És agressió sexual i no abús: nosaltres sí et creiem!
Neus Forcano. Què en diem els creients, les esglésies, les comunitats de fe, de la polèmica que ha esclatat sobre l’agressió sexual múltiple perpetrada per cinc nois a les festes de sanfermín-2016 i que l’Audiència de Navarra ha sentenciat ara com a “abús sexual”?
Torna a venir-me al cap la pregunta que em fan sovint des de mitjans de comunicació: és compatible el feminisme amb la religió? Si se sosté que les religions són, per definició, sistemes de pensament jeràrquics i patriarcals que manifesten una imatge de Déu Suprem, masculí i superior, i que els éssers vius, les persones, els animals, les plantes, n’estem subordinats, la resposta ràpida és: NO, el feminisme no és compatible amb aquesta comprensió del món i de Déu.
Ara bé, el cristianisme postula, precisament, un Déu-Amor proper, que considera l’home i la dona iguals en dignitat i amb la mateixa capacitat d’estimar i d’actuar en llibertat. (more…)
#25N: No és no
Lourdes Zambrana. Dos titulars:
El jutge admet un informe sobre la víctima encarregat per un membre de ‘La Manada’ a un detectiu.
El jutge, que va negar admetre com a proves de càrrec en el judici els missatges compartits pels acusats i els seus amics per WhatsApp, en què es van veure indicis d’un altre possible cas d’abús sexual, admet ara un document que se centra en la vida de la víctima posterior als fets. (Público, 14-11-2017). (more…)
Ens volem vives! La justícia és guarir el cos i l’ànima de les dones (I): Víctimes, però no per sempre!
Neus Forcano. La pobresa i la violència continuen tenint rostre de dona i de nena. De totes les dones que amb el seu esforç i la seva complicitat amb els altres, tiren endavant la família i fan créixer els fills; tenen cura dels malalts i de la gent gran de casa; i si poden, a més, treballen fora de casa…i tot i així, són víctimes de la violència en les relacions amb els companys i familiars més propers. De totes les nenes que, ficades en màfies de tràfic de persones, són enganyades i deportades sense papers i es troben a mercè de proxenetes que les forcen a prostituir-se. Per por i amenaçades, viuen una angoixa de silenci i paguen, amb la transacció del seu cos com a moneda, l’alimentació i la seguretat dels petits que van parir als seus països d’origen i que han hagut d’abandonar a la seva sort. Als països d’arribada són carn de canó, unes no-ningú sense papers ni llibertat per decidir què volen fer de la seva vida. (more…)
Comentaris recents