“Somiem junts”, un far en la tempesta (I)
Víctor Codina. El 27 de març de 2020, quan el Papa, davant la plaça de Sant Pere buida, fosquejant i amb pluja, va dir que no tinguéssim por de la pandèmia i va donar la benedicció urbi et orbi, Francesc va aparèixer no només com a bisbe de Roma, sinó com un far de llum per a tot el món en plena tempesta.
El Dr. Austen Ivereigh, escriptor i periodista britànic, autor de dos biografies de papa Francesc (El gran reformador, 2015 i Wounded Shepherd, 2019) va aprofitar el confinament papal per a una sèrie d’entrevistes i converses que ara es publiquen com a llibre de Francesc: Soñemos juntos. El camino a un futuro mejor. Conversaciones con Austen Ivereigh (Barcelona, desembre 2020).
Francesc veu aquest moment com l’hora de la veritat, un moment en què se sacsegen les nostres categories i estils de vida, una crisi davant la qual la pregunta és si en sortirem millors, on hi ha perill de replegar-nos per mantenir el nostre statu quo. (more…)
L’incendi del Gorg: més enllà de l’habitatge
Montse Corbera. Quatre persones han perdut la vida i més d’un centenar han tingut una experiència traumàtica, amb records i emocions que queden gravats al cor i a la memòria, i segurament marcaran la seva manera d’actuar.
Una desgràcia provocada per la inacció, indiferència i deixadesa de les administracions.
Per poder empadronar-nos a Badalona, ens demanen un contracte de lloguer o escriptures a nom de qui es vol empadronar, i a més un rebut de subministraments que es correspongui amb aquella adreça i titular. Pot semblar senzill… agafo el meu mòbil amb connexió ininterrompuda a internet i demano una cita… me la donen per d’aquí dos mesos, cap problema, esperaré… què em pot passar? (more…)
Quan vam perdre el nord? Una transformació silenciosa
Alberto Ares. Entrada a les 7:30 a.m. al metro en barris com La Salut a Badalona o Vallecas a Madrid ens mostren la transformació que està vivint el nostre país des de fa ja diverses dècades.
És veritat que quan parlem de migració el més important no són els números sinó el valor intrínsec de les persones, però crec que des de fa anys a Espanya i a Europa hem perdut el nord.
Segons dades de l’INE, a Espanya viuen 7,74 milions de persones, un 16,3% de la població espanyola, que tenen origen migrant. Només l’any 2019 van arribar a Espanya un total de 716.226 persones immigrants. En la primera dècada d’aquest segle, Espanya s’ha convertit en un dels principals països receptors de persones migrants en el nostre entorn. (more…)
José Laguna: “Vulnerables. La cura com a horitzó polític”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista José Laguna presenta el Quadern CJ número 219, «Vulnerables. La cura com a horitzó polític».
Aquesta publicació, en paraules del autor, vol contribuir a elaborar el nou paradigma de la vulnerabilitat, un paradigma crític amb els relats que han configurat la cosmovisió occidental de l’autosuficiència i l’oblit del cos. Partint d’un moment deconstructiu previ el quadern proposa crear retòriques «somatopolítiques» que, des de la semàntica universal de la vulnerabilitat, posin en el centre de la praxi social l’exigència ètica de la responsabilitat i la reivindicació política de la cura.
Fràgils i rebels: ni podem, ni ho volem tot
Sanja Rahim i Núria Romay. Hi ha un col·lectiu de joves que no s’ajusta al model de joventut heroica, de joventut invencible i forta, de joventut immersa en la ‘flor de la vida’, en un temps d’ésser inesgotable. És una minoria que: ni pot, ni ho vol tot. Ens referim, concretament, a joves que oscil.len entre la majoria d’edat i la trentena, amb una salut que ha deixat de ser de ferro, vides tocades per un diagnòstic de malaltia (del tipus que sigui) o de dolència crònica. I passa que, com tot el que no és d’anunci, és un grup que facilment queda camuflat, avergonyit, invalidat, mut. (more…)
A propòsit de “Vulnerables. La cura com a horitzó polític”
Jaume Flaquer. La pandèmia del Covid ens ha imposat l’experiència de la vulnerabilitat compartida i de la necessitat de cuidar i de ser cuidat per l’altre. Aquesta és una de les intuïcions fonamentals d’aquest escrit tot i haver estat escrit abans del drama generat pel virus. José Laguna és un home casat, amb família, músic i també teòleg. Aquesta combinació li permet fer una teologia allunyada de l’estil academicista i molt propera a l’experiència existencial de l’ésser humà actual. La seva teologia camina sempre de la mà de la vida mateixa de Jesús relatada als evangelis, arrencant molt sovint les seves reflexions a partir de les paràboles de Jesús. Els escrits de José Laguna aconsegueixen que la vida i la paraula de Jesús siguin significatives especialment per als pobres d’avui dia. L’Evangeli és principalment bona notícia per a ells i distopia per als rics (cf. Ai de vosaltres! Distopías evangèliques, CJ, n. 181). El quadern Vulnerables. La cura com a horitzó polític que vam presentar connecta amb alguns punts que ja assenyalava en Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat (CJ, n. 172), amb un títol suggerint una cristologia del que carrega amb la creu del món. El “carregar” la realitat queda aquí expressat com “tenir-ne cura” intentant portar-ho al terreny polític i social. D’aquí el subtítol: “La cura com a horitzó polític”. (more…)
Oscar Mateos: «La cruïlla de canvis que estem vivint és extraordinària i ens obliga a tenir una gran audàcia»
Assumpta Sendra i Mestre. [Revista RE]
Diverses vegades has parlat i escrit sobre el canvi d’època, però les circumstàncies actuals de la pandèmia forcen aquest canvi! Com l’expliques?
La idea de canvi d’època comença a prendre força amb la crisi financera que es produeix a partir del 2008 i la constatació que hi ha un seguit de transformacions impulsades per la globalització (econòmiques, polítiques, tecnològiques…) que generen nous interrogants i dilemes, davant dels quals les respostes i actors tradicionals ja no són suficients. La pandèmia, potser, accelera molts dels canvis i la necessitat de respostes que es plantegen, però no és un punt d’inflexió en aquest sentit, sinó que ens posa de forma crua davant d’un mirall. (more…)
L’educació ha de ser una força transformadora
Yénifer López Ramos. “No existeix una força transformadora més poderosa que l’educació per promoure els drets humans i la dignitat, eradicar la pobresa i aconseguir la sostenibilitat.” Aquesta afirmació realitzada per l’UNESCO en el document “Replantejar l’educació: Vers un bé comú mundial?” pren major vigència en el món de l’educació avui.
L’educació mundial s’ha vist sacsejada per la pandèmia que ha afectat el món per igual, el tancament de les escoles en 168 països està afectant en aquest moment el 70,6% del total d’alumnat mundial -però va arribar a afectar fa uns dies més del 91%. Aquest tancament té costos socials i econòmics alts, especialment per a l’alumnat que parteix de situacions de major vulnerabilitat i les seves famílies, ja que la pandèmia ens afecta a tots, però no a tots per igual. La bretxa educativa s’ha revelat amb força tant entre països com a l’interior de cada un, i hem pogut comprovar com s’assenta sobre una profunda bretxa social. (more…)
Coronavirus: una sola humanitat, una vulnerabilitat compartida
Jaume Flaquer. [Avui, 25 de maig, tot el territori espanyol entra a la fase 1. Jaume Flaquer, responsable de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, escriu aquestes reflexions en format Paper CJ. Per llegir-lo sencer, feu clic aquí].
Vers l’interior i vers l’essencial
El coronavirus ha agafat la humanitat a contrapeu. Les preocupacions principals de les diferents societats abans de la pandèmia tenien poc a veure amb una crisi epidemiològica d’abast mundial. Encara que la seva possibilitat teòrica fos coneguda per advertències científiques o representacions cinematogràfiques, el seu caràcter distòpic i, en certa manera, escatològic ens ha fet reaccionar amb massa lentitud. És probable que la prepotència d’Occident l’hagi portat a pensar: «Això no ens pot passar a nosaltres; les grans infeccions i parasitosis (malària, dengue, Chagas, Ebola…) són cosa de països subdesenvolupats». Amb la mateixa autosuficiència Goliat va anar a lluitar contra el petit David. El món sencer, que pensava que dominava el curs de la Història, ha estat vençut per un minúscul virus invisible, davant el qual la nova carrera armamentista s’ha demostrat impotent. (more…)
