L’escalada de la crisi militaritzada al voltant d’Ucraïna davant el desplegament massiu de l’Exèrcit rus al costat de la frontera ucraïnesa i el pols geoestratègic entre Rússia, els Estats Units i l’OTAN sobre Ucraïna i l’arquitectura de seguretat continental planteja enormes riscos a la seguretat de la població de la zona en conflicte i dilemes sobre l’abordatge de la crisi. Què podem aportar al debat públic i polític sobre la crisi a Ucraïna des d’una aproximació de construcció de seguretat feminista? Algunes reflexions no exhaustives.
En primer lloc, la crisi a Ucraïna ens obliga a assenyalar una vegada més (i no ens cansarem de fer-ho) la necessitat urgent de posar al centre de les polítiques la prevenció de conflictes violents amb perspectiva feminista. Sens dubte, els moments d’escalada greu, com l’actual, requereixen una actuació reactiva encaminada a impulsar la desescalada i intensificar els esforços diplomàtics. Però sota amenaça d’invasió militar sembla summament complex assolir acords al voltant dels temes més fonamentals, sovint els més divisius. A més, en els moments de crisi, els ritmes i els patrons habituals de negociació exacerben les dinàmiques d’exclusió i de biaixos de gènere que solen caracteritzar els processos de pau i negociacions polítiques. Per això, no hi ha excuses possibles per postergar l’adopció de la diplomàcia preventiva com a política central per governs (inclòs el Govern espanyol) i organismes intergovernamentals, tant de manera específica com transversal en altres polítiques (política de veïnatge, política comercial o defensa, entre moltes altres). És urgent posar al centre la diplomàcia preventiva feminista i operacionalitzar-la, amb voluntat política, recursos, capacitats, participació i rendició de comptes. Si no, la crisi militaritzada d’Ucraïna pot acabar sent a més d’una nova crisi humanitària, una avantsala de properes crisis en altres geografies i així successivament, amb greus costos humans, materials i mediambientals per a les poblacions.
En segon lloc, davant de la crisi d’Ucraïna seria útil una aproximació de seguretat feminista. El concepte de seguretat ha estat tradicionalment vinculat a la defensa de la sobirania estatal i la integritat territorial dels estats. La centralitat daquest argument en la justificació aquests dies del component militar de la resposta a la crisi a Ucraïna per l’OTAN i molts governs i analistes seria un exponent daquest enfocament. Al costat del concepte de seguretat tradicional, amb l’impuls de l’ONU, diversos actors també van incorporar el marc de seguretat humana, centrada en la seguretat de la població i els seus contextos locals. Les aproximacions feministes a la seguretat s’entrellacen amb el marc de la seguretat humana però amplien el focus i assenyalen la necessitat de tenir en compte les dinàmiques de gènere, incloent-hi les causes i els impactes dels conflictes, els valors i les normes de l’àmbit de seguretat i en les pràctiques en política internacional, entre d’altres aspectes, com recull la síntesi sobre seguretat feminista publicada el 2020 per l’ICIP. S’hi al·ludix també que la seguretat “sempre i de manera inevitable és relacional i basada en la interdependència, davant d’una noció fantasiosa, aïllada, completament autònoma, autosuficient, independent i armada”, recollint les aportacions de Carol Cohn. Així mateix, s’ha destacat que no hi ha seguretat de gènere sense condicions socioeconòmiques justes per a les dones. Alhora, s’ha assenyalat com diversos actors polítics i militars fan un ús instrumental de l’agenda de dones, pau i seguretat, desenvolupada al voltant de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’any 2000, que reivindica la incorporació de la perspectiva de gènere i la participació de les dones en la construcció de la pau, en contrast amb la visió transformadora i pràctica amb què l’han impulsat des del seu origen organitzacions de dones de tants països.
Des d’un enfocament de seguretat feminista, l’abordatge de la crisi a Ucraïna ha de tenir en compte elements com l’impacte de la crisi als diferents sectors de dones dels dos costats de la línia de separació de forces. Des del 2014 la guerra a Ucraïna ha generat elevats danys a la seva població civil, incloent de formes específiques a les dones, particularment aquelles en situació de més vulnerabilitat. Entre molts altres, el desplaçament forçat i les dificultats d’accés a mitjans de vida per a les dones desplaçades; situació de vulnerabilitat econòmica de les dones grans a la zona de l’est d’Ucraïna més directament afectada pel conflicte, incloent obstacles a la cruïlla de la línia de separació per a l’accés a pensions i ajuts; riscos de tracta amb finalitats d’explotació sexual; violència de gènere en l’àmbit domèstic, incloent-hi excombatents de guerra. Així ho han documentat els informes de gènere de la Missió Especial dObservació de l’OSCE. A més, a les àrees sota control de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, organitzacions de dones van identificar una reducció del suport i recursos a dones víctimes de violència masclista, com va recollir ACNUDH en un informe del 2021. Segons l’organisme, a causa de les restriccions a l’activisme independent en aquests territoris, molt poques activistes de drets de les dones podien continuar treballant a la zona i les que ho fan són amb riscos a la seguretat personal.
Les circumstàncies de la guerra s’han produït, alhora, en un context més ampli d’enllaços entre ordre econòmic i inseguretat de gènere. Així, un informe ombra conjunt del 2017 de vuit organitzacions (7 organitzacions ucraïneses i una internacional, WILPF) dirigit al Comitè CEDAW va alertar de com les mesures d’austeritat imposades com a condicions per institucions financeres internacionals, principalment FMI, havien exacerbat els impactes socioeconòmics de la guerra (i impactat negativament en els drets econòmics i socials), incloent-hi específicament les dones i, especialment, les dones d’àrees rurals.
La guerra a Ucraïna també ha tingut greus conseqüències sobre nens i nenes. A l’informe de 2020, la SMM va assenyalar com la presència de forces i equipament militar a menys d’1 quilòmetre d’instal·lacions educatives i el seu ús per part de les forces armades d’Ucraïna i dels actors armats no estatals posava en risc les vides de nens i nenes així com del professorat, que majoritàriament està format per dones. Segons Save the Children International (SCI), 750 centres educatius han patit danys des del 2014. El conflicte ha tingut empremtes comunes i diferenciades sobre els nens i nenes, segons va recollir el 2019 un informe de l’SCI. La guerra ha tingut un profund impacte psicològic sobre la infància, amb símptomes de trauma a tots els grups d’edat. SCI va identificar riscos físics diferenciats, incloent els temors dels nens a ser copejats per soldats i els de les nenes a ser agredides sexualment per soldats. Alhora, els nens afronten més risc de resultar ferits per la presència de mines i restes explosives, segons SCI, entre molts altres impactes de gènere. El Donbàs continua sent una de les zones més afectades per mines i restes explosives, com recordava el CICR el 2021.
En tercer lloc, la posada al centre de la seguretat humana i la seguretat de gènere de la població de l’est d’Ucraïna ens porta a rebutjar les vies militaristes, incloent-hi les presentades com a “dissuasió militar”. El risc en seguretat humana i seguretat de gènere –més pèrdues humanes, més desplaçament forçat, més deteriorament de les condicions socioeconòmiques de les dones, més trauma infantil, entre tants altres possibles impactes– ens hauria de portar a intensificar totes les vies diplomàtiques possibles; a explorar nous camins, com la no ampliació de l’OTAN a Ucraïna, incloent-hi les divisions entre l’opinió pública d’Ucraïna sobre una possible adhesió a l’OTAN; i a incrementar els suports a iniciatives locals de construcció de pau, incloent-hi organitzacions de la societat civil i dones activistes.
En quart lloc, el procés negociador al voltant d’Ucraïna ha tingut des del seu inici i fins ara greus biaixos de gènere, construït sobre una arquitectura de negociació (Format de Normandia i Grup Trilateral de l’OSCE) sense espais de participació directa per a altres actors que no siguin les parts en conflicte i els mediadors, tampoc dones de la societat civil de les diferents àrees afectades pel conflicte. Són unes negociacions formals amb pocs nexes amb iniciatives de diàleg de la societat civil.
S’afegeix també una cooptació de l’agenda de dones, pau i seguretat per part de l’OTAN i del Govern ucraïnès, com ha assenyalat la secretària general de la WILPF, Madeleine Rees, que implica –entre altres aspectes– que les dones s’han de registrar obligatòriament al servei militar, alhora que segueixen excloses de la participació en les decisions actuals. L’existència de visions diferents entre diversos sectors de dones d’Ucraïna sobre com promoure la pau i la seguretat –heterogeneïtat recollida també per la SMM– va en línia amb les tensions en altres latituds entre enfocaments de securitització i de construcció de pau feminista i no semblen aliens a la instrumentalització de l’agenda per actors polítics i militars, estatals i intergovernamentals. En tot cas, no es tracta d’imposar visions externes a les prioritats locals sobre l’agenda 1325, però sí com a mínim reconèixer la seva heterogeneïtat i tensions i no naturalitzar les opcions securitàries.
Davant d’això, és imprescindible enfortir el suport al treball de defensa dels drets humans i dels drets de les dones i la població LGTBI que està duent a terme la societat civil d’Ucraïna i altres països afectats per l’escalada militar, així com les iniciatives locals de diàleg promogudes per la societat civil; intensificar les vies diplomàtiques internacionals i les connexions entre els diferents nivells de negociació i diàleg, amb la participació de dones. Internacionalment, i en el context de les tensions entre enfocaments de seguretat militar i seguretat humana i feminista, cal multiplicar els esforços i discursos per promoure polítiques i recursos que responguin a la seguretat de les persones, incloses les dones.
[Imatge d’Annette Jones a Pixabay]