Estados Unidos, nueva etapa
Alfons Calderón. Los Estados Unidos, aunque también una parte significativa del resto del mundo, están expectantes, y acaso esperanzados, ante el cambio presidencial formalmente producido esta semana, después de que Joseph Robinette Biden ganara las elecciones del pasado 3 de noviembre con una participación récord, en términos absolutos, en esos comicios.
Biden es el segundo presidente católico de la todavía primera superpotencia después del emblemático John F. Kennedy, hace sesenta años, en un país donde la visibilidad de la confesión religiosa de los líderes es mayor que en Europa y a la que se le concede una importancia más destacable que en nuestro viejo continente. (more…)
75 anys de l’ONU: entre èxits humanitaris, ineficiència política i necessitat
Alfons Calderón. El 24 d’octubre es compliran oficialment 75 anys de l’entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides. L’ONU es va fundar per conjurar els perills que condueixen a l’enfrontament armat, a la fi de la més gran confrontació bèl·lica de la humanitat. Recollia el testimoni de la fracassada Societat de Nacions, creada el 1919 poc després de la Gran Guerra i que no va aconseguir mantenir la pau, desembocant en la segona i més mortífera Guerra Mundial. Avui dia, les guerres provoquen menor nombre de víctimes directes que en èpoques passades. No obstant això, segueix existint crueltat i el món no està exempt de risc de conflagració. El pitjor que podríem fer és donar per establerta la pau i no enfortir instruments de cooperació i concòrdia que facilitin l’entesa entre els pobles. Dels assoliments històrics de les Nacions Unides convé citar la Declaració Universal dels Drets Humans, el 1948.
L’ONU du a terme les seves funcions per mitjà d’una galàxia d’òrgans principals i institucions satèl·lits. Entre els primers figura l’Assemblea General, que reuneix els 193 Estats membres i que ve a ser una càmera de deliberació, el simbolisme de la qual va ser més gran en el passat. I, sobretot, el Consell de Seguretat, que concentra el veritable poder polític. En ell, cinc països posseeixen dret de veto: Estats Units, Xina, Rússia, França i el Regne Unit. (more…)
Buenas noticias de Europa
Alfons Calderón. En plena canícula de verano, con más y preocupantes rebrotes de la COVID de lo esperado en España por estas fechas, nos llega una excelente noticia de Bruselas. Los jefes de gobierno de los Estados miembros de la UE han aprobado un paquete financiero para hacer frente al descalabro económico derivado de la pandemia. Podría cualificarse de histórico, tanto por su cuantía, como por la rapidez con que se ha diseñado, como por la evolución de criterio al autorizar el endeudamiento para financiarse. (more…)
Europa, ara fa 70 anys
Alfons Calderón. L’actual crisi de la COVID-19 ens fa reflexionar. No solament la mortaldat, el dolor causat per la malaltia i els sacrificis del confinament. La davallada de molts indicadors econòmics que ha suposat també retrotreu a temps pretèrits, que pensàvem ja sobrepassats. Però la realitat s’imposa i només si som capaços de fer-hi front, superarem els reptes.
La gènesi de la primera Comunitat Europea, el 1950, hauria de ser un paradigma estimulant. Aleshores, la desolació de la postguerra era majúscula. A molts països encara hi havia racionament d’aliments. Per exemple, a l’Alemanya occidental va oficialment acabar aquell mateix any; a la part oriental, separada pel «teló d’acer», va durar més. (more…)
501 ays de la Reforma protestant
Alfons Calderón. [Catalunya Cristiana] El proppassat cap d’any vàrem poder gaudir novament de la trobada anual de Taizé, celebrada en aquesta ocasió a Basilea, a la cruïlla de tres països. Un cop més, al cor d’una Europa hivernal, Taizé esdevenia una petita primavera, per utilitzar l’expressió de Joan XXIII. No em refereixo només als rigors meteorològics, sinó a la fredor i manca d’horitzons en molts ambients, que arriba també a les esglésies d’arreu del continent i les deixa creixentment buides i sense vida, gairebé com a mers monuments de pedra. Per uns dies, la bellíssima ciutat suïssa tornava a veure com els seus temples gòtics s’omplien amb una munió de joves esperançats i vitals. Basilea va ser al segle XVI un focus calvinista, però avui als cristians ens aplega un gran nombre de reptes en comú. (more…)
Males notícies i bona notícia
Alfons Calderón. [El Full Parroquial – Diòcesi de Girona] Els mitjans de comunicació s’han convertit en portaveus de notícies funestes. No hi ha dia que llegim la premsa o ens connectem a la televisió, a Internet o a les xarxes socials per seguir l’actualitat i que no sortim amb la sensació que gairebé tot va malament. Desgràcies, atemptats, accidents, corrupció, judicis inacabables, morbositat, baralles físiques o verbals, contradiccions, successos escabrosos… reaccions fortes i normalment de rebuig. Voleu dir que no en fan un gra massa? Això existeix, però no exagerem una mica en emfatitzar
tant el que és negatiu i en recrear-nos-hi informativament parlant? Una mala notícia sol portar cua i dura setmanes o tal vegada mesos. I les bones semblen fugisseres: apareixen una sola vegada i prou. (more…)
Racionalitzem els horaris
Alfons Calderón. [Catalunya Cristiana] Vivim cada vegada més anys. Estadísticament, l’esperança de vida ha crescut molt en el darrer segle gràcies a la millora de les condicions per a un nombre significatiu de persones. No obstant, tenim la sensació d’anar ben sovint atrafegats. En altres paraules, l’experiència vital s’ha dilatat i en canvi sembla que tinguem més pressa que els nostres avantpassats. Tota una paradoxa. Què succeeix i com posar remei a aquest món atabalat que no para de córrer?
El consumisme desferma l’afany no només de béns materials, sinó també d’experiències sensorials. Les noves tecnologies que marquen de manera creixent la realitat quotidiana, tan útils i constructives per una banda, comporten com a efecte col·lateral la multiplicació dels impulsos emocionals als que estem sotmesos. Davant tal situació convé valorar un cert ordre intern, sovint escàs o precari. Cal prioritzar, tot posposant el que no és essencial, justament per aprofitar bé i fins i tot gaudir del que realment ho és. Aquesta és una gran assignatura pendent i difícil d’aprovar per a molts. Hi hauria d’haver espai per a imprevistos, fins i tot per al repòs tranquil. (more…)
Grecia en el laberinto
Alfons Calderón. Los líderes europeos están en vilo por el portazo dado por el primer ministro griego Tsipras y el abandono súbito de la mesa de negociaciones en la que se intentaba buscar una solución a la abultada deuda de su país.
El dirigente heleno, con gran impacto mediático, convoca un referéndum a toda prisa para interrogar a los griegos sobre si debe ser aceptado el plan propuesto en el marco del Eurogrupo con los acreedores internacionales de Grecia. La complicada pregunta remite a unos documentos técnicos que casi nadie se habrá leído.
Se abre la caja de Pandora y hay un gran revuelo e incertidumbre sobre el futuro. Varias consecuencias pueden ser negativas para la estabilidad general del euro y para el proyecto de una Europa común. Pero los más afectados y los que más sufrirán en cualquier caso serán los griegos. ¿Ha antepuesto el dirigente los intereses de su propia formación al bien común de sus conciudadanos para intentar a la postre salir reforzado políticamente? (more…)
Europa segons Martin Schulz
Alfons Calderón. El passat 31 d’octubre a Barcelona el President del Parlament Europeu, Martin Schulz, va presentar el seu llibre Europa: la última oportunidad editat per RBA. Martin Schulz va néixer al land de Nortdrhein-Westfalen (Alemanya), prop de la frontera amb Bèlgica i Holanda, on va ser llibreter durant molts anys. Després, va iniciar una trajectòria política en el govern municipal del seu poble, abans de ser eurodiputat.
El títol del llibre evoca que Europa està afrontant el major repte dels últims 50 anys i no es pot donar per fet que la Unió Europea sigui quelcom irreversible, ja que amb la rapidesa dels canvis actuals no hi ha cap certesa sobre el destí final d’aquest projecte. Abans de les dues guerres mundials també es pensava que el gran nombre d’imbricacions existents ja aleshores entre els estats europeus, malgrat les dificultats que els assetjaven, farien impossible una guerra. I no va ésser així.
Per començar, el President del Parlament constata que el marc de referència de molts europeus no és el mateix del d’altres indrets del món, ni políticament, ni socialment, ni molt menys econòmicament. (more…)
