
Entrevista amb Rufí Cerdán: El dret a un habitatge digne i el drama dels desnonaments
Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns 13 de gener tindrà lloc la quarta sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió el tema a tractar seran les experiències d’empoderament al voltant dels desnonaments i del dret a un habitatge digne. Per a això comptarem amb la participació d’Eudald Vendrell, advocat i ex vicedegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Carme Trilla, responsable del Servei de Mediació en Habitatge de Càritas diocesana de Barcelona i ex secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Rufí Cerdán, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Bages. L’acte es podrà seguir en directe a http://www.cristianismeijusticia.net/en-directe i a Twitter amb el hashtag #HabitatgeDDHH
Per anar obrint boca, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar en Rufí Cerdán…

La societat civil contra la banca
Rufi Cerdán. [El territori i el Rufí] “Però el més bell de tots els dubtes, és quan els dèbils indecisos alcen el cap i ja no creuen més en la força dels seus opressors”. Aquesta frase de Berthold Brecht es va fent realitat dia a dia entre els integrants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC), ja siguin, afectats o “solidaris” com s’anomena a la major part dels integrants d’aquesta heterogènia família.
Els afectats arriben a l’assemblea corpresos, seuen en una racó en una incòmoda cadira de fusta i no es treuen la jaqueta perquè al local fa fred. Escolten pacientment un llarg ordre del dia en el qual es parla d’una feina de coordinació que resulta feixuga mentre el seu cap no para de donar voltes al drama de la seva vida. (more…)

No es pot servir a Déu i al diner
Rufi Cerdán. [El territori i el Rufí] “El Govern està canviant el país amb mesures que llancen a centenars de milers de persones a l’exclusió, i a l’Església no es veu cap revolució. Des de Jesús no podem quedar-nos ni muts ni conformes. Des de l’Església hem de denunciar aquesta falta de compassió. Els que pateixen no esperen doctrines socials ni justificacions econòmiques, tan mentideres i immorals. Demanen que els defensem. La jerarquia ha de parlar en nom dels que pateixen, però per a això els ha de portar al cor. Ara es nota on estan els nostres cors. El Govern és despòtic, antisocial i anticristià, i la jerarquia de l’Església no diu res, o parla sense audàcia evangèlica. La veu dels sense veu no s’està sentint. Adorem al Crucificat, però oblidem als crucificats d’avui. Jesús es va atrevir a insultar als rics del seu temps. Els va cridar necis i ridículs, i va denunciar la seva iniquitat i injustícia”. (more…)

Les retallades abranden el territori
Rufí Cerdan. Les 50.000 hectàrees cremades al País Valencià són una ferida molt greu en el territori. Per més que el conseller Castellano s’esforci ara en donar explicacions, Youtube mostra el seu cofoisme un més abans dels focs quan defensava que la disminució de pressupostos no afectaria el que ell considerava una “política exemplar avalada per les estadístiques”.
No ens poden enganyar: els incendis s’apaguen a l’hivern amb polítiques que incentivin la gestió forestal preventiva. I a casa nostra també sabem que si es donen diversos incendis simultàniament, en dies crítics de vent i calor o en massissos de difícil accessibilitat, ni els professionals més ben preparats, ni els voluntaris més entregats, ni els mitjans més sofisticats poden impedir els grans focs devastadors Ho acabem de comprovar al nord del país. (more…)

Terres abandonades i aturats que passen gana
“Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà… Prengué una copa, digué l’acció de gracies, els la donà i en begueren tots.” La litúrgia catòlica, com altres rituals de les més diverses espiritualitats religioses o laiques, conviden a prendre consciència, cada cop que mengem, d’un immens regal que hem rebut de la natura, que fa possible la vida dels humans i pel qual ens hem de sentir profundament agraïts.
Ens alimentem i som vius perquè el sol, l’aire, la terra l’aigua són dons gratuïts (que els humans hem privatitzat) que ens recorden la fragilitat de la nostra condició biològica, el nostre lligam amb la natura, de la qual depenem completament, encara que la nostra actual civilització sembli entestada en ignorar-ho.
Els pagesos, després de mil·lennis de pacient aprenentatge, coneixen les tècniques per treure el major profit d’aquests dons i han fet possible el creixement excepcional de l’espècie humana. (more…)

Caritat?…No sense justícia
Rufí Cerdan. Celebro un cop més els premis merescuts a Càritas que ha rebut recentment la nostra diòcesi, mentre contemplo amb una barreja d’admiració i d’indignació els esforços que es veuen obligats a fer els representants de les organitzacions d’assistència social per estovar les consciències dels socis del Círculo Ecuestre de Barcelona.
Tinc la sensació que amb aquests actes, que difonen la feina dels que s’esforcen en mitigar els estralls de l’empobriment que sembla no tenir aturador, contribuïm a que s’oblidin les causes i es rentin les consciències dels causants de tanta misèria. Jo mateix tinc mala consciència perquè crec que si som en aquesta situació és perquè hem estat massa tolerants amb les injustícies que ens han dut fins aquí.
L’estat dona diners als bancs i tu aki fent cua! És el que diu la pintada que contemplen els aturats davant la porta de “l’INEM”. Per calmar la seva indignació per la televisió els expliquen teories sobre la imprescindible estabilitat del sistema financer. (more…)