
“Somiem junts”, un far en la tempesta (II)
Víctor Codina. [La primera part d’aquest article la podeu trobar en el següent enllaç: «”Somiem junts”, un far en la tempesta (II))»]
3 .Temps per actuar
Aquest temps d’acció ens permet recuperar el sentit de pertinença a un poble. Francesc defineix el poble com una categoria mítica que implica una memòria històrica de costums, ritus i altres vincles que transcendeixen allò transaccional o racional, en una recerca de dignitat i llibertat, una història de solidaritat i lluita. Poble no és el mateix que un país, una nació o un estat; el poble és fruit d’una síntesi, d’una trobada, un tot superior a les parts que es va forjar en la lluita i l’adversitat compartides. El poble té ànima, consciència, personalitat, sentit de solidaritat, justícia i treball. (more…)

Preguntes per a una reflexió de Nadal en pandèmia
Víctor Codina. La pandèmia ens ha absorbit tant aquest any (contagis, mascaretes, malalts, morts, metges, sanitaris, hospitals, confinament, quarentena, crisis laboral, treball, classes i reunions virtuals, vacunes…) que altres qüestions han restat enfosquides i marginades. Les conclusiones del Sínode de l´Amazònia i la bellísima carta Estimada Amazònia de Francesc, han passat molt desapercebudes.
Per ajudar-nos a viure amb sentit el Nadal en aquest moment de pandèmia, podem deixar-nos qüestionar i respondre a les quatre preguntes a las que el Sínode de l’Amazònia ens convida i que corresponen als quatre somnis de Francesc a Estimada Amazònia: somni social, somni ecològic, somni cultural i somni eclesial. (more…)

La Bíblia: criteri de discerniment del poble de Déu
Juan Pablo Espinosa Arce. Setembre és el mes de la Bíblia. Se celebra a tot el món cristià (catòlics, ortodoxos i protestants). Durant aquest Mes, se’ns convida a tornar a llegir els textos bíblics, a compartir-los en comunitat i a comprendre com la Sagrada Escriptura és un lloc de trobada amb Jesucrist (Cf. Aparecida 249). De fet, el Concili Vaticà II, en la Constitució Dogmàtica Dei Verbum (sobre la Divina Revelació), recorda que la Bíblia ha d’estar al centre de la vida de l’Església (Cf. Dei Verbum, Capítol VI). I més endavant afegeix que l’Escriptura és “l’ànima de la teologia” (DV 24).
Pel fet de tenir la Bíblia un lloc central en la vida del Poble de Déu, la teologia ha comprès que ella és la “norma no normada” o “norma de fe”. En senzill, la Sagrada Escriptura és la regla de la vida cristiana, i per ella es constitueix el criteri de discerniment de les accions del Poble de Déu. (more…)