CIE, les dues cares d’un mateix mirall: llibertat i confinament
Mònica Mínguez y Pau Vidal. CoVid-19, coronavirus, confinament. Són paraules plenes de connotacions que difícilment oblidarem. Són paraules plenes de vivències i de convivència intensa, de maneres de viure que mai abans havíem experimentat.
Setmanes abans del 16 de març, quan va començar l’estat d’alerta a l’Estat Espanyol, el dissabte 18 de gener ens havíem aplegat unes 250 persones en una vetlla de pregària interreligiosa per tal de visibilitzar la indignitat que el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de la Zona Franca representa. Aquests centres són el lloc on les persones que entren o romanen al territori de l’Estat sense els documents necessaris són privades de llibertat mentre esperen ser expulsades. El CIE simbolitza i exemplifica l’hostilitat vers l’estranger. Aquell vespre amb el crit, el cant i el silenci en una pregària multiconfessional voliem donar un missatge als interns: no esteu sols. (more…)
Una vida innocent més perduda en l’actual conflicte armat sud-sudanès
Pau Vidal. [Catalunya Cristiana] El 15 de novembre passat, a la matinada, el jesuïta kenià Victor-Luke Odhiambo va morir assassinat a Ceibet, Sudan del Sud. Tenia 62 anys d’edat, 40 de jesuïta i 31 de sacerdot. Era el director del centre de formació de professors de primària que la diòcesi ha confiat als jesuïtes. Un grup armat va entrar a la comunitat dels jesuïtes ben entrada la nit i amb dos trets va posar fi a la vida del Victor-Luke. Una vida innocent més perduda absurdament en l’actual conflicte armat sud-sudanès.
Recordo haver compartit amb en Victor-Luke unes setmanes durant el 2014, jo recent arribat al país, quan el nou projecte de centre de formació començava a prendre forma, i ell, professor de vocació, ja anava fent preparatius. (more…)
Amar a un Dios desplazado
Pau Vidal. [SJES]
“Paradójicamente es entre los que han conocido más íntimamente el poder de la muerte que encontramos la fe más recia en el poder de la vida y, por consiguiente, en el poder de Dios que es fuente de vida”.
Roberto Goizueta
Vengo de Barcelona, Cataluña. Entré en la Compañía de Jesús en el año 2000 con un profundo deseo de servir a los pobres. Este impulso inicial se ha ido ajustando y purificando, pasando de un simple servicio a algo más profundo y más recíproco, que consiste en caminar con personas que están en los márgenes de la historia y de la sociedad. He tenido el privilegio de estar con el Servicio Jesuita a Refugiados (SJR) por algunos años. Primero en Liberia, más tarde en Nogales (la frontera entre USA y México), más recientemente en el campo de Kakuma (Kenia) y ahora en Maban (Sudán del Sur). (more…)
Estimat germà Francesc
Alvar Sánchez i Pau Vidal. Des d’un racó de món, Maban (Sudan del Sud) benvolgut papa Francesc et volem agrair profundament el coratge d’aquesta visita recent a Kènya, Uganda i República Centreafricana. No has pogut venir a saludar-nos al Sudan del Sud però t’hem sentit molt proper aquests dies. Aprofitant l’avinentesa, alguns dels nostres amics refugiats que viuen a l’exili en aquesta regió t’han enviat missatges aquests dies (http://www.jrsea.org/) ja que reconeixen que la teva persona genera confiança i pot fer canviar els cors dels poderosos. Nosaltres et volem enviar aquest breu missatge d’agraïment.
T’agraïm profundament que
…hagis vingut a l’Àfrica, un continent ple de vitalitat i alhora profundament castigat per massa conflictes violents i la pobresa extrema; sovint ambdós “conseqüència de noves formes de col·lonialisme”. Escollir els marges, les barriades, les zones perilloses és una mostra més del teu cor evangèlic i és “un signe de solidaritat, amor i cura de la humanitat”. (more…)
Un poble que celebra
Pau Vidal. [Maban.Upper Nile] Ahir a la nit, cap a les 5 del matí vàrem sentir cridòria, soroll i trets. Era una nit amb lluna espectacular. Ens vàrem despertar tot pensant que altre cop ens tocava córrer.
Però en escoltar millor vàrem poder reconèixer que eren crits d’alegria. Les dones cridaven, cantaven i picaven cassoles, els homes feien sonar els corns o tiraven trets a l’aire. En aquella hora matutina tot el poble de Bunj celebrava. Els Mabanesos celebren la collita. Cant, ball i menjar abundant (han matat el porc gras).
La festa que va començar ahir és la més sonada de l’any, de fet, en marca el final i l’inici. Com la majoria de societats agràries, el pic de la collita marca un abans i un després. Cal celebrar-ho. En els mesos vinents els joves es podran casar i podrà haver-hi celebracions de tot tipus. Avui se celebra agraïdament a la terra els dons oferts, fins i tot en anys que la collita ha estat minsa, com aquest. (more…)
Quaresma: el Papa i uns testimonis incòmodes
Pau Vidal. [Kakuma] Dilluns passat, la narració de la creació (Gènesi capítol 1) era la primera lectura suggerida per la litúrgia. En aquest mite fundacional, Déu crea fent espai, obrint els cels, les aigües, … tot els seus moviments són espacials: fer lloc, obrint, separant les aigües de dalt de les de baix per permetre la vida,… Coincidència: aquell mateix dia, Benet XVI, amb un gest audaç renunciava, és a dir, feia lloc, deixava pas a algú més jove, amb més energia i fortalesa per a ser el bisbe de Roma.
Dos dies després, Dimecres de cendra, el mateix Benet XVI mostrava perquè i per a qui cal fer espai. Sorprenentment, durant la seva audiència (text complert aquí) tot comentant l’evangeli del Diumenge (les temptacions de Jesús), el Papa va oferir com a testimonis tres personatges marginals, excèntrics, desconeguts per molts. No va citar la Mare Teresa de Calcuta, Joan Pau II, o Escrivà de Balaguer (recentment elevats als altars), el que hagués estat més que previsible. (more…)
Gràcies Vaticà II
Pau Vidal. Sí. Fa cinquanta anys hauria estat impensable ser testimoni del que vaig viure aquest diumenge passat. L’Església avui és més a prop dels pobres i dels exclosos gràcies al Concili Vaticà II.
Són les 4 de la tarda, al camp de refugiats de Kakuma (Kenya). Ens apleguem a la zona exterior de la casa (més aviat hauríem de dir-ne barraca) d’una de les famílies membres de la comunitat cristiana. Som un grup de nou dones, dos homes, tres joves i una dotzena de nens i nenes. De Rwanda, Burundi, Uganda i Catalunya. Alguna gallina, les formigues, i també les rates ens fan companyia. A aquesta hora, el sol comença a oferir-nos una mica de treva. Al matí ja ens hem aplegat durant l’eucaristia per celebrar el diumenge, però ara el compartir esdevé més intens. (more…)
Divendres Sant a Livermore
Pau Vidal. 22 d’Abril de 2011 Lawrence Livermore National (Nuclear) Laboratory, Califòrnia. Arribem a les 6:15 del matí. L’Elena, sempre atenta, em fa adonar de la bellesa de la sortida del sol. Aquest va poc a poc guanyant intensitat, però la tanca metàl∙lica que envolta el centre d’investigació nuclear de Livermore, on ens han convocat, ens recorda que encara hi ha moltes nits per il·luminar. Avui és un dia de tristor, fosca i pena.
Però com? Nits, fosca i tristor enmig del somni americà, el país “més avançat” del món, el país de la prosperitat i el progrés? Sí germà/germana, sí. (more…)
