Vivim un temps preciós, reflectit en el temps litúrgic, el temps de Pasqua i, especialment, les set setmanes, que ens portaran a Pentecosta, manifestació de la Presència de Déu en el món, al qual anomenem com a Esperit.
Tant la Quaresma com el temps de Pasqua s’expliquen a través dels textos bíblics. Atenent cada tradició cultural i depenent del temps en què es transmeten aquests textos, el missatge s’incultura per a fer-lo fàcilment comprensible a la sensibilitat i context de cada època. Addicionalment, en el segon testament, la Mort, Resurrecció i Transformació es narren des de l’experiència certa de Jesús de Natzaret, fill de l’home, fill de Déu i, més que mai, Paraula encarnada.
| Primer Testament | Segon Testament | Aproximació |
| Sortida d’Egipte | Mort a la creu | Mort de les velles actituds |
| Arribada a Canaàn, terra promesa | Resurrecció en Déu | Naixement al Nou |
| Comte de l’omer (set setmanes) | Set setmanes del temps pasqual | Preparació a la Transformació |
| Recepció de la Paraula en Moisés – la Paraula esdevé Llei (Shavuot) | Arribada de l’Esperit | Transformació |
Es fa evident, no sols la densitat, sinó la infinitud dels textos dels quals es pot explicar tantes i tantes dimensions que ara deixem a un costat.
La contemplació profunda de qualsevol dels dos textos empeny suaument a la nostra ànima a emprendre un camí de canvi que, independentment del temps necessari per a recórrer-lo, esdevé en tres passos:
- Acceptar la necessitat de la mort. I, per tant, morir, fent un compromís profund, més enllà d’aquesta vida amb la Vida.
- Situar-se en el Nou. Fer un petit pas, fer un suau i subtil moviment. Només des de la veritable posició de Resurrecció, des del Nou, es pot contemplar la mort sense sofriment, donant pas a l’Agraïment.
- Viure des de la Transformació, des d’una ànima nova rendida a l’Amor i a l’Agraïment per tot allò esdevingut i que ha d’esdevenir, acollint-ho per dolorós que hagi pogut ser, per dolorós que sigui.
Els textos bíblics ens ofereixen una explicació comprensible a la nostra petitesa, on es juga amb símbols, els quals busquen fer vibrar les nostres ànimes perquè despertin a una realitat diferent, perquè despertin a la Realitat.
Mentre que parem esment a l’expressió de les mesures temporals – dia, setmana, any – deixem de costat la importància dels números. Els números bíblics mantenen un secret més enllà del seu valor quantitatiu evident. Així, de les set setmanes, l’important és, precisament, el número set, que expressa el Temps – referit a un Temps de Déu, no a un temps humà- durant el qual tornem a nosaltres mateixes, posant de manifest la nostra fragilitat, però permetent-nos tornar a l’ésser, reconnectant amb la grandesa del do de la Creació, de la Vida i els dons personals; al mateix temps, ens acostem a Déu, abandonant el fer per a permetre’ns Ser.
Aquest temps entre Pasqua i Pentecosta s’obre al nostre pas cada any en el record que significa el temps litúrgic. Però, en la dimensió personal, succeeix només, i succeeix sempre, després de la Mort i de la Resurrecció, del pas del Vell al Nou. És, a penes, un petit moviment generat en l’ànima per l’Esperit que la plena d’Agraïment al mateix temps que la deixa rendida a l’Amor. És un petit pas transformatiu; transformatiu perquè transforma però també perquè la seva essència és la transformació en si mateixa.
L’acceptació és un pas important, és un avenir-se bé amb la realitat que percebem, és un primer pas necessari. Però, la veritable Transformació no està en ella. Resideix en una presa de consciència més profunda, més enllà de l’acceptació però a una distància petita, a penes perceptible; donar-ho produeix un efecte immens, que permet l’entrada a una percepció i coneixement diferents, als quals anomenem saviesa.
Sant Pau sens dubte dona testimoniatge de l’efecte de la seva Transformació en una de les seves cartes als corintis en explicar que “Déu ha preparat per als que li estimen coses que ningú ha vist ni oïda i ni tan sols pensat. (…) I nosaltres no hem rebut l’esperit del món sinó l’Esperit que procedeix de Déu, perquè entenguem les coses que Déu en la seva bondat ens ha donat. Parlem d’aquestes coses amb paraules que l’Esperit de Déu ens ha ensenyat, i no amb paraules que hàgim après per la nostra pròpia saviesa”.
El camí a aquesta Transformació està en el silenci, en el silenci interior, en el silenci del jo. Individual o comunitària, la pràctica continuada del silenci ens configura i ens buida del jo per reconèixer i acollir l’Esperit, el qual ens col·loca en posició de Resurrecció. Des d’aquesta nova posició, només queda ja fer un petit moviment, suau i subtil, només roman l’Agraïment, només roman l’Amor.
[Foto de Tima Miroshnichenko a Pexels]