Xavier Garí de Barbarà. [Revista Descubrir la Historia] El Maig Francès de 1968 va ser un moment històric únic, un punt d’inflexió en l’Europa Occidental del segle XX. Una Europa assetjada i dividida per la Guerra Freda, la més longeva de les conflagracions mundials contemporànies, que va donar lloc a quatre grans revoltes ciutadanes: la d’Hongria (1956), la de Praga (1968), la del Maig del 68 Francès i la de Berlín (1989). Aquesta última va enderrocar el Mur del mateix nom, producte indirecte de la revolució soviètica amb la qual el segle XX va començar la seva marxa, també amb una mobilització social de masses. Entremig de aquestes quatre revoltes ciutadanes: el Maig Francès, que es va centrar en la mobilització al carrer, és a dir, en els moviments socials, l’activisme dels quals deixaria una marca indeleble per a la segona meitat de la centúria. Tal va ser l’impuls notable que el Maig del 68 Francès va donar als moviments socials, que arribaria fins a catapultar-los al nivell del Cinquè Poder, després del dels mitjans de comunicació, que ja començaven a ser llavors el Quart Poder, i els coneguts tres poders separats d’un Estat (legislatiu, executiu i judicial). (more…)