Suicidio. Breve nota
Víctor Hernández Ramírez. El suicidio es el único problema filosófico verdadero –Albert Camus scripsit– y, añade que, hemos de responder a esa cuestión fundamental juzgando si la vida vale la pena o no vale la pena de ser vivida.
Es bien conocido el planteamiento de Camus (en su ensayo El mito de Sísifo) que dice que nunca vio morir a nadie por un planteamiento ontológico (ni Galileo se dejó matar por su verdad científica, e hizo bien –dice Camus), pero en cambio muchas personas mueren, se suicidan, porque creen que la vida no vale la pena vivirla.
Aunque la OMS (Organización Mundial de Salud) reconoce la dificultad para tener datos estadísticos fiables sobre el suicidio en todos los países del mundo, lo reconoce como un problema de salud pública muy grave. (more…)
Aspectes filosòfics del morir humà
Joan Ordi. [Aquest article és un resum-síntesi de la ponència que l’autor va fer a la Jornada “Davant de la mort… tothom és igual? El final de la vida i la pluralitat religiosa en imatges, paraules i gestos” organitzada per l’Espai Interreligiós de Migra Studium i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia].
Partint de la convicció que la filosofia constitueix un àmbit de reflexió que abasta la vida i la realitat de manera global i que transcendeix així el domini molt més restringit de la ciència, afrontar la mort humana des d’aquesta òptica implica preguntar-se quina saviesa se’ns revela en el fet de la nostra mortalitat, ja que amb una explicació merament científica de la mort no n’hi ha prou per entendre-la en tot el seu abast. Heus-ne ací cinc aspectes. (more…)
Espera
M. Carmen de la Fuente. Una parella amiga espera l’arribada d’una filla. Aquests dies pensar en la nova família em remetia contínuament a una altra espera, menys nova i més coneguda, l’espera d’aquest temps d’Advent on ens hi trobem ara.
L’Advent és un temps que desitgem viure conscients, en comunitat i recordant-nos que estem fent camí per arribar fins a un pessebre. Allà trobarem a Jesús, Maria, Josep, un bou, una mula i tot de gent pobre (i de no gaire bona reputació). Nosaltres, que ja ens sabem la història, reconeixerem aquest nen com el Fill de Déu, enviat a casa nostra de la forma més humana, aquella que ens uneix i ens ajuda a imaginar-nos germans i germanes de la família humana: nascut de dona. (more…)
Desenterrar el record
Josep F. Mària. [Al cor del món/Pregaria.cat] Diuen que un dia algú va preguntar al Dr. Antoni Puigvert (1905-1990), eminent uròleg: «Doctor, després de la mort, què?». El doctor va contestar: «Després de la mort, l’enterrament».
De fet, tant la pregunta com la resposta semblaven moure’s a nivell dels fets: després del fet de la mort d’algú, un dels fets que es donen és que l’enterren. Però la ironia és que tant la pregunta com la resposta anaven més enllà dels fets: el doctor no creia en una vida més enllà de la vida a la terra.
Ben mirat, la forma correcta de preguntar sobre la vida més enllà de la vida terrena és molt difícil. Tant si diem «després de» com si diem «més enllà de», estem utilitzant el temps i l’espai per referir-nos a un nivell de realitat que justament transcendeix espai i temps. (more…)
Reflexions en veu alta, a propòsit de la pau (II)
Dolors Oller. El missatge del Papa Francesc pel 50 aniversari de la Jornada Mundial per a la Pau m’ha suggerit el següent:
1. La Pau que anhelem no pot reduir-se a la mera absència de guerres o altres tipus de violència directa (Pau negativa). La pau de la que parla el Papa Francesc no pot ser altra que una Pau positiva, concepte sorgit a partir dels anys 70 del segle passat, atribuït al fundador de la investigació per la pau, John Galtung. La definició de pau s’eixampla: a més de l’absència de violència directa, fa referencia a que hi hagi relacions equitatives entre les persones, que hi hagi justícia social, respecte dels Drets Humans i Estat de Dret. La pau és concebuda, així, com un procés que pot millorar constantment les relacions entre les persones i les condicions estructurals. Aquest és, doncs, un concepte dinàmic que ens porta a fer aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta a fi d’aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. (more…)
Berlín: davant l’extrema vulnerabilitat de les nostres vides
Xavi Casanovas / Santi Torres. Ens llevem amb la notícia d’un nou atemptat, aquest cop a Berlín. A l’espera de confirmar-ne l’autoria, restem un cop més atònits i colpits per les imatges i les xifres de la barbàrie. La nostra solidaritat amb les víctimes berlineses, i amb totes les víctimes d’allò que es va dibuixant poc a poc com una guerra d’abast més global del que haguéssim pogut imaginar. A Europa se li imposa una realitat nova i desconeguda, atemorida i recelosa per l’arribada forçosa de milers i milers de germans que fugen precisament d’aquella violència que tant ens horroritza i que ara ens colpeja de ben a prop.
Dues reflexions ens venen al cap davant de fets tràgics i violents com aquest:
1. La primera reflexió ens remet a l’extrema vulnerabilitat de les nostres vides. Potser en algun moment hem arribat a pensar que érem éssers indestructibles, que la seguretat era intrínseca a la vida a Europa. La fragilitat de les nostres vides es posa en evidència en cada nou atemptat, en cada agressió a casa nostra. I no deixa de descol·locar-nos, de recordar-nos que la vida és quelcom realment fràgil a cuidar. (more…)
Compasió, cura i misericòrdia
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al quart capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
Lucía Ramón. La cura és una dimensió indispensable de la justícia. Des del pensament i la praxi ecofeminista i dels moviments socials, se’ns proposa repensar el subjecte, les relacions socials, l’economia i la política en relació amb aquesta clau per revertir la crisi ecològica i civilitzatòria en què estem immersos; eixamplar el nostre treball per la justícia des de les aportacions de les lluites socials per la ciutadania i les nostres pròpies experiències de cuidar i ser cuidats.
La idea de cuidanania expressa una alternativa al nostre model actual més enllà del concepte tradicional de ciutadania, que posa en el centre els mercats, que imposa un model impossible d’autonomia atomitzada i que exclou els i les que treballen fora del mercat, inclosa la natura. Davant d’aquesta lògica que invisibilitza i desvaloritza els processos que fan possible la vida, que ens sosté quan som fràgils i dependents, i que oculta la nostra interdependència i vulnerabilitat constitutives, la cuidanania posa la cura de la vida en el centre de la vida personal i comunitària, de l’anàlisi social, de l’economia i de la política. (more…)
Comentaris recents