En l’equip de Cristianisme i Justícia (CJ) portem mesos preveient aquest moment, però els comiats mai són fàcils, i tot i que en Xavi Casanovas i en Jaume Flaquer (director i director adjunt sortints) seguiran vinculats a l’àrea social i teològica del centre, respectivament, en el dia a dia els trobarem a faltar…
Per això, volíem cedir-los la paraula i desitjar-los bona sort en els seus nous camins, parlant amb ells sobre allò que es porten a la motxilla a nivell personal i professional d’aquests anys d’intens treball i també, ara que ja poden començar a prendre certa distància i perspectiva, quins reptes albiren per a Cristianisme i Justícia en l’horitzó.
- Què us emporteu de la vostra experiència de tots aquests anys a Cristianisme i Justícia?
Xavi (X): Les persones, sempre les persones. Cristianisme i Justícia compta amb un equip de gairebé 100 persones que col·laboren desinteressadament aportant el seu pensament, la seva inquietud pel diàleg fe-justícia, i poder treballar amb elles, compartir l’entusiasme de la missió, pensar el món amb elles i la paraula escaient en cada situació i realitat, amb passió, compromís i autèntica gratuïtat, això ha estat un gran regal.
Jaume (J): M’emporto tota la línia teològica que hem anat desenvolupant en el seminari intern i en la revista Selecciones de Teología. A més de dirigir, he après moltíssim treballant al costat de teòlegs que posen el Sofrent i el Marginat en el cor d’una teologia encarnada. Me’n vaig també impressionat i agraït per la qualitat humana de l’equip de treball i els voluntaris i voluntàries.
- Què us hagués agradat dur a terme i no ho heu pogut fer?
X: Hem fet moltes coses aquests anys! I estic especialment orgullós de la renovació generacional, de l’actualització en les temàtiques i de la valoració que la gent fa de la nostra feina. Però és veritat que hem viscut anys molt convulsos a nivell polític i social a casa nostra i crec que saber-se situar i encertar en com respondre en aquests moments és molt difícil i a vegades no l’hem encertat.
J: M’hagués agradat haver pogut involucrar més teòlegs i teòlogues d’altres llocs d’Espanya i de Llatinoamèrica en l’equip. Tenim les portes obertes.
- Quins reptes creieu que planteja la realitat social i eclesial a la tasca futura del centre?
X: Quan vaig entrar a CJ com a treballador, l’any 2010, estavem inmersos en una crisi socioeconòmica derivada de la crisi financera de la que no hem aixecat el cap; és més, nous esdeveniments i recaigudes han anat fent més crua i dura la realitat, polaritzant la nostra societat. Crec que el sistema econòmic capitalista i l’actual democràcia que el sustenta están en clara crisi de fa molts anys i anem donant pals de cec sense trobar vectors de canvi encertats ni desencadenadors d’aquests canvis. Nosaltres sempre hem estat, alhora que crítics i profètics en la denúncia, atents a la novetat -a aquell inèdit viable- que és llavor d’esperança per a un futur de canvi. Crec que aquest serà el repte del pensament del centre per als propers anys: tenir una paraula que mogui a una acció esperançadora i alhora realment transformadora de la realitat, sense fer-se il·lusions, pero tampoc caient en el derrotisme de qui veu els grans reptes (canvi climàtic, shock pandèmic, desigualtat global) com a impossibles. No és gens fàcil, però caldrà que CJ segueixi aportant una paraula de sentit a tot plegat.
J: Nosaltres fem una reflexió que mira sempre la realitat des dels ulls de la fe. La realitat sempre canviant exigeix una mirada constant. Aquest món nostre planteja sovint reptes urgents no previstos, com ara la pandèmia, que se sobreposen a d’altres coneguts inajornables, com la qüestió del canvi climàtic, les migracions, la desigualtat de les dones… Cristianisme i Justícia continuarà fent un gran servei si és capaç d’analitzar globalment tots aquests reptes mostrant la interrelació entre tots ells. D’altra banda, malgrat la bona notícia que és tenir el papa Francesc com a bisbe de Roma, existeix una certa extrema dreta que cerca aliances amb grups eclesials que veuen aquest pontificat com un parèntesi (en el millor dels casos) o, fins i tot, com una desviació de la veritat catòlica immutable. En aquest panorama CJ pot ser un oasi per a la fe de molts creients.
- Alguna fita o record especial que vulgueu destacar?
X: N’hi ha molts. Les jornades fe-justícia, celebrades bianualment amb més de 100 participants d’arreu, han estat moments molt especials on reviure la missió fe-justícia i actualitzar-la, per a mi moments realment bonics i simbòlics. Però, potser, si hi ha quelcom que amb el temps sé que recordaré és haver tingut l’oportunitat de convidar en lliçons inaugurals i veure passar per CJ tots aquests anys persones com Boaventura de Sousa Santos, Monsenyor Agrelo, Jon Sobrino, Yayo Herrero, Jorge Riechman…, tots ells referents nacionals i internacionals del pensament teològic i social. I jo he tingut l’honor de presentar-los a la nostra sala d’actes. Un autèntic privilegi.
J: Em quedo amb l’experiència de veure arribar els donatius a finals d’any, un darrera un altre, en un degoteig constant, que és quasi una riuada, fins arribar a uns 10.000. M’impressiona la quantitat de gent amb qui compartim la mateixa visió de societat i d’església que volem construir, i que tanta gent respongui positivament a la gratuïtat de l’enviament dels quaderns.
[Fotografia de Pau Cuadern]
Adéu Jaume. Et trobarem a faltar. ,,,