Ramiro Pàmpols. Dubtava d’escriure aquesta carta  perquè sembla que si no tens algunes informacions originals “no val la pena”. Però finalment m’he decidit a fer-ho aprofitant una tarda de dissabte que tinc lliure.

Primer de tot, els assassinats diaris segueixen el seu rumb fatídic: a Tegucigalpa diumenge passat hi va haver 21 morts. Aquí a Tocoa, tres més al voltant de la parròquia. És cert que les motivacions per “ultimar” algú, com diuen  aquí, són variades: una de molt freqüent és el robatori que s’ha convertit en una realitat quotidiana, per culpa de la pobresa endèmica.  Ahir ben a prop de casa nostra li van prendre el cel·lular a una noia a les set de la tarda, al bell mig del carrer, amenaçant-la amb una pistola. No van anar més enllà perquè portava una criatura als braços. Nosaltres tenim un vigilant per la nit. Els petits comerciants tanquen el seu negoci, incapaços de pagar “l’impost” que els reclamen les “mares” cada mes, o cada setmana o cada dia. Els taxistes de les ciutats grans, han de pagar diàriament una quantitat si no volen que els passi res… (more…)