Xavier Alonso. Alguns matins a les 7:00, abans de la feina, vaig una estona a una entitat –Chez Nous– que té cura de gent sensesostre. Els donen esmorzars i dinars 6 dies a la setmana. Chez Nous, “Casa Nostra”, i en flamenc Bij Ons, va ser fundada per una senyora que va començar oferint cafè i galetes als sensesostres al metro. Aixecar-me tan d’hora fa que al llarg del dia badalli més del normal, però a canvi guanyo en energia i en tot de coses positives.

A Chez Nous hi van sensesostres belgues, magribins, subsaharians, polacs, brasilenys, espanyols… I homes i dones en una proporció de 12 a 1. Lamin, un dels treballadors, cepat com un toro, fa de segurata. És senegalès i cada matí ens prepara un cafè molt ensucrat i especiat que està boníssim. Una mica picant. Ell li diu “cafè picant”. Juga a dames i escacs amb els usuaris. Seré i amb la mirada en alerta permanent, però sense que ni es noti, sap donar tranquil·litat –i seguretat- més que neguit. Expert en Lluita senegalesa o Laamb. (more…)