Mirar la realitat amb ulls renovats
Grup d’economia de CJ. En oposició a les falses “veritats” expandides i venudes com a certes, proposem la veracitat d’unes informacions que provenen d’una mirada a la realitat amb ulls renovats.
Les falses noticies embolicades amb certeses aparents provenen de la no acceptació de la realitat. Perquè no s’accepta la realitat és pel que es produeixen les falses notícies. Si ens preguntem a qui beneficien aquests bescanvis cap a la falsedat, convindrem que els beneficiaris són els poderosos, els opressors, els guardians del gran capital o els sensacionalistes professionals sense escrúpols.
Falsa notícia pot ser el silenci sobre fets que podrien remoure la consciència de l’opinió pública. (more…)
Del pasado al futuro de la Unión Europea. ¿Escucharán los Jefes de Estado y de Gobierno al Papa Francisco?
Eduardo Rojo. Nos hemos de preguntar qué Europa queremos, qué Europa necesitamos, y cómo hay que avanzar para que sea auténticamente una Europa social en donde primen valores que, desgraciadamente, en la actualidad no están precisamente en auge en el territorio de la Unión Europea, como son los de justicia, solidaridad y hospitalidad. Cabe preguntarse si esa lucha por una Europa solidaria puede seguir haciéndose desde dentro de la UE, o bien en cada Estado y en su ámbito territorial, la ciudadanía comprometida puede hacer la guerra por su cuenta y riesgo ante las dificultades cada vez mayores que se detectan a escala europea y el auge del antieuropeismo de fuerzas políticas extremistas que obtienen un importante número de votos en las elecciones en sus respectivos Estados. (more…)
El Mediterráneo, ¿mayor cementerio del mundo?
Valeria Méndez de Vigo. [EuroEFE] Las pasadas semanas nos despertábamos sobresaltados con la noticia del decreto del presidente Trump que prohibía indefinidamente la entrada de personas sirias en territorio norteamericano, suspendía durante 120 días la entrada de personas procedentes de siete países de mayoría musulmana y otros programas de reasentamiento de refugiados.
El decreto ponía en tela de juicio el derecho de asilo y la protección internacional, y fue considerado profundamente discriminatorio por diferentes organismos. Además, provocó un enorme desconcierto -funcionarios que no sabían cómo hacer cumplir dicha orden o cuál era realmente su mandato, caos y dolor- familias separadas, estudiantes que no podían volver a su universidad en Estados Unidos, más de 60.000 personas con sus visados cancelados, y una gran incertidumbre. (more…)
La familia en un nuevo contexto, ¿caos o bendición?
Macarena Alvariza. [Revista Misión-Uruguay] Escribir sobre la familia debería ser fácil, ya que casi todos y todas tenemos experiencia de lo que significa integrar una familia. Inevitablemente, el tema nos evoca lazos importantes en nuestra vida, actuales o pasados, quién sabe hasta futuros, imaginados y proyectados. “Familia” trae imágenes a nuestra mente como fotografías interiores, indelebles. También conceptos, ideas sobre lo que significa esa palabra. Emergen mensajes éticos, normas de conducta aprendidas, transmitidas… Y sobre todo, afloran sentimientos fuertes por vivencias determinantes en nuestra vida, tanto por su positividad como por las heridas que pueden dejarnos. Esta misma riqueza de experiencias personales respecto a la familia revela la importancia y complejidad de esta realidad que nos atañe a todos. ¿Cómo abordar este tema, entonces? (more…)
Reflexions en veu alta, a propòsit de la pau (II)
Dolors Oller. El missatge del Papa Francesc pel 50 aniversari de la Jornada Mundial per a la Pau m’ha suggerit el següent:
1. La Pau que anhelem no pot reduir-se a la mera absència de guerres o altres tipus de violència directa (Pau negativa). La pau de la que parla el Papa Francesc no pot ser altra que una Pau positiva, concepte sorgit a partir dels anys 70 del segle passat, atribuït al fundador de la investigació per la pau, John Galtung. La definició de pau s’eixampla: a més de l’absència de violència directa, fa referencia a que hi hagi relacions equitatives entre les persones, que hi hagi justícia social, respecte dels Drets Humans i Estat de Dret. La pau és concebuda, així, com un procés que pot millorar constantment les relacions entre les persones i les condicions estructurals. Aquest és, doncs, un concepte dinàmic que ens porta a fer aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta a fi d’aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. (more…)
Los refugiados en tiempos de la posverdad
Valeria Méndez de Vigo. El término posverdad ha sido la palabra del año 2016 según el diario norteamericano The Time y se refiere a la situación en la cual, a la hora de crear y moldear a la opinión pública, los hechos objetivos tienen menos influencia que las apelaciones a las emociones y a las creencias personales. Como ya se ha señalado por diversos autores[1], la posverdad está a la orden del día en relación con las personas refugiadas. Algunos ejemplos:
“Crisis de refugiados, crisis humanitaria”. Se ha generalizado el término “crisis de refugiados”. Parece como si achacáramos la crisis a las propias personas refugiadas. Les traslada el problema, en definitiva, “su” problema. Pero la realidad es que la crisis es más bien de valores en el seno de la Unión Europea que deliberadamente prefiere ignorar los derechos y el sufrimiento de millones de personas que se ven obligadas a huir de su país por conflictos armados. (more…)
Dignidad
J. I. González Faus. Otra de nuestras grandes palabras. Y quizá una de las que más podrían enfrentar al cristianismo con la cultura moderna: pues, aunque coinciden ambos en que el ser humano tiene una dignidad absoluta, pueden diferir en el sentido de esa dignidad.
Hace pocos años apareció una organización pro eutanasia titulada “Derecho a morir dignamente”. Es innegable que se debe evitar toda obstinación terapéutica que cause al enfermo sufrimientos inútiles, que la medicina a veces no alarga la vida sino que retarda la muerte. Llegan momentos en que ya no se debe luchar contra la muerte sino contra el dolor aunque, al menos a mí, me gustaría morir entregando mi vida de una manera activa. Pero no vamos a hablar de eutanasia. (more…)
Jaume Angelats: “Com edificar, en un món globalitzat, una casa habitable per a tothom?”
Lucia Montobbio. [Dialogal] “Hi ha qui considera que Cadaqués és un dels llocs més bonics del Mediterrani, però per discreció i timidesa s’absté de manifestar-ho. Altres, empetitint el Mediterrani, proclamen, a tots quatre vents, que Cadaqués és el poble més bonic del món”, escriu Josep Pla a Un Petit Món del Pirineu. I a Notes disperses, l’autor continua: “Si en els solitaris dies d’hivern la població ja és una mica misteriosa, quan arriba el capvespre, fins quan la llum és freda i precisa, us envaeix l’ambient. En dies d’humitat —quan el vent de garbí vetlla— l’obscuritat dels carrers, els rastells llefiscosos, les pissarres molles, les llums agòniques, us fan anar a poc a poc per no rompre-us la crisma en una relliscada. Entreu en una espècie d’agitació expectant. Però agitació de què? Tot és solitari, silenciós, mort. No us espera ningú, ni espereu ànima vivent. Tot és neutre, oblidat i llunyà. La petita onada que es desfà al Portitxó, sense fer soroll, com un glop d’aigua que expulsa el mar”. (more…)
Per què seguim votant partits corruptes?
Santi Torres. [Revista digital L’Agulla i blog de l’autor] Els resultats de les eleccions del passat 26 de juny van sorprendre moltes persones, que confiaven en un canvi de majories i en la possibilitat també d’un canvi real de govern. Va sorprendre especialment que el Partit Popular recuperés vots (gairebé 700.000) i diputats (14) en relació a la contesa electoral del 20D. La sorpresa va ser molt més gran entre aquells que viuen immersos en el món de les xarxes socials, i que auguraven pel moviment d’aquestes xarxes i de les enquestes que el Partit Popular no recuperaria tant, i que estàvem més a prop d’una majoria d’esquerres liderada en aquest cas pel partit de Pablo Iglesias i d’Alberto Garzón. Després del recompte, van venir les lamentacions, l’estupor i la decepció.
Potser la primera conclusió davant d’això, seria recomanar a la gent que es deixés de xarxes i escoltés molt més el que es diu en aquelles ciutats, barris o pobles on el discurs del PP ha calat i la fidelitat a aquest partit està a prova de qualsevol terratrèmol. I recomanar també i que dediquessin un temps a llegir el magnífic estudi que l’any 2012 politòlegs com Jordi Muñoz van publicar precisament amb el títol “Per què els votants perdonen els polítics corruptes?”[1] Alguna cosa no s’ha fet bé quan un partit amb la càrrega de corrupció que acumula els darrers anys i amb un lideratge aparentment feble, continua i continuarà els propers anys, amb una correcció seriosa però que en cap cas, sembla, li impedirà formar govern. (more…)
