Xavier Alonso. El 25 d’abril es va celebrar al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Brussel·les una cerimònia que em va impactar. Barcelona té el seu saló gòtic tot i que no sé si també celebra aquest tipus de cerimònia. L’any passat van morir als carrers de Brussel·les seixanta-dues persones, de pura pobresa, soledat, deteriorament. Cadascuna d’elles devia tenir el seu entorn, la seva família, els seus fills potser, una ONG amiga, una treballadora social amb qui empatitzava, fins i tot un riu diari de gent amb qui parlar una mica mentre es capta. A mi m’impressiona més el fracàs que l’abandonament, si és que són coses diferents. El fracàs que he vist, a Barcelona o a Brussel·les, a la cara d’alguns, és el fracàs d’algú de 30, 45, 57 anys que no té res a fer en tot el dia, que sent -igual que jo mateix- que la vida passa ràpid, però que no ha aconseguit res rellevant, no ha pogut formar una família, o no la pot mantenir, o no és volgut per ella, o no té una dutxa pròpia, o fuig d’alguna cosa secreta. Desesperança a l’edat intermèdia, això m’impacta. (more…)