
Infant esquer de la publicitat
Jesús Renau. El contracte era clar. El nen havia d’anar vestit d’estiu, amb roba de marca i tenia que menjar una galeta. Els pares cobrarien una quantitat suficient, ni poc ni massa, perquè el mercat està saturat de nens publicitaris i la competència és notable. Tot, això si, en el marc teòric d’una exquisida atenció als infants.
De fet, però, les coses van anar d’una manera bastant diferent al que s’havia imaginat. Feia un dia de primavera bastant fred. La roba que portava al nen era inadequada. Van fer la col·lecció de fotos al costat del mar. I no va menjar una galeta, sinó una per cada foto. Total: important constipat, mal de panxa, cansament… ara mira al mar, ara a terra, dret o estirant a la sorra…Un autèntic desastre. (more…)

Vers una nova societat multicultural. Quin paper volem jugar les entitats?
Maria Nadeu [Fundació La Salut Alta / Jesuïtes Sector Social]. Com ja s’ha escrit en aquest mateix blog des del Grup de migracions de CJ – Migra Studium, el fenomen migratori no només no disminueix, sinó que es preveu que augmenti en els propers anys. El moviment de persones entre països és una realitat creixent sense marxa enrere, que ha fet que la nostra realitat propera esdevingui multicultural i diversa. I, insistim, ho seguirà sent, cada vegada més.
Aquesta situació de multiculturalitat es fa molt palesa en barris com el de La Salut de Badalona, on està situada la Fundació La Salut Alta, entitat que forma part del Sector social dels Jesuïtes. Es tracta d’un barri de poc més de 24.000 persones, de les quals gairebé un 40% són d’origen estranger i que provenen de més de 100 països, convivint en un espai de menys d’un kilòmetre quadrat. Les escoles tenen, en alguns casos, més del 80% d’alumnes d’origen estranger, i tots els qui treballem amb aquestes famílies ens trobem amb dificultats tals com el desconeixement de la llengua i dels costums catalans, la por, la manca de xarxa social i familiar, la situació d’irregularitat, l’analfabetisme de pares i mares, la manca d’espais i persones de referència a la societat d’acollida, la vulnerabilitat econòmica i el desig frustrat d’una vida millor. (more…)

La pobreza infantil no es inevitable
Veus. Marta Arias. [3500 millones] Dicen que las comparaciones son odiosas, pero no podemos negar que en ocasiones resultan de gran utilidad. Sobre todo, si nos sirven para desmontar algunos mitos. El de la pobreza infantil como consecuencia inevitable del destino (o de la pobreza de un país) es uno de ellos.
UNICEF acaba de presentar a nivel internacional el informe Bienestar Infantil en los países ricos que clasifica el desempeño de las 29 economías más avanzadas del planeta de acuerdo con cinco dimensiones de la vida de los niños. Recomiendo muy encarecidamente su lectura porque algunas conclusiones no tienen desperdicio, y darían para varios posts. (more…)

Una infància entre deixalles
Tere Iribarren. Imágenes. JAKARTA (INDONESIA) 20.03.08 Dos nens recullen plàstics en un riu molt contaminat del Nord de Yakarta (Indonèsia). L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2008 Any Internacional del Sanejament.
A Jakarta i a altres ciutats del món milers de nens i adolescents sobreviuen en situacions d’extrema pobresa al voltant dels abocadors municipals. Són nens petits, com els alumnes de les nostres escoles, nens que treballen moltes hores recollint deixalles que després venen, en condicions d’absoluta desprotecció i exposats a malalties e infeccions transmeses per insectes, rosegadors i cucs que viuen entre la descomposició d’aquests immensos abocadors. (more…)
Comentaris recents