Un espai encara per descobrir
Xavier Melloni Ribas. Davant els esdeveniments dels darrers mesos a Catalunya, les valoracions i interpretacions que hem fet han estat partir del propi posicionament, amb escassa capacitat d’autoqüestionament. D’entrada no pot ser d’una altra manera, perquè no veiem la realitat tal com és, sinó tal com som. No existeix una realitat objectiva i una percepció subjectiva, sinó que en el mateix moment de percebre la realitat ja estem configurant-la i co-creant-la des de les nostres categories. Partir d’aquest pressupòsit és indispensable per a no caure en judicis morals sobre les opinions dels altres, perquè l’opinió està precedida per la percepció, alhora que la percepció està condicionada per l’opinió, perquè tot acte cognitiu és afectiu i perceptiu alhora. Ara bé, si volem anar més enllà de la situació cada cop més polaritzada, tensa i enquistada en la que ens trobem, hem de trobar un lloc que ens transcendeixi i ens faci créixer a tots. Aquest lloc no està al darrera, com si res no hagués passat, sino dintre de cadascú i davant de tots i, un espai encara per descobrir i crear. (more…)
Dispersió
Lucia Montobbio. Reconec la dispersió com un risc quotidià. Quan començo una cosa i durant el procés penso en iniciar moltes altres abans d’acabar amb el que m’he proposat fer. Això provoca moviment, i no sempre és graciós.
Quan trobo la manera de fer les coses amb més calma, descobreixo que trigo uns minuts més, però no molts més, en temps no és tanta la diferència. Sí que hi ha canvis en el nivell de calma, de concentració o claredat.
Fa poc vaig anar a una conferència de Sor Lucía Caram. Ella utilitzava una metàfora que ara descontextualitzo per transmetre millor la idea. Imagineu una gerra d’aigua amb terra, si la moveu d’un costat a l’altre, l’aigua s’agitarà, s’enterbolirà. Si no deixem una mica d’espai entre activitat i activitat, no veiem el fons. L’aigua necessita estar reposant un temps, quieta, parada, i així tornar a ser transparent. (more…)
El Grup de diàleg interreligiós de Manresa: 17 anys al servei de la convivència.
Lucía Montobbio. [Revista Dialogal] “A trenc d’alba marxà per no ser conegut. I no s’anà pel camí recte de Barcelona on hauria trobat molts que el coneguessin i honoressin, sinó que es desvià cap a Manresa”. M’és inevitable pensar en sant Ignasi cada vegada que vaig cap a aquesta ciutat.
I és clar que no sempre és per fer els exercicis espirituals a la Cova. Tanmateix, una mica peregrina sí que em sento. Aquest indret té un misteri místic. Avui, el que em porta fins aquí és la religió. Però no una en concret, sinó moltes. Vinc a conèixer un dels primers grups interreligiosos que es van constituir a Catalunya. (more…)
