Laura Rius Porta

Licenciada en Pedagogía, Filosofía y Ciencias religiosas, postgrado de Acompañamiento Espiritual. Miembro del seminario y del consejo de EIDES y dedicada a la espiritualidad de los Ejercicios Espirituales y acompañamientos personales y de grupos.

L’any 2021 es celebren 500 anys d’un canvi personal que va significar un abans i un després de la història espiritual d’occident: el procés de la conversió espiritual d’Ignasi de Loiola. Amb motiu d’aquesta efemèride Cristianisme i Justícia ofereix enguany el curs “De la ferida al cor del món. Testimonis de conversió, avui” amb el qual volem donar centralitat i escoltar testimonis de conversió similars, per als quals avui, l’espiritualitat suposa el motor de transformació del nostre món en algunes de les seves fronteres.

Per aprofundir una mica més en aquesta proposta hem parlat amb una de les coordinares del curs, Laura Rius, i això és el que ens ha explicat:

  • A qui va adreçat el curs?

En general a tota persona en quant persona. Ignasi mostra que la vulnerabilitat de l’ésser humà no és tant un impediment com una oportunitat per trobar i viure el sentit de la pròpia existència.

Específicament, el curs va adreçat a totes les persones que d’una manera o altra estan implicades en la transformació del nostre món. Ignasi va ser un home immers des de sempre en la seva societat, el que va canviar és la manera d’implicar-se, i la profunda experiència espiritual que va viure el capacità per a una profunda incidència social i eclesial, com ha passat amb tots els grans reformadors socials.

  • Quins són els objectius del curs?

En celebrar els cinc-cents anys de la conversió d’Ignasi es busca que el record viu del que ell va fer possible, il·lumini les recerques del present. En concret, mostra la relació recíproca entre canvi personal i acció compromesa. El curs parteix del procés de conversió d’Ignasi, descriu el seu significat, i continua amb el testimoni d’una sèrie de persones implicades en àrees clau de la nostra societat actual. Per a elles aquesta transformació personal i l’espiritualitat que en segueix són el rerefons que els permet respondre als reptes actuals.

  • La conversió d’Ignasiva significar un abans i un després en la història espiritual d’occident. 500 anys després, aquesta conversió por ser un mirall per a noves conversions?

Efectivament, qui ha tocat el fons de l’interioritat humana i de la realitat és capaç de comunicar un missatge perenne. Els contextos històrics, tot i que evolucionen i es presenten amb formes diferents, mantenen unes mateixes dinàmiques profundes, per això les intuïcions i la manera com Ignasi va afrontar la realitat del seu temps són avui igualment vàlides. Ell va viure en un canvi d’època convuls i aclaparador com el nostre, sacsejat també per intenses llums i ombres, però va ser capaç de acompanyar-lo creativament i oferir un missatge constructiu perquè es va deixar transformar ell mateix. I es va transformar perquè es va atrevir a fer-ho. Aquestes actituds avui ens interpel·len i, si les coneixem de prop, ens orienten.

  • Aquest curs vol escoltar testimonis per als quals l’espiritualitat suposa el motor de transformació en algunes fronteres. En quines, concretament?

És difícil reduir en unes poques trobades les fronteres més punyents de la nostra complexa societat. Cadascuna de les fronteres que presenta el curs inclou, de fet, altres qüestions, perquè en la realitat tot està interconnectat.

Per exemple, en parlar de l’ecologia es parla de plantejaments econòmics globals, promoció d’un desenvolupament sostenible i de la justícia social, de la reconciliació. Estar amb els últims inclou la injustícia social i les migracions, els refugiats, la dona.

Trobar a Déu en el treball intel·lectual expressa la necessitat de respondre a un món on la veritat està segrestada i on s’absolutitza la cientificitat del saber, també aquí apareix el paper de la dona.

El món educatiu, parlant de les  llums i ombres del jovent actual, fa referència a les xarxes socials, l’ànsia de confort o com acompanyar-los en la recerca de sentit.

Finalment en descriure els trets d’una espiritualitat que mena al diàleg cultural i interreligiós es parla, entre d’altres, del repte actual de la secularització, de les identitats i dels fonamentalismes.

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorJoan Garcia del Muro
««El que ve després de la veritat és una opció pitjor que la simple mentida»»

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here