(In)útil
Alícia Guidonet. Recentment, i a partir d’algunes trobades amb persones diverses en les què he tingut l’oportunitat de conversar sobre el tema, la -sempre oportuna- qüestió sobre la (in)utilitat de les coses ha ocupat les meves reflexions. He recuperat alguns referents, com el text de Nuccio Ordine, La utilitat de l’inútil, o la pel·lícula El sol del membrillo, de Víctor Erice, que m’han suggerit algunes de les intuïcions que comparteixo en aquest text.
Acceleració
En una societat com la nostra, profundament immanentista, el valor de les coses passa per l’aquí i l’ara. Immersos en la superfície de la quotidianitat, en la xarxa que connecta -cap enfora-, desenvolupem la nostra existència en uns espais cada cop més amplis que corren paral·lelament a uns tempos cada cop més breus. (more…)
Gratitud
Daniel Jover. Vull fer un elogi d’aquest sentiment en perill d’extinció que es diu gratitud. Agraïment a les persones que ens han acompanyat en algun període de la nostra vida; ens van ajudar sense demanar res a canvi i gràcies a elles, hem evolucionat essent qui som. El seu exemple de gratuïtat i compromís és l’estímul necessari per avançar assumint la nostra responsabilitat. Al final de tot, cadascú afronta amb les seves accions o omissions les qüestions més importants que planteja l’existència, i una d’elles és ser agraïts.
No crec en la separació pensament/vida. Juntament amb l’atzar o la Providència, som coautors del nostre guió i testimonis de la nostra època: si no vius ni treballes d’acord amb el que penses i sents, al final acabes sentint i pensant tal com treballes i vius. (more…)
Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?
M. Carmen de la Fuente. “Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” (Jn 1, 38) és una pregunta que ressona en l’interior de les dones i homes que volem trobar-nos amb Jesús, per conèixer-lo més, estimar-lo més i seguir-lo més. Una pregunta que ens compromet, perquè sabem la resposta ( “veniu i ho veureu” Jn 1, 39) i perquè sabem que si la seva mirada es creua amb la nostra, la seva força ens mourà a anar-hi, a veure i a quedar-nos amb ell la resta del dia.
“Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” ens ha portat a Melilla-Nador un lloc que, si alguna cosa és, és frontera, perquè allà la frontera ho amara tot. Una frontera que separa dos mons que ens esforcem a mantenir allunyats. Una frontera que fereix i mata homes i dones, cada cop més joves. Una frontera que no volem mirar però que és tan nostra com de qui la construeix i la protegeix. (more…)
En Pau, el jesuïta descalç
Xavier Garí de Barbarà. [Foc Nou] Vaig conèixer a en Pau Vidal l’any 2002, quan estava al Noviciat dels Jesuïtes a punt de fer els seus Primers Vots. Ja marcava un estil, una mirada profunda, una recerca a fons, fins i tot un caminar diferent; al mateix temps era un jove ben natural i espontani, moderat en les formes, auster en les maneres i lliure davant les coses. Ja era una persona d’una vitalitat interior que surava per tot arreu, i alhora un noi alegre que encomanava sempre el seu somriure i la seva opció esperançada davant la vida, la gent i el món. La seva manera de pregar ja em captivava aleshores per la seva intensitat i recolliment a la capella del noviciat; la seva vivència de l’eucaristia era sòbria i discreta, però profunda alhora. En Pau Vidal avui és tant o més que tot el que era fa 15 anys, quan el vaig conèixer, i he de dir que no l’he tornat a oblidar mai. (more…)
Comentaris recents