Pasión de Barcelona, pasión del mundo
J. I. González Faus. Me permito plagiar un conocido título de Leonardo Boff: “Pasión de Cristo, pasión del mundo”. Al día siguiente del atentado barcelonés, de mañanita, me llega un whatsapp desde México con una foto titulada: “Todos somos Barcelona”. Reconozco que me emocioné, aunque no soy de Barcelona. Más tarde me surgió la pregunta: ¿qué hacer para que esa bella frase no resulte estéril, meramente retórica como aquel famoso: “Ich bin ein Berliner” de J. Kennedy? ¿Qué hacer para poder decir con verdad: todos somos Barcelona, todos somos Manchester, todos somos Lesbos, todos somos inmigrantes, todos viajamos en pateras, todos somos precarios y vivimos con un sueldo inferior incluso al vergonzoso salario mínimo de España; todos somos mujeres maltratadas por aquellos que decían amarlas?… Todos.
Entonces me pareció que no vale esa respuesta bravucona de “no tenemos miedo”. Quiero tener miedo: no ya por mí, pero sí por mis seres queridos: por los hermanos, por los hijos, por los amigos. (more…)
No sortirem del fenomen terrorista bombardejant
Ramiro Pàmpols. Fa temps que tinc certa preocupació que voldria expressar. Reconec que és delicada, però a la vegada entenc que quan es tracta d’una qüestió podríem dir de “consciencia”, cal dir-la malgrat tot… Em refereixo al tractament que el Món Europeu i l’Occidental més enllà d’Europa, estan donant al terrorisme islamista.
Em baso en una intuïció que he copsat en dos personatges que em mereixen respecte. L’un és el Dalai Lama (no tinc present si ha estat ja substituït) i l’altre és el sociòleg de casa nostra Manuel Castells, que aquest dia 27 de maig, a la La Vanguardia, es va referir a aquest assumpte.
La tesi que jo mateix proposo podria ser: “Estem equivocats en el tractament que Occident/Europa està donant a aquest dur fenomen del terrorisme islamista”. (more…)
La nostra humanitat amenaçada
Francisco José Pérez. L’avanç dels discursos basats en el menyspreu i l’odi als immigrants i als refugiats, el rebuig visceral del canvi climàtic… que reflecteixen el triomf de Trump i l’avanç de l’extrema dreta a Europa, es converteix en indicador (signe dels temps) del grau de deshumanització que està assolint la nostra civilització, no tant per l’emergència d’aquests personatges, com pels milions de persones que posen la seva confiança en ells i en les seves idees. Una situació que retorna tota l’actualitat a aquesta disjuntiva entre la vida i la mort que va plantejar E. Fromm: “No hi ha distinció més fonamental entre els homes, psicològicament i moralment, que la que existeix entre els que estimen la mort i els que estimen la vida”[1], i que també recull el Deuteronomi: “Us he proposat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull la vida, perquè visquis, tu i la teva descendència” (Dt 30, 19). (more…)
La voz de las víctimas
Victor Codina. En Bolivia hemos vivido recientemente un largo y trágico enfrentamiento entre cooperativistas mineros y las fuerzas del gobierno, con heridos y víctimas mortales en ambos lados. Pero, lamentablemente, lo sucedido en Bolivia no es excepción. Hay víctimas del narcotráfico en México, víctimas de las maras en Centroamérica, víctimas de Sendero en Perú, de las FARC en Colombia, indígenas masacrados en Brasil por defender su territorio frente a las multinacionales… Añadamos las víctimas de la explotación laboral, del machismo, de la violencia sexual, del racismo, de la trata de personas, de la homofobia, del acoso del bullying escolar…
Y si alargamos la mirada más allá, escucharemos el clamor de las víctimas de las guerras del Medio Oriente y del yihadismo fundamentalista islámico, de los emigrantes y refugiados que mueren en el Mediterráneo y a los que se les cierran las fronteras europeas.
Y si miramos hacia atrás, contemplaremos las víctimas de las dos guerras mundiales, de los campos de concentración nazis, del Gulag soviético, de las dictaduras latinoamericanas… (more…)
Brexit: un cisma per a Europa
Martin Maier. [Europeinfos] “Ha baixat el teló, però totes les preguntes continuen obertes”. Aquesta cita de Bertolt Brecht resumeix de manera precisa quina és la situació després del referèndum al Regne Unit el 23 de juny.
Per un estret marge del 51,9%, el Regne Unit va votar a favor d’abandonar la Unió Europea. Si tenim en compte que la participació va ser del 72% de l’electorat, això significa només el 37% del total de persones amb dret a vot, i encara amb una majoria de votants joves partidaris de romandre a la UE. Aquestes xifres parlen per si soles dels problemes associats al referèndum. Potser unes eleccions generals anticipades amb un clar posicionament de les parts pel que fa al “Brexit” podrien oferir alguna solució.
Les setmanes prèvies al referèndum, el drama de la campanya es va desenvolupar amb un mal guió. Els euroescèptics partidaris de la sortida van utilitzar mentides dirigides sobretot a agitar l’odi populista contra refugiats i immigrants. Es va dir, per exemple, que el Regne Unit entregava cada setmana a Brussel·les més de 350 milions de lliures, una suma que si guanyava el Brexit s’invertiria en el Servei Nacional de Salut britànic. (more…)
