Pedagogía del eros en tiempos de transparencia
Juan Pablo Espinosa Arce. La educación busca la transformación de la persona humana. Se la va conduciendo (educere) a nuevos conocimientos, experiencias y formas de vida más plenas. En esto, el pedagogo (paidia: niños; agó: guía) es un facilitador de experiencias nuevas que permitan que sus estudiantes puedan ampliar su horizonte de comprensión a través del asombro, de la apertura de lo nuevo, de las preguntas y de las respuestas. Quisiéramos en este artículo continuar ofreciendo algunas intuiciones que el filósofo surcoreano Byung-Chul Han propone en torno al eros y a la transparencia. Para efectos de estas reflexiones ahondaremos en la obra La sociedad de la transparencia escrita originalmente en 2012 con su edición en castellano del 2013 en Herder.
La tesis central de Han en La sociedad de la transparencia es que la cultura actual se constituye desde el concepto de la transparencia. La política, por ejemplo, debe ser transparente para evitar la corrupción; lo mismo las instituciones sociales, económicas, religiosas o culturales. (more…)
“Inversors de la fe”
Inmaculada Naranjo i Jaime Badiola. Aprofitant la celebració de la 2a Cimera Global d’Inversió Socialment Responsable, desenvolupada a Bilbao el passat 12 de juny, va tenir lloc un sopar-col·loqui anomenat “Inversors de la Fe”, al centre Arrupe etxea de la Companyia de Jesús.
Tant la Cimera com el sopar-col·loqui van bascular al voltant del tema de les inversions ESG, que s’estan desenvolupant cada vegada més. Aquestes inversions es caracteritzen entre altres coses per atendre a criteris mediambientals, socials i de governança corporativa. En elles es busca una rendibilitat a llarg termini no basada en l’especulació financera, sino sustentada en els principis del bé comú i la cura dels pobres, tan defensats per la Doctrina Social de l’Església i pel mateix papa Francesc. Això no vol dir que s’hagi de renunciar a tenir una rendibilitat justa, que pot arribar a superar en diversos punts l’IPC, adequada al risc que es vol assumir. (more…)
Arrencar la mordassa, conquerir la comunicació des de baix
Jordi de Miguel Capell / Suso López. Des del moment mateix en què va iniciar la seva tramitació parlamentària, i més si és possible des de la seva entrada en vigor el passat 1 de juliol, la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “Llei Mordassa”, ha estat un dels temes presents en el escenari de campanya permanent en què ens movem cap a les eleccions generals del proper 20 de desembre.
La premsa internacional va posar el crit al cel: “En el camí a la dictadura”, va titular el diari alemany Die Tageszeitung; ONG i moviments socials es van rebel·lar al carrer i en els organismes internacionals contra la seva aprovació; i l’oposició en bloc ha manifestat la seva intenció de derogar la norma si la configuració de majories al Congrés dels Diputats canvia després dels comicis.
No cal que el New York Times o The Guardian insisteixin en la seva naturalesa antidemocràtica; tampoc que les Nacions Unides demanin la seva retirada. El mateix qualificatiu de “Llei Mordassa” amb el qual el text ha sortejat la seva tramitació parlamentària mostra, amb crua precisió, el punt en què ens trobem. (more…)
¿No juzguéis?
Guillermo Casasnovas. Siempre me ha gustado lo de “No juzguéis si no queréis ser juzgados” (Mt 7, 1-5), por aquello de que quién soy yo para decidir por qué alguien hace o dice algo. Sus razones tendrá, y si no, tampoco estoy yo libre de pecado como para tirar la primera piedra.
Sin embargo, en muchas ocasiones es necesario que juzguemos si queremos ser ciudadanos coherentes. Como consumidores, tenemos que juzgar a las diferentes empresas que nos proveen productos y servicios si queremos promover una economía más respetuosa con el medio ambiente y con la dignidad humana. Como votantes, tenemos que juzgar a los diferentes partidos para decidir a cuál queremos dar la responsabilidad de gobernar durante los próximos años. Como pequeños (o grandes) ahorradores e inversores, tenemos que juzgar a las diferentes entidades financieras si queremos que nuestro dinero se destine a proyectos acordes con nuestros valores. (more…)
Sense regeneració econòmica no hi haurà regeneració política – #2013aexamen
Cristianisme i Justícia. [#2013aexamen] Al llarg d’aquest últim any s’ha alçat un clamor de veus diferents que alerten sobre la necessitat d’una profunda regeneració política a tot l’Estat espanyol, on els valors més elementals semblen haver-se evaporat de la pràctica pública, tot i que se’ls esgrimeixi en teoria, sobretot per atacar l’altre. Segons un informe recent de Transparència Internacional, Espanya és el segon país del món en el qual ha augmentat més la percepció de corrupció durant el 2013.
El que el sociòleg Zygmunt Bauman va qualificar com a «modernitat líquida» sembla haver-se emportat «tot allò que era sòlid». Així, les fronteres entre allò immoral i allò moral, entre els valors i els antivalors, han perdut la solidesa que necessiten (i que no és incompatible amb algunes zones d’incertesa), i han passat a ser totalment «líquides» i a moure’s fàcilment en la direcció en què bufin els vents. Sobretot, el vent de la cobdícia. (more…)
Eulàlia Reguant: «El diner és una eina, no és un fi»
Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns, 2 de desembre, tindrà lloc la tercera sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Jordi Calvo, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau de Justícia i Pau, Francisco Ferrer, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, i Eulàlia Reguant, membre de FIARE – Banca Ètica.
Amb motiu d’aquesta conferència, hem pogut conversar amb Eulàlia Reguant que ens ha parlat sobre banca ètica… (more…)
