Los jueces, ¿animales políticos? Activismo político de la judicatura española
Josetxo Ordóñez Echeverría. Uno de los fenómenos más extendidos en nuestra aún joven democracia es el creciente protagonismo social y político de los tribunales. Los ejemplos son múltiples y vienen a nuestra memoria resoluciones judiciales de cualquier jurisdicción que han puesto en el debate público el papel de los jueces y tribunales en los conflictos sociales y políticos. Por citar algunos: la peripecia del Pleno de la Sala Tercera del Tribunal Supremo de noviembre de 2018, que dio marcha atrás en su primera jurisprudencia sobre el pago del impuesto de actos jurídicos documentados en la constitución de las hipotecas, rectificándola en favor de la banca. Los casos judiciales del 3% (Cataluña), Gürtel (Madrid) o ERE (Andalucía) que contaminan gravemente la honorabilidad de partidos “de gobierno” y su capacidad de gestionar los bienes comunes. La sentencia condenatoria -con matices llamativos según el cónyuge- en el caso Nóos o la instrucción por delitos de fraude presuntamente cometidos en Suiza por Su Majestad el Rey Juan Carlos levantan nubes de polvo mediático a favor y en contra de la Corona y de la forma monárquica del Estado, nada menos. (more…)
Internament desemmascarat: podem viure sense CIE, volem viure sense CIE
Josetxo Ordóñez Echeverría. Amín, 19 anys. Marroquí. Ocupació al seu país: ballarí. Intern al CIE de la Zona Franca durant 2019: «Tinc dinou anys i soc del Marroc. M’agrada molt la música i la dansa, soc ballarí. Vaig néixer a Fes, d’on vaig marxar quan tenia deu anys. La meva mare havia mort i em vaig quedar sol amb el meu pare, que em maltractava una vegada i una altra. Jo no suportava aquella vida, així que vaig decidir anar-me’n. Encara tinc les cicatrius de les cigarretes que ell apagava en les meves cames. Vaig arribar a Espanya tot sol dins d’un camió. Soc aquí perquè vaig cometre un furt. Vaig arribar a tenir permís de residència, però va caducar i se’m va passar renovar-lo. Tant de bo pogués tornar enrere, estic molt penedit. No vull que m’expulsin, la meva vida és aquí, odio aquell país, no hi vull tornar!». Així comença l’Amín, entre llàgrimes i capcot, el seu relat. Les llàgrimes, en major o menor mesura, acompanyen totes i cadascuna de les converses que mantenim durant les visites. Se sent consumit per l’esgotament dels dies d’internament, la solitud i l’angoixa davant la possibilitat de l’expulsió. Amb prou feines menja –s’ha aprimat 10 quilos– i li costa molt agafar el son. Rebutja prendre Rivotril –medicament subministrat als interns perquè es tranquil·litzin i puguin descansar–, ja que prefereix mantenir-se en estat d’alerta per si durant la nit el venen a buscar per expulsar-lo. Es refugia en el seu món interior, en els seus records: recorda constantment la seva mare, em diu que somia amb ella. (more…)
60 dies de confinament
Josetxo Ordóñez Echeverría. Barcelona, 12 de maig de 2020.
“Odisseu es va posar en peu d’un salt i va començar a mirar la seva terra pàtria.
Va donar un crit planyívol, va colpejar les cuixes amb les mans
i entre laments deia: Ai de mi, ¿a quina terra de mortals he arribat?
Són per ventura superbs, salvatges i mancats de justícia,
o amics dels forasters i amb sentiments de pietat cap als déus?”
Odissea, cant XIII
Avui es compleixen 60 dies del decret d’alarma pel qual es confinava a la població, a les activitats productives, a l’educació presencial a tots els nivells, a l’administració de justícia, als serveis no essencials, en definitiva. Mentre ha estat possible, tots hem buscat consol en el teletreball, les xarxes socials, mitjans de comunicació digitals, balcons i terrasses per mantenir el fil físic que ens uneix els uns als altres i que s’havia interromput per decret del coronavirus. (more…)
Confinament: talaia i frontera
Josetxo Ordóñez Echeverría. El còmic Astèrix a Itàlia, publicat el 2017, gira al voltant de la celebració de la primera cursa transitálica de quadrigues. Per descomptat, Astèrix i Obèlix participen en representació de la Gàl·lia. I per part de Roma, competeix un misteriós auriga emmascarat de nom Coronavirus, secundat pel seu fidel escuder Bacil·lus. Abans de la competició, una sibil·la prediu a Obèlix que serà portat a coll, aclamat, consagrat com a campió.
CIE, centre d’acollida en llibertat?
Josetxo Ordóñez Echeverría. Recentment, la Magistrada d’un jutjat d’instrucció dels de Barcelona, va dictar un Acte sobre l’internament d’un ciutadà estranger apel·lant al fonament jurídic tercer. Aquest fonament jurídic diu, literalment, el següent: “TERCER.- El que es demana no és una privació de llibertat sinó el trasllat de l’estranger a un Centre d’acollida adequat per procedir al seu internament i fer efectiva la seva expulsió acordada per resolució administrativa, tal com s’ha indicat més amunt”.
Renuncio a qualificar les expressions abocades en l’Acte, ja que em resulta extremadament difícil fer-ho. Les puc atribuir a pura negligència o a ignorància. Encara que “la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment”, com afirma l’article 6 del Codi civil, crec que després d’aquestes manifestacions judicials és imprescindible fer unes precisions conceptuals. (more…)
Populisme punitiu o la perillosa deriva del dret penal
Josetxo Ordóñez Echeverría. Al llarg d’aquests darrers anys hem estat, i som, testimonis de l’ús que es fa del dret penal per perseguir comportaments propers a la dissidència ideològica o política, la protesta
social, la llibertat d’expressió; testimonis de la interpretació expansiva de tipologies penals que quedaven reservades a comportaments molt excepcionals i especialment greus o violents, com ara el terrorisme, la
rebel·lió, l’odi envers grups vulnerables. Testimonis també del fet que s’adjudiquen circumstàncies agreujants, com ara és l’odi a un grup, a col·lectius –per exemple el dels agents policials– que inicialment no estaven protegits per aquest supòsit legal.
D’altra banda, som testimonis igualment de l’augment del nombre de delictes que comporten penes privatives de llibertat. És constant el recurs a un increment la penalitat que ja fa temps ha situat Espanya en el primer lloc de la Unió Europea pel que fa a percentatges d’empresonament. (more…)
Drets i política del sofriment: sobre expulsions i vagues de fam
Josetxo Ordóñez Echeverría. Un mes després de la presentació de l’informe anual 2016 sobre Centres d’Internament d’Estrangers de l’SJM-Espanya, el 15 de juny de 2017, l’actualitat del que passa a dins i al voltant dels CIE desborda els fets fixats en l’informe. No obstant això, hi ha una constatació en la manera en què l’informe CIE presenta les seves conclusions: la política i el dret d’estrangeria provoquen una exposició de les persones a un sofriment i a la vulneració de la seva dignitat que és directament proporcional als seus escassos recursos econòmics, jurídics o socials: com més pobre, desinformat i indefens sigui algú, més possibilitats té que el dret i la política d’estrangeria el lliurin a una dolorosa intempèrie sense drets.
L’actualitat sobre dos fets que no es reflecteixen en l’informe poden servir d’exemple il·lustratiu. El primer va tenir lloc el passat 15 de juliol a partir de les 16:25 hores, quan un avió de la companyia Vueling havia d’enlairar-se des de l’aeroport del Prat cap a Dakar, la capital del Senegal. (more…)
Vulnerables, vulnerabilitzats
Josetxo Ordóñez Echeverría. Fa uns dies, uns quants membres de Cristianisme i Justícia vam poder compartir una deliciosa trobada amb Jon Sobrino. Sobre aquesta trobada escriu Josep Cobo al seu blog. El primer que va dir Jon Sobrino és que la història és “sang fluint”. Que la realitat humana, la biografia de la humanitat, es comprèn en la “sang que flueix”. Aquesta perspectiva inicial del “martiri” com a lloc epistemològic de l’esdevenir humà em segueix ressonant dins el cor des de llavors. És el “donar la vida” l’esdeveniment genuí per contemplar la realitat. Esdeveniment que m’atreveixo a dir que, per a Jon, existencialment té un revers en forma de “ser llevada la vida”. Donar i ser llevada la vida. Sang que flueix.
El Servei Jesuïta a Migrants Espanya presenta el seu informe anual 2015 sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, els CIE. Un informe que recull les dades de 503 persones visitades en els CIE de Barcelona, Madrid i València l’any passat. L’èmfasi d’aquest informe està en el seu títol, que és el d’aquestes línies: “Vulnerables. Vulnerabilitzats “. L’informe diu que “vulnerabilitzada és aquella persona que ha estat portada a la situació de vulnerabilitat per mecanismes estructurals econòmics, polítics, socials i jurídics. (more…)
Els vuit mesos de guaret del CIE i els seus fruits
Josetxo Ordóñez Echeverría. El 15 de juny és la data triada des de 2012 per recordar-nos l’existència dels Centres d’Internament per a Estrangers i la necessitat de la seva crítica. Aquest any, a més, el dia contra l’internament i els CIE coincideix amb la reobertura anunciada per la policia el 16 de juny del centre a Barcelona-Zona Franca, que portava tancat des de feia 8 mesos. Sense oblidar que cada 20 de juny l’ONU convida a commemorar el Dia Mundial dels Refugiats. En què estaria pensant el Ministeri de l’Interior per triar el 16 de juny… Així que aquesta reobertura tan oportuna pot semblar una cruel bufetada al moviment social i polític que qüestiona l’existència dels CIE i per això, les actuals polítiques migratòries, i és possible que moltes persones analitzin així les coses.
Per a mi, és un símptoma més de la malaltia de la torre d’ivori en què estan instal·lats els nostres governs. Vuit mesos després, els nostres governants no han escoltat res del que els hem dit. (more…)
