Ramon Melgosa. Cercar els orígens de la Fundació Casa Dalmases suposa endinsar-se en els replecs d’un procés, d’un itinerari de progressiva recerca il·lusionada, més que no pas pretendre dibuixar i donar forma a una idea clara, concisa i original. Sempre ens hem considerat una família “normal”, amb possibilitats “normals” i reptes “normals”; això sí, ja una mica cansats dels discursos catastrofistes que sovint intoxiquen l’ànim fins que restes atrapat en l’immobilisme pragmàtic del “no hi ha res a fer”.

Deia Panikkar “projectem l’esperança en el futur i està en el present. L’esperança és descobrir aquesta dimensió invisible, misteriosa i bella, de cada moment”. Però on és aquest invisible? Cap a on buscar-lo? Fins a on? Amb qui? Què fer? Per on començo? (more…)