La mirada de la infancia
Mercedes Pagonabarraga. El pasado 6 de febrero, en el marco del Ciclo los “Dilluns dels Drets Humans”, organizado por Cristianisme i Justícia, Justicia i Pau y Mans Unides, se abordó el problema de las repercusiones que la pobreza provoca en la infancia bajo la rúbrica “Frenar el aumento de la pobreza infantil: ¿cómo protegemos a los más vulnerables?”, y comparto del todo las reflexiones que expusieron tanto Salvador Busquets como Sor Lucía Caram.
Me congratulo ya al inicio de la conferencia al afirmar Busquets que “pobreza sólo hay una, que se manifiesta en todos los ámbitos del ser humano y que se debe, por tanto, hablar de la vertiente infantil de la pobreza”. Esta primera aproximación me parece de vital importancia no sólo por cuanto enfoca realmente el problema de la pobreza estructural que vive nuestra sociedad y, por ende, permite un abordaje del problema de manera más sistémica y eficaz, sino por cuanto se dignifica la infancia al tratarla como sujeto de derechos y no como mero objeto de protección. (more…)
Dispersió
Lucia Montobbio. Reconec la dispersió com un risc quotidià. Quan començo una cosa i durant el procés penso en iniciar moltes altres abans d’acabar amb el que m’he proposat fer. Això provoca moviment, i no sempre és graciós.
Quan trobo la manera de fer les coses amb més calma, descobreixo que trigo uns minuts més, però no molts més, en temps no és tanta la diferència. Sí que hi ha canvis en el nivell de calma, de concentració o claredat.
Fa poc vaig anar a una conferència de Sor Lucía Caram. Ella utilitzava una metàfora que ara descontextualitzo per transmetre millor la idea. Imagineu una gerra d’aigua amb terra, si la moveu d’un costat a l’altre, l’aigua s’agitarà, s’enterbolirà. Si no deixem una mica d’espai entre activitat i activitat, no veiem el fons. L’aigua necessita estar reposant un temps, quieta, parada, i així tornar a ser transparent. (more…)
El Grup de diàleg interreligiós de Manresa: 17 anys al servei de la convivència.
Lucía Montobbio. [Revista Dialogal] “A trenc d’alba marxà per no ser conegut. I no s’anà pel camí recte de Barcelona on hauria trobat molts que el coneguessin i honoressin, sinó que es desvià cap a Manresa”. M’és inevitable pensar en sant Ignasi cada vegada que vaig cap a aquesta ciutat.
I és clar que no sempre és per fer els exercicis espirituals a la Cova. Tanmateix, una mica peregrina sí que em sento. Aquest indret té un misteri místic. Avui, el que em porta fins aquí és la religió. Però no una en concret, sinó moltes. Vinc a conèixer un dels primers grups interreligiosos que es van constituir a Catalunya. (more…)
