Europa, ara fa 70 anys
Alfons Calderón. L’actual crisi de la COVID-19 ens fa reflexionar. No solament la mortaldat, el dolor causat per la malaltia i els sacrificis del confinament. La davallada de molts indicadors econòmics que ha suposat també retrotreu a temps pretèrits, que pensàvem ja sobrepassats. Però la realitat s’imposa i només si som capaços de fer-hi front, superarem els reptes.
La gènesi de la primera Comunitat Europea, el 1950, hauria de ser un paradigma estimulant. Aleshores, la desolació de la postguerra era majúscula. A molts països encara hi havia racionament d’aliments. Per exemple, a l’Alemanya occidental va oficialment acabar aquell mateix any; a la part oriental, separada pel «teló d’acer», va durar més. (more…)
501 ays de la Reforma protestant
Alfons Calderón. [Catalunya Cristiana] El proppassat cap d’any vàrem poder gaudir novament de la trobada anual de Taizé, celebrada en aquesta ocasió a Basilea, a la cruïlla de tres països. Un cop més, al cor d’una Europa hivernal, Taizé esdevenia una petita primavera, per utilitzar l’expressió de Joan XXIII. No em refereixo només als rigors meteorològics, sinó a la fredor i manca d’horitzons en molts ambients, que arriba també a les esglésies d’arreu del continent i les deixa creixentment buides i sense vida, gairebé com a mers monuments de pedra. Per uns dies, la bellíssima ciutat suïssa tornava a veure com els seus temples gòtics s’omplien amb una munió de joves esperançats i vitals. Basilea va ser al segle XVI un focus calvinista, però avui als cristians ens aplega un gran nombre de reptes en comú. (more…)
Males notícies i bona notícia
Alfons Calderón. [El Full Parroquial – Diòcesi de Girona] Els mitjans de comunicació s’han convertit en portaveus de notícies funestes. No hi ha dia que llegim la premsa o ens connectem a la televisió, a Internet o a les xarxes socials per seguir l’actualitat i que no sortim amb la sensació que gairebé tot va malament. Desgràcies, atemptats, accidents, corrupció, judicis inacabables, morbositat, baralles físiques o verbals, contradiccions, successos escabrosos… reaccions fortes i normalment de rebuig. Voleu dir que no en fan un gra massa? Això existeix, però no exagerem una mica en emfatitzar
tant el que és negatiu i en recrear-nos-hi informativament parlant? Una mala notícia sol portar cua i dura setmanes o tal vegada mesos. I les bones semblen fugisseres: apareixen una sola vegada i prou. (more…)
Racionalitzem els horaris
Alfons Calderón. [Catalunya Cristiana] Vivim cada vegada més anys. Estadísticament, l’esperança de vida ha crescut molt en el darrer segle gràcies a la millora de les condicions per a un nombre significatiu de persones. No obstant, tenim la sensació d’anar ben sovint atrafegats. En altres paraules, l’experiència vital s’ha dilatat i en canvi sembla que tinguem més pressa que els nostres avantpassats. Tota una paradoxa. Què succeeix i com posar remei a aquest món atabalat que no para de córrer?
El consumisme desferma l’afany no només de béns materials, sinó també d’experiències sensorials. Les noves tecnologies que marquen de manera creixent la realitat quotidiana, tan útils i constructives per una banda, comporten com a efecte col·lateral la multiplicació dels impulsos emocionals als que estem sotmesos. Davant tal situació convé valorar un cert ordre intern, sovint escàs o precari. Cal prioritzar, tot posposant el que no és essencial, justament per aprofitar bé i fins i tot gaudir del que realment ho és. Aquesta és una gran assignatura pendent i difícil d’aprovar per a molts. Hi hauria d’haver espai per a imprevistos, fins i tot per al repòs tranquil. (more…)
Grecia en el laberinto
Alfons Calderón. Los líderes europeos están en vilo por el portazo dado por el primer ministro griego Tsipras y el abandono súbito de la mesa de negociaciones en la que se intentaba buscar una solución a la abultada deuda de su país.
El dirigente heleno, con gran impacto mediático, convoca un referéndum a toda prisa para interrogar a los griegos sobre si debe ser aceptado el plan propuesto en el marco del Eurogrupo con los acreedores internacionales de Grecia. La complicada pregunta remite a unos documentos técnicos que casi nadie se habrá leído.
Se abre la caja de Pandora y hay un gran revuelo e incertidumbre sobre el futuro. Varias consecuencias pueden ser negativas para la estabilidad general del euro y para el proyecto de una Europa común. Pero los más afectados y los que más sufrirán en cualquier caso serán los griegos. ¿Ha antepuesto el dirigente los intereses de su propia formación al bien común de sus conciudadanos para intentar a la postre salir reforzado políticamente? (more…)
Europa segons Martin Schulz
Alfons Calderón. El passat 31 d’octubre a Barcelona el President del Parlament Europeu, Martin Schulz, va presentar el seu llibre Europa: la última oportunidad editat per RBA. Martin Schulz va néixer al land de Nortdrhein-Westfalen (Alemanya), prop de la frontera amb Bèlgica i Holanda, on va ser llibreter durant molts anys. Després, va iniciar una trajectòria política en el govern municipal del seu poble, abans de ser eurodiputat.
El títol del llibre evoca que Europa està afrontant el major repte dels últims 50 anys i no es pot donar per fet que la Unió Europea sigui quelcom irreversible, ja que amb la rapidesa dels canvis actuals no hi ha cap certesa sobre el destí final d’aquest projecte. Abans de les dues guerres mundials també es pensava que el gran nombre d’imbricacions existents ja aleshores entre els estats europeus, malgrat les dificultats que els assetjaven, farien impossible una guerra. I no va ésser així.
Per començar, el President del Parlament constata que el marc de referència de molts europeus no és el mateix del d’altres indrets del món, ni políticament, ni socialment, ni molt menys econòmicament. (more…)
On vas, Europa? Fonaments i reptes d’una obra en curs
Alfons Calderón. (Seminari Social CJ). Els precedents de la Unió Europea es remunten a 1950 amb la Declaració Schuman[i], pedra angular d’aquesta construcció política, jurídica i econòmica tan singular i sense precedents històrics. En aquells moments, les grans potències continentals continuaven devastades pels efectes catastròfics, encara molt recents, de la II Guerra Mundial. És llavors, quan el ministre d’afers exteriors de França, Robert Schuman, proposà al govern alemany de posar la producció del carbó i de l’acer sota el control d’una autoritat comuna. Naixia així la CECA el 1952, embrió de la futura Comunitat Econòmica Europea que va arrancar oficialment el 1958 amb sis fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. L’objectiu de les comunitats era polític: mantenir la pau al continent. (more…)
