¿Es posible la dignidad sin todos los derechos?
Xavier Alonso. Es una pregunta peligrosa, porque puede justificar que se limiten los derechos. No, no es posible. La máxima dignidad consiste en tener todos los derechos. Si hablamos de inmigración, su integración está condicionada por el principio de gradualidad. En España y en todos los países los derechos son adquiridos por los extranjeros gradualmente, paso a paso, con el paso del tiempo. Al llegar al país, aunque no tengas “papeles”[1], dispones ya de ciertos derechos: servicios sociales básicos, reunión, asociación, sindicación, huelga, educación obligatoria, asistencia sanitaria pública (en algunas comunidades autónomas), tutela judicial, asistencia jurídica gratuita. Y hay un derecho-obligación que es fundamental, un derecho-bisagra fundamental: el derecho a empadronarse. Toda persona, tenga o no papeles, debe empadronarse. Empadronarse sirve para hacer contar el tiempo, 3 años, hasta que puedas obtener la autorización de residencia por arraigo social[2], que da paso al segundo nivel de derechos, los de los extranjeros “con papeles”: reagrupación familiar, ayudas públicas de vivienda, educación postobligatoria, trabajo y seguridad social, sufragio activo y pasivo en las elecciones locales bajo ciertas circunstancias. (more…)
Dheepan: “Mira’m, sóc jo!”
Alícia Guidonet. Dheepan és una pel·lícula que plasma, d’una manera poètica i punyent alhora, el procés de construcció identitari d’unes persones anònimes. El film narra aquest recorregut oferint-nos la possibilitat d’anar-nos aproximant als rostres dels personatges, que podrien ser qualsevol de les persones amb les què diàriament ens creuem pels carrers de les nostres ciutats. I és que un dels encerts de la pel·lícula de Jacques Audiard és la capacitat que el director mostra per a fer-nos entrar en la història de vida d’aquestes persones: en aquest sentit, el film ens ajuda a sondejar un misteri, a penetrar en uns espais sagrats que ens fan sentir-nos admirats per la seva bella fragilitat.
Dheepan és un home que, en realitat, no és “Dheepan”. El conflicte bèl·lic a Sri Lanka dels anys 90 és el marc en el que s’inicia aquesta narració: moltes persones han de fugir de la guerra i per assolir el seu objectiu prenen la identitat d’algú altre. (more…)
La dimensión laboral del fenómeno migratorio
Eduardo Rojo. España, Cataluña, son países de emigración e inmigración. ¿Qué quiero decir con ello?
En las conferencias que imparto sobre el fenómeno migratorio, y en las que siempre defiendo que la migración es una oportunidad -si es bien gestionada- de desarrollo económico en los países de origen y de acogida, suelo explicar que España fue un país de emigrantes durante muchos años desde el final de la guerra civil, y muy en especial a partir del desarrollismo político de los años sesenta del pasado siglo XX. Acompaño mi explicación con referencias a películas que ponían claramente de manifiesto esa realidad, como “Vente a Alemania, Pepe”, “Españolas en París”, o “Un franco, 14 pesetas”. Bueno, en realidad esa etapa de emigración, que se detuvo a mediados de los años setenta, ha resurgido en los últimos años pero con otro perfil bien distinto, el cual es el de jóvenes universitarios bien preparados y que dejan España ante las dificultades de encontrar empleo y por ello se deciden a buscarlo allende nuestras fronteras. De ello ha dejado también el cine debida constancia, con el excelente documental de Icíar Bollaín, “En tierra extraña”. (more…)
Integració jurídica i integració social: el dilema de la nacionalitat
Josetxo Ordóñez Echeverría. Els que treballem amb el dret hem desenvolupat un aprenentatge sobre la nostra eina de treball: una cosa és el dret normat, el dret escrit en les lleis i una altra cosa sovint molt diferent, és el dret practicat, el que s’encarna a la vida real . La lògica jurídica de les lleis no sempre és la lògica comuna dels que apliquem el dret, professionals i/o ciutadans. No cal més que assistir a un judici o llegir les sentències dels tribunals que, davant casos semblants, dirimeixen en solucions contradictòries.
Una de les explicacions que s’ha donat a aquest contrast entre dret normat i dret practicat és que el dret arriba tard quan regula la realitat social. O sigui, que la realitat social que regula el dret s’escapa, tendeix a no deixar-se institucionalitzar pel dret. Cal pensar que quan parlem de dret, gairebé sempre ens referim sense excepció al dret estatal. És el que diu el filòsof alemany Jürgen Habermas quan estudia el fenomen de “la colonització pel dret del món de la vida”. (more…)
L’islam no és només una religió de pau
Jordi López. [Vita Moleskine] Els recents atemptats d’Estat Islàmic a Europa han motivat al professor egipci Samir Khalil Samir, pare jesuïta, gran especialista en l’islam, a escriure l’interessant article “Es fals dir que l’islam és una religió de pau”. La primera part de l’article és una reflexió sobre les polítiques d’integració europees. La conclusió d’aquesta part és que, malgrat els atacs dels fanàtics salafistes gihadistes, Europa ha de seguir amb les polítiques d’acolliment d’immigrants, tot i que el processos d’integració han de contemplar la nova realitat de les societats europees i la influència dels fenòmens de la globalització cultural. El pare Samir destaca que cal partir de la dificultat d’integrar l’islam en el context europeu perquè “té una cultura en molts punts oposats a les tradicions occidentals. Religiosament, socialment, les relacions home-dona, la relació amb el menjar … tot forma part d’un sistema complet. Que la religió sigui diferent, això no és un problema. Però com que en l’islam la religió està lligada a una política, social, cultural, una història, etc… que afecta tot” això dificulta el processos d’integració. (more…)
Un laboralista i musulmà, entre altres identitats, alcalde de Londres
Jordi López. El laborista Sadiq Khan ha estat elegit alcalde de Londres vencent a les urnes al conservador Zac Goldsmith. La seva victòria és, en alguns aspectes, un petit joc de contrastos. El més rellevant, evidentment, és el polític. Khan i Goldsmith representen dues visions polítiques antagòniques i contraposades. Si pel nou alcalde el que és important és garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, pel polític conservador aquest no és el problema fonamental a resoldre. Khan defensa aferrissadament la igualtat d’oportunitats perquè la seva experiència vital és la prova de l’èxit de les polítiques socials orientades a garantir la igualtat d’oportunitats. Per Khan els problemes socials estan en el centre de les seves preocupacions; els interessos de Goldsmith són uns altres.
Khan és un advocat fill d’un emigrant pakistanesos conductor d’autobusos; Goldsmith és un multimilionari fill d’un notable banquer i hereu del negoci financer familiar. Khan nasqué en una barri popular i visqué en un habitatge social amb els seus pares i nombrosos germans; Goldsmith en una mansió pròpia de la gent adinerada. Khan estudià en un col·legi públic; Goldsmith en l’elitista escola classista d’Eton. (more…)
El treball: present i futur
Teresa Crespo. El quadern 198, “El treball: present i futur”, és fruit de la participació d’alguns dels assistents al seminari intern de Cristianisme i Justícia que es va celebrar durant el curs 2014-15. El seu contingut ens ha ajudat a prendre consciencia de la realitat actual, que més enllà de la crisi que durant anys venim patint, ens planteja que s’ha produït un canvi radical de la realitat en què vivim; alguns ens parlen d’un canvi d’època, això significa que les coses no tornaran mai més a ser com abans i, en conseqüència, el treball perd tots aquells trets que durant segles l’havien definit. La ciutadania pateix inseguretat, unes condicions laborals cada vegada més injustes, amb una forta precarització que porta a treballar per un salari que no supera el llindar de la pobresa i, per tant, hi ha persones que tot i tenir una ocupació, son treballadors pobres.
Avui es parla d’una nova classe social que és el precariat, que porta alguns autors a definir una nova estructuració de les classes socials, distribuint-la des de la classe privilegiada, cada cop més rica i més minoritària, fins a l’altre extrem de l’escala social (more…)
Catalunya, al mirall de la immigració
Andreu Domingo. Durant el segle XX, Catalunya demogràficament parlant es va consolidar com un Sistema Complex de Reproducció basat fonamentalment en la immigració, fins el punt que podem considerar la immigració com un factor endogen de la demografia catalana dels segles XX i XXI. El creixement de la població a Catalunya des d’inicis del segle XX, amb només dos milions de habitants fins els set i mig actuals, i una baixa fecunditat històrica, ha estat marcat per les conjuntures econòmiques que han animat la immigració, de forma cada cop més voluminosa i intensa, amb un primer episodi a principis del segle XX fins el crack del 29, precipitant la seva caiguda amb la Guerra Civil espanyola; una segona onada durant els anys seixanta i començaments dels setanta escapçada per la crisi del petroli, amb un període àlgid al quinquenni 1966-70, amb un saldo migratori de 425.831 persones, que representà el 62% del creixement total de la població, ambdues rebudes de la resta de Espanya; i la tercera de caràcter internacional, que arrencant a finals del XX, ha desembocat en el boom migratori del nou mil·lenni, truncat per la crisi econòmica de 2008, amb un màxim per al quinquenni 2000-2004, de 702 mil entrades per damunt de les sortides, que supera el 90% el total del creixement. (more…)
Ante los refugiados sirios, ¿abre América Latina su corazón y sus brazos?
Clara Temporelli. Latinoamérica recibió en el pasado olas de inmigrantes árabes que se abrieron camino en la región pese a sus diferencias culturales, religiosas e idiomáticas. Esta historia puede ofrecer pistas en medio de la gigantesca crisis de refugiados desatada por la guerra en Siria, que desafía especialmente a Europa, es la peor crisis de refugiados desde la Segunda Guerra Mundial. Según las cifras de las Organización Internacional para las Migraciones más de 350.000 personas han atravesado este año el Mediterráneo para llegar a ese continente y al menos 2.643 murieron en el mar.
En nuestro continente hoy, según las entidades que los agrupan, cerca de 18 millones de latinoamericanos tienen origen árabe, en su mayoría de inmigrantes que llegaron entre fines del siglo XIX y comienzos del XX. Éstos no eran formalmente refugiados, pero escapaban de serios problemas: la crisis en la producción y venta de seda hizo emigrar a miles de libaneses que vivían de esa actividad; también surgieron persecuciones contra las minorías cristianas maronitas, que junto con el derrumbe del Imperio Otomano y el riesgo de ir al frente de guerra llevaron a buscar nuevos horizontes. (more…)
