Recés a la ciutat (III): «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú»
Santi Thió. Nota sobre el calendari
Aquell any, el dia de lluna plena ‒el dia 15 del mes de Nisan, el dia de Pasqua‒ va escaure en dissabte, de manera que la mort de Jesús va ser el divendres 14 i la resurrecció va tenir lloc el diumenge 16 de Nisan, el mes de la primavera. Els primers cristians es van dividir a l’hora d’optar per quin dia celebrar la nova Pasqua, lleugerament desmarcada de la Pasqua jueva. Els «quatordecimals» apostaven pel dia 14, el dia abans de la lluna plena, en contra dels qui proposaven celebrar-la el primer diumenge després de la lluna plena. Aquesta és la data que ha prevalgut.
1a part: Cerquem una imatge
Si hem seguit de prop els fets pasquals, possiblement l’ànima ens haurà quedat amb desig de fixar la imatge de Jesús. Joan de la Creu, en el Cántico Espiritual, sembla endevinar el clam cristià després de l’enterrament de Jesús: (more…)
Recés a la ciutat (II): El meu Pare m’ensenyarà encara coses més grans
Santi Thió. Després de guarir el paralític de la piscina de les ovelles, l’Evangeli de Joan recull aquesta intrigant afirmació de Jesús quan les autoritats protesten perquè treballa en dia festiu. Ara, en considerar els fets pasquals, palpem una concreció absoluta de l’aprenentatge de Jesús.
La resposta de Jesús a la demanda de Felip reforça l’interès per la contemplació dels fets pasquals. Felip vol que en aquell moment solemne Jesús li mostri el Pare. La resposta és: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare […] No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?» (Jn 14,9-10).
No cal dir que això porta a considerar que Déu Pare renta peus o es dona en eucaristia o plora davant la tomba de l’amic o busca l’ovella perduda al barranc. Sorgeix un desig imperiós d’un coneixement de Jesús més gran, tot perseguint el rostre de Déu. (more…)
