Noves universals
Jesús Renau. Aquesta setmana se celebra a tot el món i al satèl·lit “Magnus” el dia del “coronavirus”, que fa un segle va envair tota la humanitat i va representar un trasbals impressionant, tant des del punt de vista sanitari, com econòmic, polític i social. El parlament mundial i els parlaments continentals han mantingut 5 minuts de silenci i han escoltat activament breus discursos dels líders científics, socials, religiosos i culturals. En molts llocs de la terra s’han celebrat tota mena de festes pel gran canvi que va viure la humanitat a partir del “coronavirus”. (more…)
Mejorar la democracia española
J. I. González Faus. [Aquest escrit és una ressenya del llibre Democratic practice. Origins of the Iberian divide in political inclusion de Robert M. Fishman. El llibre, que només es troba en anglès, el publica Oxford Univeristy Press]. (more…)
El Maig del 68, de la mobilització de carrer al cinquè poder
Xavier Garí de Barbarà. [Revista Descubrir la Historia] El Maig Francès de 1968 va ser un moment històric únic, un punt d’inflexió en l’Europa Occidental del segle XX. Una Europa assetjada i dividida per la Guerra Freda, la més longeva de les conflagracions mundials contemporànies, que va donar lloc a quatre grans revoltes ciutadanes: la d’Hongria (1956), la de Praga (1968), la del Maig del 68 Francès i la de Berlín (1989). Aquesta última va enderrocar el Mur del mateix nom, producte indirecte de la revolució soviètica amb la qual el segle XX va començar la seva marxa, també amb una mobilització social de masses. Entremig de aquestes quatre revoltes ciutadanes: el Maig Francès, que es va centrar en la mobilització al carrer, és a dir, en els moviments socials, l’activisme dels quals deixaria una marca indeleble per a la segona meitat de la centúria. Tal va ser l’impuls notable que el Maig del 68 Francès va donar als moviments socials, que arribaria fins a catapultar-los al nivell del Cinquè Poder, després del dels mitjans de comunicació, que ja començaven a ser llavors el Quart Poder, i els coneguts tres poders separats d’un Estat (legislatiu, executiu i judicial). (more…)
Cops, eleccions i canvis d’elit a Zimbabwe
Fernando Díaz Alpuente. La política de Zimbabwe ha estat tan acaparada durant dècades pels moviments i les voluntats de Robert Mugabe que, quan a mitjan novembre passat arribaven notícies sobre el seu enderrocament, costava d’entendre què estava passant realment i què s’amagava a l’ombra del rei sol. Era un cop d’estat militar? Una revolució democràtica? El pas d’una nova elit al poder? Quan, a finals del mateix mes, vam veure com Emmerson Mnangagwa es feia amb el poder, tot el puzle començava a quadrar.
El cop del 2017, orquestrat el 2008
I és que per entendre el cop de novembre de 2017, ens n’hem d’anar més enrere. Al 2008. Zimbabwe pot ser un règim autoritari de facto, però el seu règim polític està disfressat de democràcia multipartidista on, en teoria, qualsevol partit de l’oposició pot arrabassar-li la victòria electoral al governant ZANU-PF. (more…)
