Hondures, on vas?
Ramiro Pàmpols. Aquestes dues paraules, tan curtes, expressen prou bé el laberint, el problema de fons o “la neblina” de què parla un company hondureny, articulista i director de Radio Progreso i la revista Envío, Ismael Moreno, sj.
No és gens fàcil situar-se davant d’aquesta realitat d’un país petit en mig de Centreamèrica, amb 8 milions i mig d’habitants, un milió dos-cents mil dels quals han migrat als EUA.
Potser els més interessats tenim notícia del Cop d’Estat de l’any 2009, quan el president Zelaya va ser tret del llit i en pijama pujat a un avió camí de Costa Rica…
A partir d’aquest moment, les tensions internes, la pobresa estructural que flagel·lava el país, les forces ocultes que el dirigien, és van fer més patents. (more…)
Comunicat del POC: reivindicacions pel 8 de març
[El Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera amb motiu del Dia Internacional de la Dona ha elaborat el següent comunicat]
Veus. Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera. Els col·lectius i delegacions que signem aquest manifest, que treballem per portar el missatge de Jesucrist al món obrer, creiem que encara cal unir esforços, des de la solidaritat, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes. Per això proposem aquest decàleg de bones pràctiques per transformar la situació actual.
1. Retrocés en els drets de ciutadania
El retrocés que vivim en els drets socials i de ciutadania dificulten encara més la realització de les dones: obstacles a les joves per accedir a estudis i a feina digna; retorn a unes idees retrògrades pel que fa a les relacions humanes; (more…)
Jordi Pérez Colomé: El periodisme ha mort. Visca el periodisme!
Cristianisme i Justícia. Amb motiu de la seva participació en el curs “Reformes profundes o receptes antigues”, vam tenir l’oportunitat de xerrar amb el periodista Jordi Pérez Colomé. En un curs que gira al voltant del dilema que es dóna a l’hora d’apostar per crear un model social, polític i econòmic radicalment nou o bé limitar-nos a reformar el sistema actual rescatant receptes antigues que ja havíem oblidat, Pérez Colomé aporta el seu coneixement sobre el paper que juguen els mitjans de comunicació en aquesta època de crisi i de canvis.
Aquí teniu la primera part d’aquesta entrevista…
Tres tendències globals creixents. Quina s’imposarà?
José Eizaguirre. Sempre és aventurat parlar de “tendències globals”, sobre les quals s’aboquen rius de tinta i de bytes. ¿Cap a on s’encamina el món en el seu conjunt? És difícil fer pronòstics. Amb humilitat -i conscient que això no és més que un brevíssim apunt- presento tres tendències que percebo amb claredat.
1. La creixent concentració de riquesa –i, per tant, de poder- cada vegada en més poques mans, mentre la gran majoria s’empobreix, no només en recursos materials sinó també en drets civils. Els que tenen, tenen cada vegada més, mentre que als que no tenen se’ls treu fins i tot el que tenen. Per sobre del poder dels polítics, de les multinacionals i dels bancs, albirem unes elits econòmiques que porten temps acaparant el poder i controlant cada vegada més els recursos naturals i assistencials que satisfan les necessitats humanes: els mitjans de comunicació, l’alimentació, l’acaparament de terres i d’aigua, la sanitat… i, sobretot, els diners, desposseint les persones de mitjans i de llibertat. (more…)
El papa Francesc i la laïcitat de l’Estat
Jaume Botey. D’entre els molts comentaris que es poden fer sobre el viatge del papa Francesc al Brasil, n’hi ha un que em resulta especialment rellevant: la seva nítida defensa de la laïcitat de l’Estat que “sense assumir com a pròpia cap confessió religiosa, respecta la presència del factor religiós a la societat”.
Fins ara, la seva principal obsessió, el seu tema central i preferit, ha sigut parlar de “l’Església pobra i pels pobres” com a necessari punt de partida per la seva renovació. Feia molt de temps que no se sentia aquest discurs tantes vegades reiterat com ell ho fa i amb tanta sensació de sinceritat. Dóna la impressió que s’ho creu. I ho acompanya amb gestos: la celebració del Dijous Sant a una presó rentant els peus a una musulmana, la visita a Lampedusa que va despertar totes les reserves institucionals tant del món polític italià com de l’eclesiàstic, o al Brasil en prescindir d’un excessiu aparell de seguretat mentre visitava les faveles, etc. (more…)
Un presidente llamado Pepe Mujica
Oscar Mateos. [Todo es posible] De lejos, desde la distancia de uno que ni conoce la política uruguaya ni el personaje en profundidad, Pepe Mujica deslumbra. Es el Presidente de Uruguay desde marzo de 2010. Como mandatario de su país, ha renunciado a residencia y coches oficiales para seguir viviendo en su chacra de las afueras de Montevideo (en Rincón del Cerro) y moviéndose en su Chevrolet Corsa. Dona el 90% de su salario mensual como presidente (unos 11.000 €) a ONGs, a iniciativas agrícolas y a colaboraciones de todo tipo. Cuando finalice su mandato, ha propuesto donar su jubilación presidencial.
Está casado con la senadora y dirigente histórica del Movimiento de Participación Popular, Lucía Topolansky. Ambos, Lucía y Pepe, aparecen en este vídeo, comentando algunas de las preguntas que les hace el periodista. (more…)
Interpretación feminista del relato de la creación
Veus. Leonardo Boff. Las teólogas feministas nos han descubierto los rasgos antifeministas del actual relato de la creación de Eva (Gn 1,18-25) y de la caída original (Gn 3,1-19), que ha venido reforzando en la cultura los prejuicios contra las mujeres. Según este relato, la mujer fue formada de una costilla de Adán que, al verla, exclama: «esta es carne de mi carne y hueso de mis huesos, y se llamará varona (hebreo: ishá) porque fue sacada del varón (ish); por eso el varón dejará a su padre y a su madre para unirse a su varona: y los dos serán una sola carne» (2,23-25).
El sentido originario pretendía mostrar la unidad hombre/mujer, pero la anterioridad de Adán y la formación de la mujer a partir de su costilla fue interpretada como superioridad masculina. (more…)
Comentaris recents