Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Joan Carrera presenta el Quadern CJ número 214, “Viure amb menys per a viure millor. Superar la ideologia del creixement il·limitat”.
Tot el sistema capitalista ha funcionat amb una idea força: la necessitat d’un creixement econòmic expansiu i constant. Un creixement sense límits que s’ha convertit en un imperatiu per poder aconseguir el màxim benefici. En aquest quadern s’intenta esbrinar què tenen en comú les propostes d’alternatives socials i econòmiques de caràcter ecològic i «decreixentista» que qüestionen el sistema capitalista actual. Arrel de l’encíclica Laudato si’ aquestes propostes de “viure amb menys per a viure millor” ja no haurien de ser alienes ni al pensament ni a la pràctica cristiana.
Pedro Moya Milanés. Suele decirse que los seres humanos somos generalmente más empáticos con el dolor que con la alegría ajena. Una desgracia dispara nuestras emociones con una intensidad que difícilmente podemos constatar en la celebración de un acontecimiento feliz, incluso respecto de personas con las que no tenemos afinidad o conocimiento.
Un elemento importante de esta reacción empática se acentúa particularmente con el relato que los eventuales supervivientes de una tragedia, si los hay, nos pueden transmitir. Ver o escuchar a sus testigos o protagonistas nos hace más próximos a lo acaecido que las noticias impersonales o carentes de rostro. (more…)
Tere Iribarren. Cada dia, al voltant de les 12,30 h. -mitja hora abans d’obrir-se les portes- a la cantonada de la Rambla de Prim del Besòs, una cua de persones d’entre 25 i 50 anys, majoritàriament homes, magres de cos, esperen la seva ració de menjar. Alguns certifiquen amb la seva aparença la vida al carrer i, en canvi, n’hi ha altres que no ens ho farien sospitar mai, però allà hi són.
La temptació quan passes i veus la fila de gent és no voler mirar-los, alguns són coneguts del barri que en altres moments et diuen adéu. I en mirar, passes una mala estona…
Dues germanes que viuen al barri trobaven “famílies senceres menjant de les mateixes papereres on elles llençaven els excrements del gos”, i se’ls va plantejar cuinar a casa i baixar el menjar a la gent que regirava les escombraries”… (more…)
Jordi López Camps. Els resultats electorals han tornat a situar a primer pla la duresa dels polítics. En altres eleccions, aquesta situació ha estat motiu de moltes controvèrsies i confrontacions perquè, en més d’una ocasió, ha succeït que la força guanyadora no podia governar perquè els pactes postelectorals així ho impedien. Amb la peculiaritat de la conveniència de les motivacions dels pactes polítics: els arguments a favor d’un determinat sentit de pacte en un ajuntament, esdevé el contrari en l’ajuntament veí. Cada pacte és un món amb la seva lògica i sense coherència d’homologació. La lluita pel poder ho justifica tot. A mesura que la societat ha anat madurant política i democràticament ha augmentat la contestació contra els pactes que pretenen que no governi el partit més votat. Els ciutadans mobilitzats demanen un renovellament ètic de la política. ¿Què es pot fer ara, en el moment dels pactes de govern? (more…)
Víctor Codina. Francisco ha convocado para octubre de 2019 un sínodo sobre la Amazonía, sínodo que está lleno de riesgos y oportunidades.
La primera dificultad consiste en que mucha gente, tanto de fuera como de dentro de la Iglesia, no sabe qué significa un sínodo, ni sabe qué es la Amazonía, ni ha oído hablar de que haya un sínodo sobre la Amazonía.
Sínodo es una reunión de obispos, convocada por el Papa en Roma para tratar algún tema de interés. Ahora el sínodo es: “Amazonía: Nuevos caminos para la Iglesia y la ecología integral”. (more…)
Jesús Martínez Gordo. Estas últimas semanas me ha venido a la memoria, en repetidas ocasiones, don Serapio, el cura de Patria. Me vino cuando tuve conocimiento de que se estaba rodando la novela de F. Aramburu en el corazón de la Parte Vieja donostiarra a finales del pasado mes de abril y cuando F. Viscarret, el director de los cuatro primeros capítulos, declaró que la novela “hablaba con humanidad de la situación, sin dejar, por ello, de ver las contradicciones, el humor o las partes menos ejemplares”. Recordé cómo, cuando la leí, me pareció que lo más logrado era que todos los personajes tenían un contrapunto crítico o, por lo menos, un Pepito Grillo interior que les invitaba a ver las cosas de otra manera o, mejor dicho, desde el otro lado. Todos, excepto don Serapio… (more…)
Jordi López Camps. Fa uns quants anys, arran d’unes eleccions autonòmiques, vaig escriure una reflexió sobre els pactes polítics. Ara, les recents eleccions municipals han tornat a situar la qüestió dels pactes al centre del debat polític. He recuperat aquell text i, pràcticament sense gaires retocs, el torno a publicar perquè el seu contingut segueix plenament vigent.
Què cal fer ara? Aquesta es la pregunta que es fan moltes persones al llarg de la vida. En aquestes circumstancies, l’espiritualitat cristiana, la vida cristiana en general, recomana el discerniment. Aquest mètode es el proposat, per exemple, per sant Ignasi en els seus Exercicis Espirituals. És situar-se davant de Déu i, a través d’una pregària i una pràctica, intentar esbrinar quina és la seva voluntat. No aniria malament que alguns decisors polítics empressin el sentit d’aquest mètode per albirar el que cal fer ara, en el moment de determinar els pactes polítics per als propers quatre anys. (more…)
Comentaris recents