França: llar, trista llar
Paula Domínguez Mezquita. Si heu visitat París recentment, haureu reparat en un fenomen que també a Espanya ha estat motiu de portades, titulars i tertúlies televisives. Em refereixo a les persones sense llar, sense sostre, els sans abri (“sdf”: sans domicile fixe; sense domicili fix) al país veí. Si, com jo, heu viscut a la capital francesa i la coneixen més enllà del Louvre, la torre Eiffel i les delicioses creps, sabreu que parlo, malauradament, d’una estampa més de la ciutat. I és que és difícil passejar-se pels seus carrers i no trobar-se amb una persona dormint a terra, a les estacions de tren, o en les andanes i vagons del metro.
Segons el Samu Social de París -un dispositiu concertat d’urgència social-, el 2017, més de 5.000 dones van trucar al 115 per demanar un allotjament. Així mateix, l’organisme estima que més de 500 menors dormen cada nit als carrers de la capital. Les dades no són gaire més encoratjadors a escala nacional: en el conjunt del país, el nombre de persones sense sostre és de 140.000, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (Insee). (more…)
Viure al penya-segat: la fronterització de la vida
Sonia Herrera. La frontera ja no està a la frontera. La imatge de línia física o imaginària plena de perills que separa països, mons i models de vida, com si del viatge iniciàtic de Frodo es tractés, es dilueix i es mou a través de rutes migratòries transnacionals i també s’instal·la sedentària en el nostre dia a dia, més enllà de fluxos poblacionals i límits territorials, com un nou llenguatge que torna quotidià el simbolisme i l’imaginari de la frontera. Ja no podem distingir entre Mordor i Rohan, ni entre Kansas i Oz, ni entre el llac d’Avern i l’inframón, ni entre l’humà i allò extrahumà… La globalització ha desdibuixat el límit entre l’Edèn i les portes de l’infern. El Mictlán o “lloc de morts” dels asteques ara es materialitza a la Mediterrània, a la frontera nord de Mèxic, en els camps de refugiats de Sudan del sud, a la frontera entre Síria i Turquia, a la República Centreafricana, en qualsevol canyissar de la Vall del Cauca…
Tal com descriu Carlos Velázquez a El karma de vivir al norte, la frontera es mou, s’estén i es replega. La precarietat i els perills que abans associàvem a l’estat de trànsit, al viatge i a l’encreuament de fronteres s’han instal·lat en les vides de milers de persones… I no hi ha muntanya Penglai on fugir i on no hi hagi hivern ni dolor. (more…)
Brots verds o reduccionisme mercantilista?
Cristianisme i Justícia. Acaba un cicle electoral a Espanya i arriba el conegut anunci de brots verds, l’eufòria desmesurada: Espanya lidera el creixement econòmic a Europa! Se’ns explica que hem d’estar orgullosos, que hem fet el que tocava. Però alguna cosa ens diu que aquestes afirmacions no tenen fonament humà, personal, que estan oblidant tant patiment acumulat.
Com afirma Jesús Renau: “La nostra societat pateix d’un reduccionisme mercantilista que produeix nàusea espiritual”.
Algunes dades ens demostren que no podem estar més lluny d’una veritable recuperació:
– Segons Foessa, un total de 11,7 milions de persones (3,8 milions de llars) estan afectades a Espanya per diferents processos d’exclusió social, fet que suposa 4,4 milions de persones més que el 2007 (un increment del 60,6%). (more…)
L’ecologia i la cura de la casa comú (finalment) a l’agenda de l’Església
Cristianisme i Justícia. Amb l’ecologia com en tantes altres qüestions, podem carregar el pes sobre l’autocrítica i la lamentació, i assumir el mea culpa de no haver tractat aquesta qüestió amb el profetisme, la força i la urgència que ho hem fet amb altres temes. Podem, no obstant, ser optimistes i alegrar-nos amb l’evidència que finalment l’ecologia ha entrat a l’agenda de l’Església i també a l’agenda i les prioritats del nostre Centre. Ja des de fa uns anys, un grup de treball sobre ètica i sostenibilitat ve reunint-se periòdicament i d’aquest treball han sorgit algunes interessants reflexions. Creiem que aquest curs, que ha culminat amb la publicació de l’encíclica Laudato Si’, ha servit per posar sobre la taula definitivament, la qüestió ecològica ja no només com una qüestió científica reservada a experts, sinó com un tema que toca a la justícia, a la manera de concebre l’economia i les relacions humanes, i que també acaba tocant la fe cristiana. (more…)
El ric epuló i el pobre energètic
José Eizaguirre. Cada dia, des de la finestra de casa, puc veure l’espectacle impressionant de les que jo anomeno “les torres del pelotazo“, al passeig de la Castellana de Madrid, amb les seves altures de fins a 250 metres destacant sobre el barri veí de Ventilla. I em fixo, gairebé tots els matins i tardes, en la primera de les quatre.
Aquesta torre, dissenyada per Norman Foster, va ser comprada el 2007, encara en obres, a Repsol per Bankia, amb el propòsit de traslladar-hi la seva seu central des d’una de les torres inclinades de la propera plaça de Castilla. L’arribada de la crisi immobiliària i la caiguda financera de l’entitat, amb el seu reguitzell d’escàndols per les estafes als seus clients “preferents”, van fer que la directiva de Bankia reconsiderés la decisió de mirar encara més des de dalt els ciutadans madrilenys. Des de llavors la torre ha estat pràcticament buida, fins que a la tardor passada Bankia l’ha llogat a Cepsa, una companyia petroliera que, malgrat el seu acròstic (Companyia Espanyola de Petrolis Societat Anònima), des de 2011 pertany íntegrament a l’emirat d’Abu Dhabi. (more…)
El darrer Nadal de la crisi?
Sonia Herrera. Des que vam deixar de parlar de recessió o desacceleració i vam començar a parlar de crisi, moltes són les persones que han vist com les seves condicions de vida es precaritzaven a marxes forçades any rere any.
Des de 2008 fins avui, hem ampliat el nostre vocabulari amb conceptes infames com “deute públic”, “prima de risc”, “bombolla immobiliària”, “subprime”, “targetes black”, “mercats financers”, “preferents”, “austeritat “(pobre paraula!, què t’han fet?),”rescats bancaris”, “retallades”… La llista de vocables continua creixent, la d’afectades i afectats, també.
Entre tota aquesta terminologia intricada, hi ha dues coses que des del principi sonaven a hecatombe encara que no tots tinguéssim clar a què es referien exactament: Reforma laboral i Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). (more…)
Treballant pels darrers
Cristianisme i Justícia. Són moltes les entitats i moviments que fa temps que treballen atenent, acompanyant i servint els darrers de la nostra societat. Aquesta estafa anomenada crisi, que ha deixat intacta la butxaca de defraudadors i especuladors i ha empès cada cop més i més gent a viure en unes condicions indignes, ha provocat en molts dels professionals i voluntaris del món social noves reflexions entorn a la seva feina, al seu compromís, a les seves vides d’entrega i servei.
Els anomenats “darrers” ho són als ulls d’una societat que només en valora la seva productivitat, són els darrers per un capitalisme ferotge que mercantilitza fins a l’últim racó que troba (sanitat, educació, etc), són els darrers per aquells a qui l’avarícia ha corromput els seus cors i vides i trepitgen tot el que troben pel camí, sigui cosa o persona. (more…)
Comentaris recents