Casaldàliga: no tornaré a Catalunya
Xavier Garí de Barbarà. [Foc Nou] Des d’adolescent llegia la revista “La Ruta del Quetzal”, amb articles, textos i entrevistes de molts testimonis cristians compromesos amb Amèrica Llatina, la seva Església i la seva gent. Allà vaig descobrir la poesia d’en Pere, la primera que em va fer vibrar a la meva vida, i aquelles lectures no em deixaven indiferent; tot al contrari: em convidaven a somniar amb una vida de missioner a l’Amèrica Llatina, que no fou mai com jo esperava. Arribat el moment, vaig trucar a la Prelatura de Sâo Félix do Araguaia, i també vaig escriure al Bisbe Pere, per convidar-lo a Catalunya, on treballava amb en una escola dels Germans Maristes i buscava que el seu testimoni alenés la fe d’aquells joves, i encomanés la seva solidaritat. Casaldàliga respongué aviat: “Benvolguts, no tornaré a Catalunya, però encantat us acolliré el temps que desitgeu a la nostra Prelatura de Sâo Félix do Araguaia. Per què no veniu? Aquest estiu de 2001 tenim la ‘Romeria dels Màrtirs de la Caminhada’. Sentiu-vos convidats. Us hi espero de tot cor! Bisbe Pere.” I així va ser; sense pensar-ho dues vegades, vaig anar-hi. Era l’11 de juliol de 2001 que arribava a Rio do Janeiro i, al cap d’uns dies, en avioneta, aterrava a Mato Grosso, al sud de l’Amazònia. (more…)
En el principi de tot
Veus. David Fernàndez. [Catalunya Cristiana] A les beceroles fou Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit. Després fou Leonardo Boff, amb l’ètica de l’humà, alertant que a l’home postmodern li havia entrat «complex de Déu» –individualisme possessiu, egoisme narcisista, hedonisme insolidari. De seguida vam conèixer passat i present de la digníssima –i passoliniana– parròquia de Sant Carles Borromeu a l’Entrevías de Madrid i l’altra historia del cristianisme de base. Aleshores, tot just érem insubmisos i ateus al servei militar i potser massa descreguts, però ja s’escolava la memòria dels assassinats impunes d’Òscar Romero i d’lgnacio Ellacuría, que ens feien emmudir, ens desvetllaven de l’horror i ens apropaven a altres llocs ignots però habitables. (more…)
Els llibres també són per a l’estiu: recomanacions literàries de l’equip de CJ (2)
Cristianisme i Justícia. Fa una setmana vam publicar el primer lliurament de les nostres recomanacions literàries per a aquest estiu, però com ens va semblar poc, aquí teniu 12 llibres més que pensem que -com deia Hermann Hesse- “condueixen a la vida i li són útils”. Esperem que gaudiu de la lectura de cada llibre tant com les persones que l’han recomanat.
- José María Segura(@jmsssj) recomana Per amor a la justícia.
«Un petit llibre de Teresa Forcades que recull sintèticament les vides i la recerca de la Justícia de dues dones molt grans: Dorothy Day i Simone Weil. És una molt bona introducció al pensament i la vida d’aquests dos testimonis de la Fe a qui la irrupció de Déu en les seves vides les va portar a la recerca d’un món més just. Dues dones essencials en la història de l’Església i del pensament cristià, dos referents en la Justícia que brolla de la fe. Dues autores que no poden faltar en qualsevol seminari, biblioteca o ment inquieta que vulgui conèixer una mica de la història de la teologia i el pensament social cristià en clau de dona. Un llibre imprescindible». (more…)
María, mujer de a pie
Tere Iribarren. No estamos acostumbrados a acercarnos tanto a María como lo hace Angelo Rindone en esta ilustración. La tenemos siempre en los altares, elevada por nuestros deseos de anunciar que es Inmaculada, Purísima y otros atributos que la hacen extraterrestre y no encajan con la mujer que fue madre, servidora, trabajadora, sufriente, emigrante, desplazada, buena vecina…
María compañera nuestra, de tantas mujeres trabajadoras, supervivientes, camareras, cajeras, teleoperadoras, precarias que tienen un máster doble y triples obligaciones, que sus hijos son el fruto de la juventud y la herencia de su madurez.
María, que como muchas mujeres ha vivido la dureza de la vida, entona un canto valiente a favor de los hambrientos, de los oprimidos, de los humildes. (more…)
Persecución a los indígenas: una historia real y actual
Voces. Luis Miguel Modino. [Periodista Digital] Una imagen vale más que mil palabras, todavía más si es vista por más de dos millones de personas. La proyección de “Descalzo sobre la tierra roja”, el biopic sobre la vida de Pedro Casaldáliga, debería ayudarnos a reflexionar sobre los problemas que allí aparecen: la defensa de los pequeños agricultores (los posseiros), de los pueblos indígenas, la lucha por la justicia… Al final, el mejor homenaje que podemos hacer a gente como Pedro Casaldáliga es continuar defendiendo aquello por lo que ha dado la vida.
Todos estos problemas continúan presentes en la sociedad brasileña y es motivo de constante enfrentamiento y persecución de aquellos que se sienten dueños de lo que no es suyo. La tentativa de acabar con los pueblos indígenas y sus territorios es uno de los propósitos por parte de los llamados ruralistas, cada vez más presentes en el Congreso y Senado Federales, en las Asambleas de los diferentes estados y en los ayuntamientos como alcaldes y concejales. Ellos hacen las leyes, financian campañas políticas y poco a poco van consiguiendo su propósito, que no es otro que enriquecerse cada vez más a costa del sufrimiento de los más pequeños. (more…)
Als 100 dies de la renúncia de Benet XVI
Victor Codina. Un cop passat el vendaval que va sacsejar no només el Vaticà sinó tota l’Església, voldria fer quatre breus reflexions i qüestionaments sobre algunes experiències que hem viscut en aquests últims tres mesos des de la renúncia de Benet XVI.
1- En primer lloc crida l’atenció el folklore mediàtic que ha acompanyat aquests esdeveniments, amb el mateix desplegament informatiu amb què es cobreix un casament reial, uns jocs olímpics, la concessió dels Oscar o unes eleccions polítiques importants. Tant es comentaven les intrigues de la cúria i de les finances vaticanes i es feien travesses sobre els cardenals papables, com es qüestionava si el papa renunciant i emèrit continuaria amb les seves sabates vermelles o en portaria unes altres de color cafè que li havia fabricat un artesà mexicà… Cal agrair la feina dels mitjans, l’Església és certament humana i molt humana, no podem fugir cap a fàcils espiritualismes, però, ¿aquesta és la imatge d’Església que els cristians reflectim en la nostra societat d’avui? (more…)
Pere Casaldàliga, un exemple de lluita pels Drets Humans amenaçat
Cristianisme i Justícia. En els últims dies ens ha arribat la notícia que Pere Casaldàliga ha hagut d’abandonar la seva llar a São Félix do Araguaia (Brasil) a causa de les reiterades amenaces de mort que ha estat rebent per part dels terratinents de la zona. Des Cristianisme i Justícia (CJ) li volem fer arribar el nostre recolzament en aquests moments difícils i volem brindar-li un cop més el nostre reconeixement -avui, Dia Internacional dels Drets Humans, amb més motiu encara- per la seva àrdua defensa dels drets dels indígenes i dels més desfavorits. (more…)
Descarrega-les 
Comentaris recents