Paula Domínguez Mezquita. Si heu visitat París recentment, haureu reparat en un fenomen que també a Espanya ha estat motiu de portades, titulars i tertúlies televisives. Em refereixo a les persones sense llar, sense sostre, els sans abri (“sdf”: sans domicile fixe; sense domicili fix) al país veí. Si, com jo, heu viscut a la capital francesa i la coneixen més enllà del Louvre, la torre Eiffel i les delicioses creps, sabreu que parlo, malauradament, d’una estampa més de la ciutat. I és que és difícil passejar-se pels seus carrers i no trobar-se amb una persona dormint a terra, a les estacions de tren, o en les andanes i vagons del metro.

Segons el Samu Social de París -un dispositiu concertat d’urgència social-, el 2017, més de 5.000 dones van trucar al 115 per demanar un allotjament. Així mateix, l’organisme estima que més de 500 menors dormen cada nit als carrers de la capital. Les dades no són gaire més encoratjadors a escala nacional: en el conjunt del país, el nombre de persones sense sostre és de 140.000, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (Insee). (more…)