Pagar els plats trencats
Xavier Casanovas. [Ara] Una mirada a la reacció social derivada de la crisi econòmica del 2008 ens fa palès que la ciutadania va trigar tres anys a entendre què passava i poder començar a respondre. I mentrestant es va gestar una sortida política per la via de l’austeritat i el rescat bancari que va donar lloc a un greu increment de les desigualtats. No sabem què hagués passat si les mesures haguessin estat unes altres, però com diu repetidament l’economista Branko Milanovic entre 2007 i 2013 el 80% més pobre a Espanya va veure caure els seus ingressos fins a un 30%, mentre que el 20% més ric, els va veure augmentar en els percentils més alts fins al 10%. España ha vist com el nombre de milionaris s’ha multiplicat per 4,7 el darrers deu anys arribant a les 979.000 persones.
No vam saber reaccionar com a societat per a que la sortida de la crisi – si és que en vam arribar a sortir mai – fos per la via de la redistribució i no per la de l’augment de la desigualtat. Diuen que l’ésser humà es l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però aquesta vegada, no ens podem permetre que ens passi el mateix. (more…)
La realitat que no es veu
Miriam Feu. “Hi ha una realitat que veus i una altra que és”. Ens ho diu el VIII Informe sobre exclusió i desenvolupament social que elabora la Fundación FOESSA cada cinc anys al nivell estatal i autonòmic, i que per primera vegada s’ha presentat amb un informe específic de la Diòcesi de Barcelona. (more…)
América Latina, más pobre
Voces. José María Vera. [EFE] Cuesta escribir un titular como éste, la verdad. No pretendo con él volver al “latinopesimismo” de los años 80 e inicios de los 90. Sin embargo, el hecho es que la pobreza vuelve a crecer en el continente a caballo de un crecimiento reducido y mal distribuido, así como del freno a programas sociales y a la formalización del empleo en la región.
La avalancha de datos en este sentido es incontestable. En 2015, 7 millones de latinoamericanos más se volvieron pobres, alcanzando la durísima cifra de 175 millones de personas. De ellas, 75 viven en la indigencia, 5 millones más en 2015 que en el año precedente. En 2016, según la FAO, se alcanzó el terrible número de 42,5 millones de niños y niñas menores de 5 años con malnutrición crónica, un 8 por ciento más que en 2013. Podríamos seguir aportando datos recientes que apuntan en la misma dirección, aunque antes hagamos presentes los rostros, las historias de vida, una a una, las oportunidades truncadas y los derechos vulnerados que hay tras estos números. (more…)
Si no és l’amor, que sigui el temor
Santi Torres. Aquests dies un observa amb incredulitat el que ha passat al Regne Unit, el que està passant als Estats Units amb Trump i el que pot passar a Europa en les properes eleccions sobretot les que es faran a França i Alemanya. Quan s’assaja un diagnòstic sempre surt com una de les explicacions la por. La dreta i més encara l’extrema dreta s’ha apropiat de la por en part real, en part construïda, que pateix una bona part de la ciutadania dels nostres països, i que s’ha anat teixint al voltant de la crisi econòmica, la regulació de la immigració o la seguretat.
Partim de què el sentiment de la por és un sentiment respectable, per molt irracional que ens pugui semblar. No tenir-ho en compte és la primera ingenuïtat política de bona part de la nova i vella esquerra que perd, i perdrà de seguir així, bous i esquelles en cada elecció. (more…)
Daniel Raventós: “El que dignifica és tenir l’existència material socialment garantida”
Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau / Mans Unides. En la propera sessió del cicle de conferències “Els dilluns dels Drets Humans” que tindrà lloc el proper 11 de gener a les 19h a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, Jaume Botey, professor d’història a la UAB, membre de l’equip de CJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda garantida de Ciutadania i Daniel Raventós, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica, ens parlaran precisament sobre la renda bàsica universal, la seva viabilitat i els seus objectius.
Abans hem pogut xerrar amb Daniel Raventós que ens ha fet un interessant avançament del que podrem escoltar dilluns que ve.
– L’atur s’estén a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Però la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s’articula el sistema econòmic, per sobreviure…
De veritat que el treball dignifica? Tot treball? (more…)
