(Santi Torres, jesuïta  i participant al Fòrum Social Mundial per  Cristianisme i Justícia)

A la tornada de Dakar, quines diries que han estat les aportacions més destacades d’aquesta edició del Fòrum Social Mundial?

A Dakar s’ha posat de manifest la importància del Fòrum com a lloc d’aliances entre moviments implicats en una mateixa lluita. Ha estat un fòrum especialment fecund pels moviments que lluiten, per exemple, contra l’acaparament de terres, la violència contra les dones, o els moviments veïnals i comunitaris per un habitatge digne. El tema migratori ha tingut també molta presència. Ja el dia abans de començar el FSM es va presentar una carta dels migrants a l’illa de Goré, el lloc des d’on sortien els contingents d’esclaus cap a Amèrica. Per tant, un lloc molt significatiu. Un altre tema important en el que s’ha avançat, encara que potser poc, és la legitimació del discurs dels moviments socials: es fa evident que són necessàries altres lògiques que contrarestin el pensament hegemònic i que apuntin a una altra manera de fer les coses. El que potser ha mancat és una articulació política, una agenda de prioritats polítiques a treballar. Però sobretot tornem del Fòrum Social Mundial amb la idea que l’Àfrica, malgrat les elits locals i les transnacionals estrangeres, compta amb un moviment de base popular organitzat que vol fer front a un capitalisme i neoliberalisme salvatge. Pensem que els efectes més forts del sistema econòmic actual es donen precisament en aquest continent.

Àfrica ha estat, doncs, la gran protagonista del FSM?

Sens dubte. La joventut, la vitalitat i la força africana han estat cabdals. Estic totalment a favor de la celebració del Fòrum a l’Àfrica malgrat les dificultats d’organització que hi ha hagut. Pels moviments de base de l’Àfrica ha estat un suport i un reconeixement, que ajuda a contrarestar el discurs habitualment pessimista respecte el continent.

Com s’ha vist, des de Dakar, el que estava passant en aquell mateix moment a Egipte o Tunísia?

Va ser molt interessant poder viure les notícies, de vegades confuses, des del Fòrum. S’ha interpretat com un exemple de com la unió i la voluntat del poble pot acabar amb dictadures molt potents i instal.lades com la de Mubarak a Egipte. També va ser molt present als debats la pregunta sobre l’efecte contagi i el futur d’aquests països.

La voluntat del Fòrum Social Mundial és construir alternatives al model neoliberal, demostrar que “un altre món és possible”. El context que vivim de crisi econòmica i retallades socials semblen avalar més que mai la necessitat de buscar aquestes alternatives. Quines propostes s’han presentat o debatut?

La proposta és la construcció d’un nou sistema de relacions on la prioritat sigui el respecte als drets de les persones i els drets de la terra, viscuts de manera unitària i no en competència. De fet és l’únic sistema viable, si no es vol acabar en una espècie de suïcidi col.lectiu. Això es concreta en alternatives i reformes que seran diferents en cada regió o en cada lloc. A Europa tenim uns reptes molt concrets, Àfrica té els seus… és bo però que estiguem molt ben connectats per poder fer una pressió molt més eficaç. Algunes propostes concretes ja s’havien treballat en edicions anteriors i s’han anat fent lloc a l’agenda internacional, con el deute extern o la taxa Tobin. I també pren força l’opció per un funcionament econòmic més equitatiu i democràtic.

Amb quina imatge d’aquests dies et quedes?

Amb moltes. Per triar-ne algunes, la convergència d’interessos entre pagesos centreamericans, pescadors senegalesos o camperols brasilers, per exemple. O el paper central de les dones a l’hora de l’organització d’aquests moviments.

IMG_6700

¿TE GUSTA LO QUE HAS LEÍDO?
Para continuar haciendo posible nuestra labor de reflexión, necesitamos tu apoyo.
Con tan solo 1,5 € al mes haces posible este espacio.
Miembro del equipo de Cristianisme i Justícia. Licenciado en Psicología por la UB, en Teología por el Instituto de Teología Fundamental y máster en Teoría Política por la Universidad Pompeu Fabra. Presidente del Patronato de la Fundación Migra Studium.
Artículo anteriorEntrevista a Llorenç Puig: «Cal fer una reflexió teològica arrelada en la realitat»
Artículo siguienteEntrevista a «Paraules de Vida», Oscar Mateos: «El Fòrum Social de Dakar ha posat de manifest la vitalitat del teixit social africà»

DEJA UN COMENTARIO

Por favor ingresa tu comentario!
Please enter your name here