Llorenç Puig. Acabem aquesta sèrie de posts amb unes consideracions sobre com aquesta esperança de la que parlem pot ser impulsora també d’una acció generosa, sense càlculs, sense esperar resultats immediats, gratuïta. I això no és simplement quelcom estètic o una simple conclusió d’una sèrie de raonaments més o menys ben articulats. Això és vida. Això es fa vida.

En un lloc ben aïllat del Txad vàrem conèixer i compartir una eucaristia amb uns religiosos espanyols que portaven molts anys allà. Un d’ells, per cert, va morir poc després allà mateix una malaltia sobtada, i està enterrat en aquella terra, sota una petita creu que porta el seu nom. Doncs bé, quan els vàrem preguntar perquè estaven allà, gastant la vida, sense un èxit visible que honorés el sacrifici que feien, ens van respondre: “la Mare de Déu, Maria, no estava al peu de la creu perquè li agradés ni perquè hagués de fer res concret, sinó perquè el seu fill estava allà, a la creu…”. (more…)