Educación de la fe en tiempos de crisis
Juan Pablo Espinosa Arce. En este breve comentario buscamos pensar cómo trabajar una educación de la fe en medio de los tiempos de crisis. La palabra crisis ha resonado con fuerza en la dinámica eclesial del último tiempo. Pero lo interesante es que ella (la crisis), como concepto y como experiencia, nos coloca en una posición de oportunidad. La “crisis” es una palabra de origen griego (krísis) que se deriva del concepto krineo que significa optar, decidir, escoger. En la crisis, la persona, de manera libre, consciente y responsable, está invitada a optar entre elementos. La decisión debe ser conducida por el deseo del bien común, con buenos elementos “sobre la mesa”, con un sentido de realidad tal que permita que lo decidido tenga un real impacto en los involucrados. Ahora bien, la tesis que propongo es que existe una relación íntima entre la educación de la fe y la crisis. Si la crisis es una “oportunidad de cambio”, dicho cambio-transformación debe ser educado de tal manera que la convivencia transite de condiciones desfavorables a experiencias de confianza, diálogo, encuentro. (more…)
Pecado invisible
Voces. Víctor Hernández Ramírez. [Cristianismo Protestante] La vida en el Espíritu es la formulación que hace Pablo para definir la vida cristiana: a partir de la experiencia de encuentro con Jesucristo, con su cruz y resurrección, da inicio una forma de vida novedosa. No consiste meramente en un cambio de vida, en el sentido moral o en el sentido de estilo de vida, sino que consiste en una transformación a partir del poder del Espíritu del Jesús resucitado. Así lo dice la promesa de Jesús a los discípulos: “Y yo le pediré a Dios el Padre que les envíe al Espíritu Santo, para que siempre los ayude y siempre esté con ustedes. Él les enseñará lo que es la verdad.” (Juan 14:16-17, TLA).
La vida en el Espíritu o “andar conforme al Espíritu”, como también lo expresa Pablo (Romanos 8:1), consiste en una vida donde tiene lugar el proceso de transformación que el Espíritu opera en cada creyente y en la comunidad. (more…)
Lucidesa, compassió i utopia: competències espirituals per a un món en canvi
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al setè capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
José Laguna. En el món educatiu es va imposant la metodologia competencial que defineix, articula i avalua els sabers pràctics que els alumnes han d’adquirir. Segons l’aprenentatge competencial, saber matemàtiques no és només recitar de memòria les taules de multiplicar sinó ser capaç de calcular quants euros hem de donar a la caixera quan hem omplert la bossa d’anar a comprar amb tres quilos i mig de taronges, i dos de pomes. Una de les alertes educatives que periòdicament revelen les famoses proves PISA és que els estudiants espanyols se saben les taules de multiplicar perfectament bé però no saben quant han de pagar al supermercat. Aquesta concisa presentació de la metodologia competencial no amaga les veus crítiques que l’acusen de mercantilitzar el coneixement i menysprear els sabers no instrumentals. (more…)
Constructores de fraternidad en una sociedad fragmentada (I)
Rosa Ramos. La realidad con sus luces y sus sombras es el punto de partida de una ética, de una teología, y una pastoral contextual, siguiendo el principio de encarnación.
Todos, cristianos o no, estamos desafiados a la construcción de fraternidad, somos parte de lo mismo, parte del problema y parte de la solución. La fragmentación es un problema que nos involucra. El desarrollo científico técnico económico dominante, ha generado dos pobrezas, una material y una espiritual. Dos terceras partes de la humanidad ha sido condenada a la primera, pero si nos alcanza la indiferencia por la suerte de los hermanos, es que nos alcanzó la pobreza espiritual. Como cristianos tenemos que vencer dos tentaciones peligrosas: la del mesianismo y la del abstencionismo. (more…)
L’Esperança és simplement optimisme? (1): Iniciar processos
Llorenç Puig. Sempre que acaba un any i que comencem un de nou ens agrada repassar el viscut i preveure com serà el proper any que estrenem. I tendim a acompanyar aquesta previsió amb bons desitjos pel futur.
Sovint el balanç de l’any, sobre tot si inclou la sort dels exclosos i dels més vulnerables de la nostra societat, i encara més si incorpora també els fets violents de l’any, ens deixa amb el cor encongit. I el problema és que quan mirem no només la realitat local, sinó el context socio-polític més ampli, amb les notícies que ens proporcionen els mitjans de comunicació, ens quedem encara més aplatanats.
Alguns se’n surten del desànim total perquè contrarresten aquest impacte amb el que podem dir ‘optimisme’, és a dir, la convicció íntima de que les coses aniran millor, que les coses canvien a millor… i això ho pensen segurament no perquè hi hagi raons especials per fer-ho, sinó com un impuls del seu caràcter optimista, positiu. (more…)
L’alegria de l’Evangeli, un fruit i una tasca
Llorenç Puig. Després del Sínode de bisbes d’octubre de 2012 que va tractar la Nova Evangelització, el Papa Francesc ens fa el regal d’una Exhortació Apostòlica que presenta un programa ben ambiciós, que parteix d’una mirada positiva de la presència de Déu en la realitat que és tan dinàmica, i que ens convida a ser valents, confiats.
La proposta, el programa que planteja el Papa Francesc és molt àmplia, però podem indicar aquí els cinc passos que es plantegen al primer capítol:
1) El primer pas, l’arrel de la proposta evangelitzadora del Papa Francesc , és el “primerejar” de Déu, és a dir, reconèixer que la iniciativa no és nostra, i que la nostra acció es contempla com una resposta a alguna cosa que no controlem i que ens impulsa. Com molt bé diu l’exhortació, “la comunitat evangelitzadora experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, l’ha primerejat en l’amor (cf. 1 Jn 4,10 ), i, per això, ella sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a la trobada, buscar els llunyans i arribar als encreuaments dels camins per convidar els exclosos. (…) Atrevim-nos una mica més a primerejar!” [24] (more…)
A una fe que cerca la justícia li interessa la política
Mariano Pérez de Ayala. Amb aquesta frase s’expressava fa ja algun temps José María Mardones. Una fe que fonamenta i dóna sentit al compromís per la transformació social i que, per tant, troba en la política un àmbit privilegiat d’acció, ha portat a Cristianisme i Justícia, CVX-Espanya i el Centre Pignatelli a organitzar el curs “Fe i compromís sociopolític” que tindrà lloc a Barcelona del 25 al 29 d’agost.
Bertolt Bertch deia, “el pitjor analfabet és l’analfabet polític. No escolta, no parla, no participa en els esdeveniments polítics. No sap el cost de la vida, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis. L’analfabet polític és tan maldestre que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el corrupte polític, baliga-balaga i lacai de les empreses nacionals i multinacionals”. (more…)
Comentaris recents