Una de les coses que m’agraden del nom Cristianisme i Justícia és que té darrere una intuïció que em sembla molt valuosa i veritable: la manera com organitzem les nostres relacions –polítiques, econòmiques, socials…– incideix directament en la nostra experiència de Déu, i a l’inrevés.

Crec que a ningú no se li escapa –sigui creient o no– que la gratuïtat és font de revelació. Quan fem experiència d’aquella se’ns revela una cosa important –fins i tot molt important i decisiva– de com és la vida o del que és cridada a ser. Després, la persona religiosa pot fer un salt i parlar de Regne, de Déu, de qualsevol d’aquestes categories i realitats que emergeixen amb la gratuïtat. Per això ens ajuden tant les anàlisis que ens diuen com estem organitzant les nostres relacions, des d’on les entenem, per veure en quina mesura estem deixant espai o no a aquesta experiència.

Si estem d’acord que la revelació i l’experiència de Déu són experiències de gratuïtat, sembla lògic pensar que un sistema –permeteu-me l’abstracció– que subratlla l’interès com a fonament de les relacions entre persones tendirà a vetllar i a menysprear aquella, potser fins i tot a riure’s a la cara. Per això no ens podem resignar que les nostres experiències de gratuïtat –laiques o religioses– no tinguin res a dir a un sistema que se’n rigui: fins a cert punt, aquelles depenen d’aquest. A més, si l’experiència de gratuïtat queda vetllada o es fa difícil, les conseqüències les pagarem al centre del nostre ésser. Posem un exemple.

Imaginem que a algú li interesso com a potencial comprador d’una torradora i comença a donar-me raons perquè la compri. Per descomptat, no es tracta de parlar malament de les torradores, que ens permeten, entre d’altres coses, esmorzar amb més gust; ni del comprar o vendre, una cosa tan antiga i, fins a cert punt, venerable. Però sí de ser conscient que estic sent introduït en una relació d’interès: aquell que em diu com sóc de bo i intel·ligent si compro la torradora té un interès en dir-m’ho, és lògic: sóc estimat com a potencial comprador d’una torradora.

És un exemple banal, òbviament, però la seva lògica és, crec, decisiva, perquè són les relacions que establim les que ens van revelant, progressivament, la nostra identitat, i és enmig d’elles on la persona es pot anar fent creient en alguna cosa o en Algú (arrodonint aquesta identitat fins on és sa fer-ho). Si sóc estimat com a potencial comprador d’una torradora, sóc estimat per interès –a més un interès molt petit, perquè una torradora mai no tindrà la dimensió suficient per abastar-me completament–, no per ser qui sóc, i crec que a ningú se li escapa que les relacions que construeixen amb més alegria i veritat la nostra identitat són aquelles en què som estimats per ser qui som, gratuïtament. Per això és tan dolorosa l’experiència de deixar de ser estimat: no es tracta només de perdre, per exemple, una parella, sinó de deixar de saber, per un moment –qui sap si durant molt de temps– qui sóc, de quedar amb por i sense esperança. Què bé que ho va explicar Simone de Beauvoir a La dona trencada.

Reprenem el tema, i anem acabant. Per a un sistema de relacions que tendeixi a dir-me qui sóc en funció de l’interès –i, diguem-ho clarament, això no s’esgota simplement amb la paraula capitalisme–, un dia sóc el potencial comprador d’una torradora; al següent, el venedor d’unes torrades fantàstiques; i un altre, el funcionari de l’estat amb accés a noves torradores a canvi d’una petita “ajuda”. I tantes altres coses. Enmig d’aquesta lògica reduïda de l’interès, no és fàcil fer una experiència de gratuïtat que ens deixi contents pel simple fet de ser qui som. És bo que hi hagi un espai per vendre i comprar torradores, però és preocupant quan tota la realitat es va xopant d’aquesta lògica.

A l’escena final de La dona trencada, la Monique mira amb por i sense esperança dues portes tancades, la de l’estudi del marit que l’ha abandonada i la de la seva habitació de matrimoni. Després d’haver patit tant amb la seva història, ens preguntem: a qui li deixarem dir qui som? I tornant a aquesta petita reflexió: deixarem que sigui l’interès qui ens ho digui, o aquests miraculosos espais de gratuïtat?

[Imatge de 愚木混株 Cdd20Pixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta en formació. Estudia la Llicència en Teologia Fonamental a la Pontificia Facoltà Teologica dell'Italia Meridionale de Nàpols. Col·labora amb l'associació Figli in famiglia al barri de San Giovanni a Teduccio.
Article anteriorJesús y la mujer violada
Article següentPeriodistes

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here