
¿Quién teme la condicionalidad?
Manfred Nolte. No hace falta reflexionar mucho para constatar que nuestro sistema económico se mueve mayoritariamente por las leyes del mercado, esto es por la oferta y la demanda. Tanto en el mercado de bienes y servicios como en el del trabajo o el dinero, la transacción es bilateral y a cada una de ellas queda atribuida una cantidad y un precio. Ese acuerdo por partida doble responde a la vieja locución latina ‘do ut des’ (doy para que me des), un eslogan explicativo de que la esperanza de la reciprocidad es el móvil interesado de la acción. Según parece el dicho proviene de un ancestral uso religioso de las ofrendas a los dioses, siempre para pedir algo a cambio. Se ha matizado, que el negocio recíproco u oneroso no constituye la fórmula exclusiva sino ‘mayoritaria’: en general, los sacrificios que realizan las partes están compensados o tienen su equivalente en el beneficio que van a obtener. (more…)

Pedagogía del eros en tiempos de transparencia
Juan Pablo Espinosa Arce. La educación busca la transformación de la persona humana. Se la va conduciendo (educere) a nuevos conocimientos, experiencias y formas de vida más plenas. En esto, el pedagogo (paidia: niños; agó: guía) es un facilitador de experiencias nuevas que permitan que sus estudiantes puedan ampliar su horizonte de comprensión a través del asombro, de la apertura de lo nuevo, de las preguntas y de las respuestas. Quisiéramos en este artículo continuar ofreciendo algunas intuiciones que el filósofo surcoreano Byung-Chul Han propone en torno al eros y a la transparencia. Para efectos de estas reflexiones ahondaremos en la obra La sociedad de la transparencia escrita originalmente en 2012 con su edición en castellano del 2013 en Herder.
La tesis central de Han en La sociedad de la transparencia es que la cultura actual se constituye desde el concepto de la transparencia. La política, por ejemplo, debe ser transparente para evitar la corrupción; lo mismo las instituciones sociales, económicas, religiosas o culturales. (more…)

“Inversors de la fe”
Inmaculada Naranjo i Jaime Badiola. Aprofitant la celebració de la 2a Cimera Global d’Inversió Socialment Responsable, desenvolupada a Bilbao el passat 12 de juny, va tenir lloc un sopar-col·loqui anomenat “Inversors de la Fe”, al centre Arrupe etxea de la Companyia de Jesús.
Tant la Cimera com el sopar-col·loqui van bascular al voltant del tema de les inversions ESG, que s’estan desenvolupant cada vegada més. Aquestes inversions es caracteritzen entre altres coses per atendre a criteris mediambientals, socials i de governança corporativa. En elles es busca una rendibilitat a llarg termini no basada en l’especulació financera, sino sustentada en els principis del bé comú i la cura dels pobres, tan defensats per la Doctrina Social de l’Església i pel mateix papa Francesc. Això no vol dir que s’hagi de renunciar a tenir una rendibilitat justa, que pot arribar a superar en diversos punts l’IPC, adequada al risc que es vol assumir. (more…)

Arrencar la mordassa, conquerir la comunicació des de baix
Jordi de Miguel Capell / Suso López. Des del moment mateix en què va iniciar la seva tramitació parlamentària, i més si és possible des de la seva entrada en vigor el passat 1 de juliol, la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “Llei Mordassa”, ha estat un dels temes presents en el escenari de campanya permanent en què ens movem cap a les eleccions generals del proper 20 de desembre.
La premsa internacional va posar el crit al cel: “En el camí a la dictadura”, va titular el diari alemany Die Tageszeitung; ONG i moviments socials es van rebel·lar al carrer i en els organismes internacionals contra la seva aprovació; i l’oposició en bloc ha manifestat la seva intenció de derogar la norma si la configuració de majories al Congrés dels Diputats canvia després dels comicis.
No cal que el New York Times o The Guardian insisteixin en la seva naturalesa antidemocràtica; tampoc que les Nacions Unides demanin la seva retirada. El mateix qualificatiu de “Llei Mordassa” amb el qual el text ha sortejat la seva tramitació parlamentària mostra, amb crua precisió, el punt en què ens trobem. (more…)