Dialogar
J. I. González Faus. Todo el mundo parece estar de acuerdo en que lo que nos han pedido los electores es, sobre todo, dialogar. Algo de eso repitió el rey hace poco. Y como todos los políticos dicen que buscan cumplir el mandato del pueblo, quizás tengamos que ponernos de acuerdo antes, en qué significa eso de dialogar.
Dialogar no es decir al otro que haga lo que yo quiero (ni aunque apele para ello a la responsabilidad del otro). Dialogar no es criticar al otro (que para criticar a los políticos ya están los ciudadanos). Dialogar tampoco es negociar (“te doy esto a cambio de tus votos”). Dialogar es simplemente ceder: dejarse atravesar por la palabra del otro (dia-logos) hasta que esa herida arranque concesiones parciales, y por ambas partes. Pero claro, si yo pienso que sólo hay verdad o bondad en mí (aunque pueda tener mis defectos) y que en los otros sólo hay maldad, entonces el diálogo se convierte en un ceder a la tentación. (more…)
“Amagar-se” darrere del papa Francesc
Darío Mollá. La personalitat i les accions del Papa Francesc impressionen i interpel·len: per exemple, aquest viatge a Lesbos que acaba amb unes famílies refugiades en el seu propi avió. El seu tarannà de misericòrdia commou quan acull les dificultats reals de persones i famílies. Es lloa la claredat dels seus discursos, homilies i paraules quan és autocrític, en paraules i fets, fins i tot amb la jerarquia de l’Església … Però, i d’això no té culpa ell, tinc la sensació que molta gent a l’Església “s’amaga” -ens amaguem- darrere del Papa…
S’amaguen, ens amaguem, quan després de lloar i ponderar el compromís del Papa amb i pels pobres seguim actuant amb indiferència cap a ells i la seva sort, i fins i tot prenem decisions que no tenen a veure amb el bé dels pobres o que anteposen el benestar personal o institucional a la seva sort. És possible que puguem parlar ja del Papa dels pobres, però no crec que puguem parlar ja d’aquesta Església pobra i dels pobres que somiava Francisco en els moments primers del seu pontificat. (more…)
