Xavier Melloni Ribas. Davant els esdeveniments dels darrers mesos a Catalunya, les valoracions i interpretacions que hem fet han estat partir del propi posicionament, amb escassa capacitat d’autoqüestionament. D’entrada no pot ser d’una altra manera, perquè  no veiem la realitat tal com és, sinó tal com som. No existeix una realitat objectiva i una percepció subjectiva, sinó que en el mateix moment de percebre la realitat ja estem configurant-la i co-creant-la des de les nostres categories. Partir d’aquest pressupòsit és indispensable per a no caure en judicis morals sobre les opinions dels altres, perquè l’opinió està precedida per la percepció, alhora que la percepció està condicionada per l’opinió, perquè tot acte cognitiu és afectiu i perceptiu alhora. Ara bé, si volem anar més enllà de la situació cada cop més polaritzada, tensa i enquistada en la que ens trobem, hem de trobar un lloc que ens transcendeixi i ens faci créixer a tots. Aquest lloc no està al darrera, com si res no hagués passat, sino dintre de cadascú i davant de tots i, un espai encara per descobrir i crear. (more…)