Recés de Setmana Santa (I). Dijous sant: «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» (Lc 22,48)
Darío Mollá. La proposta que els faig per als temps que compartirem aquests tres dies sants és la d’un acostament personal i orant al misteri de la Pasqua del Senyor. Les meves paraules van destinades a ajudar a aquest exercici d’oració personal: el meu objectiu no serà altre que deixar-los a les portes de diverses escenes de l’evangeli, i animar-los a entrar-hi personalment, perquè en la intimitat de la trobada i de la proximitat amb Jesús cadascú experimenti la gràcia singular i sempre nova que ens és promesa.
L’acostament que els proposo a algunes escenes de la Passió estarà marcat per dos suggeriments que fa sant Ignasi de Loiola en els seus Exercicis i que jo faig meus. (more…)
Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?
M. Carmen de la Fuente. “Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” (Jn 1, 38) és una pregunta que ressona en l’interior de les dones i homes que volem trobar-nos amb Jesús, per conèixer-lo més, estimar-lo més i seguir-lo més. Una pregunta que ens compromet, perquè sabem la resposta ( “veniu i ho veureu” Jn 1, 39) i perquè sabem que si la seva mirada es creua amb la nostra, la seva força ens mourà a anar-hi, a veure i a quedar-nos amb ell la resta del dia.
“Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” ens ha portat a Melilla-Nador un lloc que, si alguna cosa és, és frontera, perquè allà la frontera ho amara tot. Una frontera que separa dos mons que ens esforcem a mantenir allunyats. Una frontera que fereix i mata homes i dones, cada cop més joves. Una frontera que no volem mirar però que és tan nostra com de qui la construeix i la protegeix. (more…)
Déu és Amor
Alícia Guidonet. El camí de la Quaresma ens proposa reduir tots aquells aspectes superflus que hi ha de més en la nostra vida. Es tracta de disminuir ritmes, ocasions, espais, paraules…, per així incrementar la capacitat per viure des de la profunditat. L’objectiu és anar a allò essencial. La finalitat és assolir la nostra veritat més simple. Allò que ens permet reconèixer-nos en Déu. Eliminar aquestes capes que, en sumar-se, acaben per omplir-nos de coses, relacions, propòsits i actituds que no ens deixen transparentar la glòria de Déu. Que no li deixen ser Senyor de les nostres vides.
Estem convocats a convertir-nos. És a dir, a advertir què és allò que, aquí i ara, ens ocupa sense ser Déu, sense ser de Déu. La proposta és disposar-nos a deixar-ho, a no pactar-hi més. O, en darrer cas, a desitjar que aquest embull finalment es desfaci. (more…)
El preu de l’alegria
Josep M. Rambla Blanch. Parlar d’alegria pot semblar insultant o obscè al costat d’un Mediterrani convertit en cementiri, en una Europa amb les portes barrades als refugiats, amb una escandalosa desigualtat entre uns pocs rics i una majoria de pobres…. Potser ens hauríem d’adherir a “l’elogi de la infelicitat” (Emilio Lledó), posat que l’alegria és símptoma de felicitat… Els israelites no eren capaços de “entonar cants del Senyor en terra estrangera”, en l’exili de Babilònia…
Tanmateix, tots portem dins nostre un anhel de joia que no és fàcil, ni lícit ofegar. I, a més, rebem moltes invitacions a l’alegria. El Papa Francesc és reiteratiu en aquest punt en els seus documents i discursos. Recordem només aquests dos textos importants: “L’alegria de l’Evangeli” i “La joia de l’amor”. Fins i tot el seu missatge de la misericòrdia va acompanyat amb la melodia de l’alegria. S’ha dit fins tot que l’alegria, essent central en el missatge de Jesús, és una assignatura pendent dels cristians I hauria de ser la gran oferta a la humanitat… (more…)
Recés a la ciutat (III): «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú»
Santi Thió. Nota sobre el calendari
Aquell any, el dia de lluna plena ‒el dia 15 del mes de Nisan, el dia de Pasqua‒ va escaure en dissabte, de manera que la mort de Jesús va ser el divendres 14 i la resurrecció va tenir lloc el diumenge 16 de Nisan, el mes de la primavera. Els primers cristians es van dividir a l’hora d’optar per quin dia celebrar la nova Pasqua, lleugerament desmarcada de la Pasqua jueva. Els «quatordecimals» apostaven pel dia 14, el dia abans de la lluna plena, en contra dels qui proposaven celebrar-la el primer diumenge després de la lluna plena. Aquesta és la data que ha prevalgut.
1a part: Cerquem una imatge
Si hem seguit de prop els fets pasquals, possiblement l’ànima ens haurà quedat amb desig de fixar la imatge de Jesús. Joan de la Creu, en el Cántico Espiritual, sembla endevinar el clam cristià després de l’enterrament de Jesús: (more…)
Recés a la ciutat (II): El meu Pare m’ensenyarà encara coses més grans
Santi Thió. Després de guarir el paralític de la piscina de les ovelles, l’Evangeli de Joan recull aquesta intrigant afirmació de Jesús quan les autoritats protesten perquè treballa en dia festiu. Ara, en considerar els fets pasquals, palpem una concreció absoluta de l’aprenentatge de Jesús.
La resposta de Jesús a la demanda de Felip reforça l’interès per la contemplació dels fets pasquals. Felip vol que en aquell moment solemne Jesús li mostri el Pare. La resposta és: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare […] No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?» (Jn 14,9-10).
No cal dir que això porta a considerar que Déu Pare renta peus o es dona en eucaristia o plora davant la tomba de l’amic o busca l’ovella perduda al barranc. Sorgeix un desig imperiós d’un coneixement de Jesús més gran, tot perseguint el rostre de Déu. (more…)
Comentaris recents