Francisco José Pérez. L’anterior entrada concloïa fent referència a les condicions subjectives que possibiliten els nous totalitarismes, i que ens plantegen l’existència d’una pèrdua de llibertat que no és sentida com a tal i que sembla haver convertit el món en una presó de serfs feliços. Situació que evoca les reflexions d’E. Fromm en obres com La por a la llibertat o Psicoanàlisi de la societat contemporània.

En elles assenyala que “al costat del problema de les condicions econòmiques i socials que han originat el feixisme es troba el problema humà, que necessita ser entès, o denunciava com milions de persones… estaven tan ansioses d’entregar la seva llibertat com els seus pares ho van estar de combatre per ella; que en lloc de desitjar la llibertat buscaven camins per defugir-la; que altres milions d’individus romanien indiferents i no creien que valgués la pena lluitar o morir en la seva defensa (…). L’home no se sent a si mateix com a portador actiu de les seves pròpies capacitats i riqueses, sinó com una “cosa” empobrida que depèn de poders exteriors a ell i en els quals ha projectat la seva substància vital (…). (more…)