Ellos y ellas tenían nombres… y montones de sueños
Oscar Mateos. [Todo es posible] Los 147 estudiantes kenianos asesinados por Al Shabab hace unos días tenían nombres y apellidos y montones de sueños. Sus caras e historias, rememoradas en Twitter a través de etiquetas como #TheyHaveNames o#147NotJustaNumber, me evocan irremediablemente los dos años (2006-2008) que estuve en la Universidad de Sierra Leona (Fourah Bay College). Me vienen a la mente, una y otra vez, las historias de Samuel, Reuben, Alimamy, Fatmata y tantos otros estudiantes que conocí durante aquel tiempo, que tenían nombres y apellidos, una historia personal detrás y un futuro plagado de sueños.
Cuando regresaba aquí, a menudo me preguntaban si aquellos estudiantes tenían un poder adquisitivo muy elevado para poder acceder a la Universidad en un país como Sierra Leona. La respuesta era siempre no. (more…)
Ellacuría o la universitat necessària
Veus Michael C. McCarthy. [The New York Times / Ara] Als 19 anys vaig deixar la Universitat de Stanford per fer-me jesuïta. M’agradava estudiar-hi, però no prou. En canvi, el col·legi dels jesuïtes al qual vaig assistir a San Francisco emfatitzava un objectiu educatiu molt clar: formar homes i dones per als altres. Apreníem, entre altres coses, que l’educació no orientada cap a la justícia per als altres és una farsa. Malgrat que Standford disposava d’un recursos extraordinaris, m’hi faltava la claredat en el propòsit. Per això en vaig marxar i vaig entrar a l’orde dels jesuïtes. Mai m’he penedit de la decisió.
Això va ser el 1983. Des de llavors he passat la major part de la meva vida en l’educació superior. Però, malgrat que l’ensenyament i l’erudició m’apassionen, la meva relació amb el món acadèmic ha sigut incòmoda. En molts aspectes em sembla que la cultura acadèmica té el mateix defecte que la cultura clerical catòlica: la tendència a dedicar-se a un mateix i a preservar els propis privilegis en lloc de gastar les energies servint el món amb humilitat. (more…)
Reflexions sobre el moviment social per a l’educació pública a Xile i Espanya
Juan Ignacio Latorre[1]. Actualment, el moviment social xilè per a l’educació pública, gratuïta i igualitària, està reprenent un nou cicle de manifestacions massives semblants a les de l’intens any 2011. Això es dóna enmig d’una greu situació en la qual s’ha vist involucrada la Universitat del Mar, una institució privada amb ànim de lucre que ha destinat quantiosos recursos als accionistes que actuen com a propietaris a través d’una societat immobiliària (aquesta és una de les fòrmules utilitzades per a vulnerar, en la pràctica, la llei vigent que en teoria prohibeix el lucre en l’educació superior universitària a Xile). El problema més gran és que aquests recursos destinats a satisfer les expectatives de rendibilitat dels inversionistes ha anat en detriment del pagament de salaris, i de les lleis socials i inversions en qualitat educativa.
Tota aquesta situació ha portat a què una comissió investigadora del parlament hagi presentat un informe denunciant que existeixen moltes altres institucions privades que realitzen aquest mateix (more…)
Cap a Bolonya passant per Chicago
Si hi ha contestació a l’anomenat procés de Bolonya, la creació d’un Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), aquesta no es dirigeix contra certs objectius com l’equivalència dels títols o la unificació dels cicles d’ensenyament, el fer comparable el rendiment exigit als alumnes o establir criteris i mètodes iguals d’avaluació i de garantia de qualitat, l’elevació de la “ocupabilitat” dels titulats, etc., per molt que sigui dubtós que això vagi a augmentar decisivament la mobilitat de docents i alumnes universitaris o eviti que l’heterogeneïtat segueixi existint sota de la nomenclatura unificada.
(more…)
Comentaris recents