóvenes en el descubrimiento y el discernimiento de su vocación sociopolítica que no es otra cosa que comprender que la fe está vinculada, desde lo más profundo, a la búsqueda de la justicia y la transformación de este mundo en uno que se parezca más al sueño de Dios. ¡Qué tarea!
Fundamentalmente porque tantas veces aún, en el siglo XXI, se sigue separando la fe de la justicia, la oración de la necesaria implicación en la transformación del mundo, la mística del cuidado de la naturaleza al modo de Francisco, de forma integral. (more…)
Juan Pablo Espinosa Arce. El lavado de pies comenzó en la Encarnación. San Pablo en Filipenses 2,6-11 insiste en que el Hijo de Dios, el Señor, se “abajó”, se “anonadó”, se hizo esclavo. El concepto griego es doulos (siervo, esclavo). Juan 1,14, por su parte, indica que el Logos, la Palabra de Dios, puso su tienda bajando del cielo. En Juan 13, nuestro texto ejemplar donde se narra la escena del lavado de pies, se muestra un cambio total: ya no son los siervos los que lavan los pies de los señores. Ahora es el Señor el que lava los pies de los discípulos. ¡Este es un intercambio desigual! El que es Eterno se hace esclavo; los esclavos del mundo son tratados como señores. El Jesús que lava los pies es Hijo del Dios del escándalo, del Dios de los contravalores, del Dios contracultural. Jesús toca el polvo de la historia, pone sus rodillas en el suelo de la sala de la última cena y hoy nos invita a que sigamos poniendo nuestros pies, rodillas, manos, corazón, alma, cuerpo, eros, espíritu, ¡la vida! (more…)
Comentaris recents