
Dispersió
Lucia Montobbio. Reconec la dispersió com un risc quotidià. Quan començo una cosa i durant el procés penso en iniciar moltes altres abans d’acabar amb el que m’he proposat fer. Això provoca moviment, i no sempre és graciós.
Quan trobo la manera de fer les coses amb més calma, descobreixo que trigo uns minuts més, però no molts més, en temps no és tanta la diferència. Sí que hi ha canvis en el nivell de calma, de concentració o claredat.
Fa poc vaig anar a una conferència de Sor Lucía Caram. Ella utilitzava una metàfora que ara descontextualitzo per transmetre millor la idea. Imagineu una gerra d’aigua amb terra, si la moveu d’un costat a l’altre, l’aigua s’agitarà, s’enterbolirà. Si no deixem una mica d’espai entre activitat i activitat, no veiem el fons. L’aigua necessita estar reposant un temps, quieta, parada, i així tornar a ser transparent. (more…)

El Grup de diàleg interreligiós de Manresa: 17 anys al servei de la convivència.
Lucía Montobbio. [Revista Dialogal] “A trenc d’alba marxà per no ser conegut. I no s’anà pel camí recte de Barcelona on hauria trobat molts que el coneguessin i honoressin, sinó que es desvià cap a Manresa”. M’és inevitable pensar en sant Ignasi cada vegada que vaig cap a aquesta ciutat.
I és clar que no sempre és per fer els exercicis espirituals a la Cova. Tanmateix, una mica peregrina sí que em sento. Aquest indret té un misteri místic. Avui, el que em porta fins aquí és la religió. Però no una en concret, sinó moltes. Vinc a conèixer un dels primers grups interreligiosos que es van constituir a Catalunya. (more…)
Comentaris recents