
Internament desemmascarat: podem viure sense CIE, volem viure sense CIE
Josetxo Ordóñez Echeverría. Amín, 19 anys. Marroquí. Ocupació al seu país: ballarí. Intern al CIE de la Zona Franca durant 2019: «Tinc dinou anys i soc del Marroc. M’agrada molt la música i la dansa, soc ballarí. Vaig néixer a Fes, d’on vaig marxar quan tenia deu anys. La meva mare havia mort i em vaig quedar sol amb el meu pare, que em maltractava una vegada i una altra. Jo no suportava aquella vida, així que vaig decidir anar-me’n. Encara tinc les cicatrius de les cigarretes que ell apagava en les meves cames. Vaig arribar a Espanya tot sol dins d’un camió. Soc aquí perquè vaig cometre un furt. Vaig arribar a tenir permís de residència, però va caducar i se’m va passar renovar-lo. Tant de bo pogués tornar enrere, estic molt penedit. No vull que m’expulsin, la meva vida és aquí, odio aquell país, no hi vull tornar!». Així comença l’Amín, entre llàgrimes i capcot, el seu relat. Les llàgrimes, en major o menor mesura, acompanyen totes i cadascuna de les converses que mantenim durant les visites. Se sent consumit per l’esgotament dels dies d’internament, la solitud i l’angoixa davant la possibilitat de l’expulsió. Amb prou feines menja –s’ha aprimat 10 quilos– i li costa molt agafar el son. Rebutja prendre Rivotril –medicament subministrat als interns perquè es tranquil·litzin i puguin descansar–, ja que prefereix mantenir-se en estat d’alerta per si durant la nit el venen a buscar per expulsar-lo. Es refugia en el seu món interior, en els seus records: recorda constantment la seva mare, em diu que somia amb ella. (more…)

CIE, centre d’acollida en llibertat?
Josetxo Ordóñez Echeverría. Recentment, la Magistrada d’un jutjat d’instrucció dels de Barcelona, va dictar un Acte sobre l’internament d’un ciutadà estranger apel·lant al fonament jurídic tercer. Aquest fonament jurídic diu, literalment, el següent: “TERCER.- El que es demana no és una privació de llibertat sinó el trasllat de l’estranger a un Centre d’acollida adequat per procedir al seu internament i fer efectiva la seva expulsió acordada per resolució administrativa, tal com s’ha indicat més amunt”.
Renuncio a qualificar les expressions abocades en l’Acte, ja que em resulta extremadament difícil fer-ho. Les puc atribuir a pura negligència o a ignorància. Encara que “la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment”, com afirma l’article 6 del Codi civil, crec que després d’aquestes manifestacions judicials és imprescindible fer unes precisions conceptuals. (more…)