Toni Comín. Dimarts 9 de febrer. CiJ té previstos dos tallers en el programa (oficial) del FSM: un sobre Democracia Econòmica, pel matí, i un sobre Fe i Justícia, per la tarda. Complir amb el què preveu el programa, en aquest FSM del 2011, s’ha convertit en un repte relativament heroic. Dos problemes organitzatius ho han provocat. Primer: la ruptura del conveni de cessió de la Universitat de Dakar on s’havia de celebrar el Fòrum, pocs dies abans del seu inici, propiciat segons ens expliquen per les més altes instàncies polítiques del país, amb voluntat de boicotejar l’esdeveniment. Tot i així, es decideix que el Fòrum se celebri igualment aprofitant els espais exteriors del campus de la Universitat i alguna aula salvada a l’atzar. Segon: la demora del comitè organitzador a l’hora d’imprimir el programa i repartir-lo, que no permet disposar dels horaris dels tallers fins el mateix dia en que se celebren, i on s’indiquen unes aules que tothom sap que no estan disponibles.
Les dificultats, doncs, són fàcils d’imaginar: els dos centenar d’organitzacions que, com CiJ, són responsables d’un taller, han d’inventar una aula improvisada a corre-cuita –en un parell d’hores- en algun dels espais del campus; els milers assistents del Fòrum, un cop arriben a la Universitat, es lliuren a una mena de joc de pistes per tal de descobrir en quin racó s’està celebrant l’activitat que els interessa. Tot i així, l’extraordinària capacitat de reacció de la delegació de CiJ permet salvar els nostres dos tallers. Un matí estressant dedicat a negociar l’ús de les carpes de les entitats amigues, aconseguir cadires suficients per a tots els assistents, penjar cartells per tota la immensitat del campus indicant el lloc on finalment s’impartiran, etc.
El taller sobre Democràcia Econòmica, previst per a una durada d’entre dues i tres hores, s’estructura en tres parts: una conferència inicial, que em correspon a mi, per presentar el marc teòric d’aquesta proposta d’economia alternativa al capitalisme; una taula rodona amb quatre experiències concretes de democràcia econòmica (una cooperativa de treball catalana, dues experiències de finances ètiques i les polítiques d’impuls de l’economia social i solidària a Equador); i un debat final amb els assistents. Amb 30 minuts de retard comencem la xerrada amb la nostra carpa força plena (unes 50 o 60 persones). Que el sigui de plàstic la fa calorosa; que sigui de color groc la fa lluminosa. Llengua de la sessió: el castellà, amb traducció simultània individualitzada per als francoparlants. «Els arguments de la xerrada se succeeixen amb una certa velocitat (45 minuts per resumir un mínim marc teòric sobre la Democràcia Econòmica no són masses).»
Per a veure text de la intervenció («18 tesis sobre la Democràcia econòmica»), clica aquí!
 |
 |
 |
 |