A propòsit de “Vulnerables. La cura com a horitzó polític”
Jaume Flaquer. La pandèmia del Covid ens ha imposat l’experiència de la vulnerabilitat compartida i de la necessitat de cuidar i de ser cuidat per l’altre. Aquesta és una de les intuïcions fonamentals d’aquest escrit tot i haver estat escrit abans del drama generat pel virus. José Laguna és un home casat, amb família, músic i també teòleg. Aquesta combinació li permet fer una teologia allunyada de l’estil academicista i molt propera a l’experiència existencial de l’ésser humà actual. La seva teologia camina sempre de la mà de la vida mateixa de Jesús relatada als evangelis, arrencant molt sovint les seves reflexions a partir de les paràboles de Jesús. Els escrits de José Laguna aconsegueixen que la vida i la paraula de Jesús siguin significatives especialment per als pobres d’avui dia. L’Evangeli és principalment bona notícia per a ells i distopia per als rics (cf. Ai de vosaltres! Distopías evangèliques, CJ, n. 181). El quadern Vulnerables. La cura com a horitzó polític que vam presentar connecta amb alguns punts que ja assenyalava en Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat (CJ, n. 172), amb un títol suggerint una cristologia del que carrega amb la creu del món. El “carregar” la realitat queda aquí expressat com “tenir-ne cura” intentant portar-ho al terreny polític i social. D’aquí el subtítol: “La cura com a horitzó polític”. (more…)
Oscar Mateos: «La cruïlla de canvis que estem vivint és extraordinària i ens obliga a tenir una gran audàcia»
Assumpta Sendra i Mestre. [Revista RE]
Diverses vegades has parlat i escrit sobre el canvi d’època, però les circumstàncies actuals de la pandèmia forcen aquest canvi! Com l’expliques?
La idea de canvi d’època comença a prendre força amb la crisi financera que es produeix a partir del 2008 i la constatació que hi ha un seguit de transformacions impulsades per la globalització (econòmiques, polítiques, tecnològiques…) que generen nous interrogants i dilemes, davant dels quals les respostes i actors tradicionals ja no són suficients. La pandèmia, potser, accelera molts dels canvis i la necessitat de respostes que es plantegen, però no és un punt d’inflexió en aquest sentit, sinó que ens posa de forma crua davant d’un mirall. (more…)
L’educació ha de ser una força transformadora
Yénifer López Ramos. “No existeix una força transformadora més poderosa que l’educació per promoure els drets humans i la dignitat, eradicar la pobresa i aconseguir la sostenibilitat.” Aquesta afirmació realitzada per l’UNESCO en el document “Replantejar l’educació: Vers un bé comú mundial?” pren major vigència en el món de l’educació avui.
L’educació mundial s’ha vist sacsejada per la pandèmia que ha afectat el món per igual, el tancament de les escoles en 168 països està afectant en aquest moment el 70,6% del total d’alumnat mundial -però va arribar a afectar fa uns dies més del 91%. Aquest tancament té costos socials i econòmics alts, especialment per a l’alumnat que parteix de situacions de major vulnerabilitat i les seves famílies, ja que la pandèmia ens afecta a tots, però no a tots per igual. La bretxa educativa s’ha revelat amb força tant entre països com a l’interior de cada un, i hem pogut comprovar com s’assenta sobre una profunda bretxa social. (more…)
Coronavirus: una sola humanitat, una vulnerabilitat compartida
Jaume Flaquer. [Avui, 25 de maig, tot el territori espanyol entra a la fase 1. Jaume Flaquer, responsable de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, escriu aquestes reflexions en format Paper CJ. Per llegir-lo sencer, feu clic aquí].
Vers l’interior i vers l’essencial
El coronavirus ha agafat la humanitat a contrapeu. Les preocupacions principals de les diferents societats abans de la pandèmia tenien poc a veure amb una crisi epidemiològica d’abast mundial. Encara que la seva possibilitat teòrica fos coneguda per advertències científiques o representacions cinematogràfiques, el seu caràcter distòpic i, en certa manera, escatològic ens ha fet reaccionar amb massa lentitud. És probable que la prepotència d’Occident l’hagi portat a pensar: «Això no ens pot passar a nosaltres; les grans infeccions i parasitosis (malària, dengue, Chagas, Ebola…) són cosa de països subdesenvolupats». Amb la mateixa autosuficiència Goliat va anar a lluitar contra el petit David. El món sencer, que pensava que dominava el curs de la Història, ha estat vençut per un minúscul virus invisible, davant el qual la nova carrera armamentista s’ha demostrat impotent. (more…)
Les sorpreses de la pandèmia
Albert Florensa. La pandèmia ens ha sorprès amb tres fets: a) no ho podem tot; b) tots estem relacionats entre nosaltres i amb la natura; c) hi ha gent que es lliura als altres més enllà de l’exigible.
a) No ho podem tot
Des del Renaixement, però definitivament a partir de mitjans del segle XVIII, la nostra societat ha cregut que la ciència i la tècnica ens deslliurarien de tots els constrenyiments de la natura, només era una qüestió de temps. Tant és així, que molts han començat a qualificar la vellesa de malaltia i ja es proven medicaments contra aquesta nova afecció. Més encara, fortunes de Silicon Valley estan dedicant grans quantitats de diners per aconseguir la immortalitat. Es parla de superar els límits biològics, fins i tot els cognitius, que caracteritzen l’home i d’aquesta manera iniciar una nova era per la humanitat: la del transhumanisme. (more…)
Pandèmica infernal
Ruth Galve.
Porque en amor también
es importante el tiempo.
Gil de Biedma, “Pandémica y celeste”
La pandèmia de Coronavirus SARS-CoV-2, més que altres crisis, revela les nostres febleses, les dels individus i les de la societat. Les crisis posen de relleu la situació, de per si fràgil, dels més vulnerables. En diem vulnerables, però molts són desvalguts, és a dir, que no es poden valer sense l’ajut dels altres. De totes les problemàtiques de la societat en què vivim, podem destacar-ne tres pel nombre d’afectats i la seva transversalitat: la pobresa infantil, la violència masclista i el desemparament dels més grans. De les tres, plantejo aquí la darrera: en primer lloc perquè habitualment és de la que se’n parla menys. (more…)
Va en serio, la vida
Núria Romay. Va en serio, la vida. Tinguis l’edat que tinguis. Va en serio, et repeteixes aquest matí. La notícia de la mort d’un jove amic, per si no t’havia quedat clar abans, t’arrela al present. Aquest sotrac et ressitua i fa reaparèixer un vell mantra, que t’és conegut, que no et resulta nou: la vida, va en serio. (more…)
Covid-19. I de sobte, les i els “prescindibles” van passar a ser imprescindibles
Eduardo Rojo Torrecilla. [Article escrit el 23 de març].
1. Els confesso que em costa posar-me davant de l’ordinador cada matí, aquests últims dies, per intentar seguir amb la meva rutina laboral habitual, i que trobo a faltar (qui no?) el decidir lliurement si surto al carrer simplement a passejar, fer la compra, anar al gimnàs o desplaçar-me amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, i més concretament a la meva Facultat de Dret. Dubto molt, i crec que els lectors i lectores compartiran el meu punt de vista, que molt poc abans de l’aprovació de l’estat d’alarma pel Consell de Ministres el dia 17 de març, i que l’Organització Mundial de la Salut declarés pandèmia el brot de Covid-19, que fóssim conscient del canvi radical que anava a significar en les nostres vides. (more…)
Las repercusiones de la crisis del coronavirus en los migrantes vulnerables
Cristina Manzanedo. Partimos de la certeza de que hoy, más que nunca, vivimos tiempos que urgen de la mejor disposición personal y colectiva, de un actuar científico y responsable en cada uno de los países, y del compromiso absoluto de no dejar a nadie “fuera”. (more…)
