El programa de la fraternitat genera disputes ideològiques
Xavier Casanovas. [Catalunya Religió] En només dos dies la darrera encíclica del papa Francesc, Fratelli Tutti, ha generat polèmiques airades a les xarxes socials. Més que fer una lectura particular de l’encíclica, m’agradaria centrar-me en el perquè d’aquestes disputes ideològiques. Que aquestes tinguin lloc ens diu moltes coses sobre les raons per les quals Francesc ha volgut publicar aquest document, i del lloc que l’Església i el seu pensament ocupen en el nostre imaginari social.
Amb el precedent de Laudato si’ (2015), encíclica que marca clarament un punt d’inflexió en el pensament social cristià incorporant el crit de la terra –justícia ambiental– a l’alçada i en relació amb el crit dels pobres –justícia social–, arriba ara Fratelli Tutti (2020), un nou document amb un definit caràcter social que funciona com a compendi del conjunt de prediques, al·locucions i “perles” que Francesc ha anat repetint durant el seu pontificat. (more…)
Com si la vacuna no fos possible
Xavier Casanovas.Totes les converses que he tingut la darrera setmana acaben amb algun comentari sobre l’esperança que ben aviat trobaran una vacuna per la Covid-19 i llavors, ja podrem respirar tranquils. És ben veritat que, ara mateix, disposar d’una vacuna seria la millor manera de passar pàgina a aquest malson que ja està durant massa. Però em dona la impressió que, per a alguns, aquesta esperança té més a veure amb la possibilitat de clausurar definitivament les preguntes que aquesta pandèmia ens ha posat sobre la taula, que amb la immunitat sanitària que la vacuna pugui proporcionar. (more…)
Pagar els plats trencats
Xavier Casanovas. [Ara] Una mirada a la reacció social derivada de la crisi econòmica del 2008 ens fa palès que la ciutadania va trigar tres anys a entendre què passava i poder començar a respondre. I mentrestant es va gestar una sortida política per la via de l’austeritat i el rescat bancari que va donar lloc a un greu increment de les desigualtats. No sabem què hagués passat si les mesures haguessin estat unes altres, però com diu repetidament l’economista Branko Milanovic entre 2007 i 2013 el 80% més pobre a Espanya va veure caure els seus ingressos fins a un 30%, mentre que el 20% més ric, els va veure augmentar en els percentils més alts fins al 10%. España ha vist com el nombre de milionaris s’ha multiplicat per 4,7 el darrers deu anys arribant a les 979.000 persones.
No vam saber reaccionar com a societat per a que la sortida de la crisi – si és que en vam arribar a sortir mai – fos per la via de la redistribució i no per la de l’augment de la desigualtat. Diuen que l’ésser humà es l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però aquesta vegada, no ens podem permetre que ens passi el mateix. (more…)
Antídot per a un món estèril (a propòsit de “Children of men”)
Xavier Casanovas. Les ficcions distòpiques estan de moda. No cal ser especialment docte en el tema per a deduir que són, simplement, una projecció d’allò que més ens atemoreix: la fi dels temps -o almenys dels temps com els hem conegut fins ara- és una ficció més versemblant avui que fa deu o vint anys. Ecocidi, fi de civilització i epidèmies omplen titulars i ens faciliten imaginar que la nostra societat, en la seva actual forma, té els dies comptats.
L’any 2006, Alfonso Cuarón, oscaritzat director de cinema mexicà, va rodar una pel·lícula distòpica fora de temps. Diguem-ne que es va passar de frenada. Tot i que és veritat que la caiguda de les torres bessones i el terrorisme islàmic, o l’inici de la guerra a l’Irak, feien pensar en un possible xoc de civilitzacions, seguíem instal·lats en dinàmiques de creixement econòmic i progrés que ens mantenien prou entretinguts com per qüestionar cap dels pressupòsits culturals de la nostra societat occidental. Potser per això la peli no va ser cap èxit de taquilla i va passar sense pena ni gloria. No estàvem preparats per escoltar el que Cuarón ens volia dir. (more…)
Coronavirus: una oportunitat per a secularitzar la Quaresma
Xavier Casanovas. Fa temps que miro de fer apologia de la necessitat de secularitzar la Quaresma. Per raons evidents, les nostres societats occidentals han anat agafant cadascuna de les celebracions religioses i adaptant-les al calendari secular: el Nadal s’ha convertit en l’adoració al déu del consum; la Pasqua en una rendició al pecat de la gola; les Festes Majors, consagrades històricament a la devoció pietosa dels patrons dels pobles, en l’entrega a una festa sense fi. I en alguns casos, podem arribar a afirmar que no se n’ha perdut el sentit del tot. (more…)
Hem d’acceptar una sentència així?
Xavier Casanovas. M’agradaria ajudar a tota la gent que llegeix aquest espai a entendre el rebuig que tantes persones a Catalunya, siguin o no independentistes, senten davant la sentència feta pública ahir als líders polítics i socials independentistes (les declaracions de dirigents de Catalunya en comú o d’entitats sindicals no independentistes són en aquest sentit significatives). Aquesta no és evidentment una anàlisi jurídica de la sentència ni d’un procés judicial que no acaba aquí, ja que podem esperar clarament que aquesta sentència serà recorreguda a instàncies superiors. Sinó una mirada sobre les seves implicacions polítiques i socials. (more…)
Godless: només on hi ha comunitat pot haver-hi salvació
Xavier Casanovas. En plena conquesta de l’oest americà, un petit poble sobreviu el seu dia a dia habitat només per dones. On són els homes? Van morir tots en un accident a la mina on treballaven deixant vídues i orfes a mercè de la voluntat de Déu, o de la seva absència. En aquest poble s’hi refugia un jove misteriós que escapa de la banda de bandolers i malfactors entre els qui vivia. El cap de la banda, un híbrid entre predicador, salvador d’ànimes perdudes i dimoni encarnat, el busca per a matar-lo. Aquest és l’argument d’una minisèrie de Netflix que ha passat potser sense pena ni glòria, però que sota capa de western de tota la vida, amaga una lectura autènticament dovstoievskiana mirant de respondre a aquella gran pregunta: si Déu no existeix, tot està permès? I afegiria, si Déu no existeix, a qui o a què fiem la nostra salvació? (more…)
Fuga d’impostos a Europa. Hi haurà qui ho aturi després de diumenge?
Xavier Casanovas. Quan es va votar la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea es van poder escoltar declaracions de ministres d’economia dels seus diferents països oferint rebaixes fiscals a les entitats financeres amb seu a Londres que volien establir-se en un país de la UE. En declaracions a mitjans de comunicació, portaveus de bancs d’inversió arribaven a afirmar de manera clarament cínica: “És pràcticament una subhasta basada en veure quin país dóna més avantatges fiscals dins d’un marc regulador europeu. El problema és com explicar-ho en un context de pujada general d’impostos i retallades de despesa social en aquests mateixos països”
Serveixi aquesta anècdota real per a entendre la pertinència d’abordar la qüestió dels impostos davant de les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge. El que s’ha viscut a Europa els darrers cinc anys ha estat d’una gran importància en matèria de fiscalitat. (more…)
Manuel Reyes Mate: «No podemos vivir prolongando el presente sino anticipando el futuro»
Xavier Casanovas. [Entrevista al filósofo Manuel Reyes Mate, catedrático del CSIC y premio nacional de ensayo, con motivo de su participación en el curso “Atrapados por el tiempo” el 22 de noviembre de 2018 en el Centro de Estudios Cristianismo y Justicia, y de la publicación de su último libro “El tiempo: tribunal de la historia” (editorial Trotta)].
Tu pensamiento se inscribe en la estela de toda la filosofía del holocausto, la que se realiza después del horror de Auschwitz. Una filosofía que entra en dialéctica con la ilustración y que en su momento tuvo una gran relevancia, pero no parece que haya calado en nuestra forma de leer ahora nuestra sociedad. Las razones instrumentales, económicas, eficientistas, etc. son las que han ganado la batalla a la razón crítica y son las que están dirigiendo nuestro mundo. ¿Dónde nos encontramos ahora?
Yo creo que nosotros, las generaciones que estamos viviendo después del holocausto, o de Auschwitz, no podemos pensar de cualquier manera. No podemos leer a Aristóteles o a Kant de la misma manera. (more…)
