Cristianisme i Justícia. Abandonem l’any 2016 amb una llarga llista de problemes no resolts, una llista a la qual s’han afegit unes quantes fractures noves. El dolor va creixent, i les morts de tants «sants innocents» semblen eclipsar les esperances generades pels «naixements» de moltes iniciatives solidàries. Tot drama humà suscita l’aparició de petits o grans herois que, sovint amb molta discreció, curen, acullen o acompanyen. Allà on es genera un nou sofriment, sorgeix gent concreta que se solidaritza amb el qui pateix, que comparteix amb ell el que té o que s’arrisca a denunciar la injustícia que ha causat el dolor. Ho hem vist en el drama dels refugiats, en el procés de pau de Colòmbia, en l’huracà d’Haití… Recosir el món també és acabar amb les diferències irritants entre la riquesa de l’1% de la humanitat i el 99% restant. I aquesta fractura humana es projecta cap a la natura. El diàleg amb ella s’anomena «ecologia».

Constatem que una gran part dels problemes mundials estan causats per la incapacitat de diàleg de les parts enfrontades i per una polarització creixent dels discursos que destrueix les posicions intermèdies, que són els ponts a través els quals necessàriament transitarà la solució. (more…)