Recibir misericordia de los pecadores públicos
Mariano Moragues sj. Ser amigos y recibir misericordia de los pecadores públicos es el fundamento de la Pastoral Penitenciaria. Todos somos pecadores, pero en el caso de la mayoría nuestro pecado es un pecado oculto. Y por eso nos sentimos superiores moralmente a aquellos cuyo pecado es público. Jesús busca la compañía, el cariño, las comidas, con los pecadores no ocultos, con los pecadores públicos.
Los delitos públicos son juzgados de dos maneras: por la justicia ordinaria que pone una penitencia, una condena, y por la sociedad que castiga con el desprecio y la negación de oportunidades: “no tiene salvación”, “que purgue y sufra”, “que nunca salga de la cárcel”. Incluso hay cristianos que defienden la pena de muerte. (more…)
Podem somiar en un món sense presons?
Xavier Badia i Cardús. Pertanyo a un grup de persones voluntàries de Justícia i Pau que anem als centres penitenciaris, i fem tasques d’acompanyament personal. I amb la nostra activitat ens sumem a la de molts voluntaris d’altres entitats que també fan aquest tipus de labor.
L’objectiu de tota la xarxa de voluntaris que anem als centres penitenciaris, fem l’activitat que fem, és el de situar-nos a prop de persones que, per diferents motius, estan en una situació d’una gran fragilitat i que tenen dret a refer la seva vida, sigui quin sigui el motiu pel qual són allà.
No hem d’oblidar una qüestió que és essencial: malgrat que a Catalunya parlem ara més que mai de presons per la reclusió de líders independentistes, i malgrat que estan augmentant a tot Espanya les condemnes de presó per delictes relacionats amb la corrupció, la realitat de les presons ha existit sempre, i en general la societat no n’ha volgut saber mai gran cosa. És més, ha estat sempre un tema incòmode i molest que ha estat silenciat i ocult. (more…)
“Estaba encarcelado y vinistéis a verme” (Mateo 25, 36). La com-pasión
Darío Mollá Llácer/Piso de Acogida Claver-Valencia. El “estaba encarcelado y vinisteis a verme” de Mateo 25, con toda la fuerza que da a esta acción y a esta afirmación quien la dice (Jesús como juez de la historia) y el contexto en el que se dice (el juicio de las naciones), no permite banalizarla. El “vinisteis a verme” no alude o se reduce a una simple visita ocasional o cuasi-turística, sino que apunta a un auténtico encuentro humano, con toda su profundidad, entre quien está en la cárcel y la persona que le “visita”. Un encuentro complejo, nada fácil en ocasiones y transformador. Tiene diversos aspectos y en este post nos referiremos a uno de ellos: la com-pasión. En otro momento nos fijaremos en otros. (more…)
Una història de reconciliació
Xavier Garí de Barbarà. [Valors] Hi ha experiències de vida que són úniques al món, que només conèixer el principi ja són colpidores i sorprenents, i en arribar al final esdevenen tan increïbles que semblen impossible. Aquesta és la història de Teresa, una dona de 22 anys que fa un temps, a Colòmbia, va patir l’experiència més colpidora de la seva vida: l’enorme dolor de perdre el seu únic fill de 3 anys, per una acció crimilar. Una nit, en un fosc carrer del seu poble, un desconegut que pressumptament la pretenia, va disparar dos trets al seu fill i el va matar a l’instant. L’assassí fou capturat i portat a judici, i al poc temps fou condemnat a 18 anys de presó.
Teresa se sumí en una profunda depressió, i descobrí que el que l’atormentava era no saber qui era aquella bèstia capaç de provocar-li una tan profunda desfeta personal. Fou així com tramà un pla: volia anar d’incògnit a la presó per fer-se passar per voluntaria, i conèixer en persona aquell assassí. Durant mesos s’anà endinsant en la vida de la presó, impulsant tallers ocupacionals i buscant la proximitat amb els presos. (more…)
Tres jesuitas… y seis personas
Darío Mollá. No sé si fue un “lapsus” o fruto de una fina ironía cuando una amiga religiosa me comentó, al decirle yo que en mi comunidad actual vivimos tres jesuitas y seis personas que cumplen condena en situación de tercer grado en la cárcel valenciana de Picassent, “¡ah, entiendo… vivís tres jesuitas y seis personas!”. Por gracia de Dios, vivo desde hace unos meses en la comunidad Claver de Valencia, fundada el 8 de marzo de 2012, con un proyecto comunitario cuyo eje básico es la convivencia y la ayuda a personas en situación de privación de libertad.
A pesar de ser la terminología que se usa últimamente en la Compañía de Jesús, no nos gusta llamarla “comunidad de hospitalidad”. Hospitalidad nos remite a “huéspedes” y no queremos que nadie se sienta “huésped” en nuestra casa, sino miembro de pleno derecho. (more…)
«A la presó, cada persona és un dolor i necessita ser escoltada»
Lucía Montobbio. [Catalunya Cristiana] Josep Maria Carod i Lidia Tudela comparteixen professió. Tots dos es dediquen a l’àmbit penitenciari des de la religió. Josep Maria Carod és religiós mercedari i responsable del Secretariat diocesà de Pastoral Penitenciària de Barcelona, i Lidia Tudela és responsable del ministeri evangèlic de presons del Consell Evangèlic a Catalunya.
Tant l’un com l’altre fa temps que es dediquen a aquest ofici per vocació. La Lidia explica que va tenir un punt d’inflexió a la seva vida que li va fer plantejar quina era la missió que Déu li volia encomanar, i així és com va arribar fins aquí. Per al Josep Maria també ha estat una qüestió d’obedi- ència divina: «És la meva realització, el meu somni com a mercedari, la meva vocació, estic agraït a Déu per confiar en mi; mai no acabes d’estar preparat del tot per respondre a les situacions que et trobes a la presó, però estic encantat de la vida.»
Les tasques que té un professional que s’encarrega de l’acompanyament espiritual o religiós dintre la presó van des de presidir o coordinar les celebracions litúrgiques o fer catequesi, fins a hores d’assistència personal. Però sobretot en Josep Maria i la Lidia destaquen que el més important és estar en disposició d’escoltar, «és el millor servei que nosaltres podem oferir». (more…)
