Patrimonio de la humanidad
J. I. González Faus. Visitando una vez Tenerife, me llevaron de excursión al Teide. Tras atravesar un precioso bosque, llegamos a un montículo sin vegetación, poblado de restos de lava y piedras volcánicas. Al entrar allí, el conductor del autobús avisó: “Todo este terreno está declarado patrimonio de la humanidad; tengan cuidado de no llevarse ninguna piedra porque podría costarles una multa fuerte”.
Nada que oponer al deseo de conservar intactos algunos tesoros de nuestra historia. Pero mucho que objetar a los criterios con que se otorgan esos sonoros calificativos. La selva amazónica, pulmón de medio planeta, merecería ser defendida con el máximo esmero, no de las manos de turistas imprudentes sino de las garras de las multinacionales que están deforestándola sistemáticamente, con la excusa del “progreso”. Los indígenas de la Amazonia son seres humanos y deberían ser declarados patrimonio de la humanidad, respetando su estilo de vida. La religiosa norteamericana Dorothy Stang, asesinada por los terratenientes por defender de los derechos de los indígenas era más patrimonio de la humanidad que todas la piedras volcánicas del mundo. Si una catástrofe ecológica acaba con nuestro planeta, ¿de qué servirán todos esos supuestos “patrimonios de nuestra humanidad”? (more…)
Aïllar la xenofòbia #2015electoral
Xavier Alonso. Aquells que coneixen la història recent de la política d’immigració a Espanya, coincideixen en què l’any 2000 es va truncar el consens entre els dos grans partits sobre les línies mestres d’aquesta política. L’esborrany de la segona llei d’estrangeria de la democràcia va ser consensuada per la majoria de partits al Congrés dels Diputats, però en última instància no va rebre el suport del PP, que governava. La Llei orgànica 4/2000 es va aprovar sense els seus vots. I després de les eleccions del 12 de març del 2000, el PP, amb majoria absoluta, va aprovar la Llei orgànica 8/2000. Quin consens es va trencar?
El consens que es va trencar va ser la tradició de consensuar la política… El consens no té per què estar relacionat amb discursos electorals explícits. En una matèria tan sensible com és la immigració, pot consistir en parlar contingudament en els mitjans de comunicació, no estigmatitzar els immigrants o les confessions religioses, pactar canvis legals en comptes d’imposar-los, etc. Els partits i els seus líders han d’assumir aquesta responsabilitat. Plataforma x Catalunya, un partit xenòfob, va obtenir representació a les eleccions municipals del 2003 i del 2011, i aquí el consens consistiria –suposem– en aïllar-los, no donar-los joc en els debats, no competir pel missatge. El PP va assumir un reiterat discurs xenòfob a Badalona. Sens dubte, és difícil i fins i tot incoherent que un partit renunciï a competir per un espai electoral, per molt que un dels competidors sigui xenòfob… (more…)
Catalunya, al mirall de la immigració
Andreu Domingo. Durant el segle XX, Catalunya demogràficament parlant es va consolidar com un Sistema Complex de Reproducció basat fonamentalment en la immigració, fins el punt que podem considerar la immigració com un factor endogen de la demografia catalana dels segles XX i XXI. El creixement de la població a Catalunya des d’inicis del segle XX, amb només dos milions de habitants fins els set i mig actuals, i una baixa fecunditat històrica, ha estat marcat per les conjuntures econòmiques que han animat la immigració, de forma cada cop més voluminosa i intensa, amb un primer episodi a principis del segle XX fins el crack del 29, precipitant la seva caiguda amb la Guerra Civil espanyola; una segona onada durant els anys seixanta i començaments dels setanta escapçada per la crisi del petroli, amb un període àlgid al quinquenni 1966-70, amb un saldo migratori de 425.831 persones, que representà el 62% del creixement total de la població, ambdues rebudes de la resta de Espanya; i la tercera de caràcter internacional, que arrencant a finals del XX, ha desembocat en el boom migratori del nou mil·lenni, truncat per la crisi econòmica de 2008, amb un màxim per al quinquenni 2000-2004, de 702 mil entrades per damunt de les sortides, que supera el 90% el total del creixement. (more…)
Migracions
J. I. González Faus. [La Vanguardia] Mal fineix qui mal comença. Qui sembra vents recull tempestes… Multitud de refranys recullen aquesta saviesa elemental, oblidada per nosaltres: les coses fetes iniquament, poden aportar avantatges a curt termini, però solen portar calamitats a la llarga. Des de la monarquia bíblica fins a la drogodependència trobem aquesta mateixa lliçó: Israel va rebutjar la voluntat divina de ser un poble senzill i igualitari sense rei; en poc temps va créixer fins a convertir-se en un petit imperi però, amb el temps, va acabar en mans de monarques corruptes, es va escindir com a nació i va acabar exiliat fora de la seva terra. El poble de l’Antic Testament, des de la seva mentalitat primitiva, llegia aquests desastres com “càstigs de Déu”, la qual cosa li servia per intentar penedir-se. Nosaltres, que ens creiem més il·lustrats, rebutgem amb raó els càstigs de Déu, però hem oblidat que amb freqüència hi ha una nèmesi immanent en la mateixa naturalesa de les coses.
I així ens va: perquè alguna cosa de l’anterior està ocorrent al nostre món desenvolupat, amb el fenomen migratori. S’ha convertit en problema insoluble: perquè ni nosaltres no podem donar acollida simultània a milions d’immigrants, ni ells poden deixar d’emigrar atès el que són les seves condicions de vida i el que són les nostres. (more…)
A propòsit de la tragèdia humanitària dels refugiats: dues humils recomanacions
Jesús Sanz. Aquests dies s’està parlant molt de l’arribada de milers de refugiats procedents de diverses zones de l’Orient Mitjà que estan arribant a la Unió Europea. I més encara després d’aparèixer la fotografia d’Aylan, el nen sirià ofegat a les costes de Turquia la dramàtica imatge del qual ha recorregut el món, ha colpejat directament les nostres consciències i ha mostrat les vergonyes d’una Unió Europea impassible davant el que s’esdevé a les seves fronteres més pròximes.
Però la meva intenció no era escriure sobre les causes d’aquest conflicte, ni sobre la lenta resposta que s’està donant davant la onada més gran de refugiats succeïda a Europa des de la II Guerra Mundial. Únicament volia fer dues humils recomanacions que em venien al cap aquests dies relacionades amb la temàtica del refugi i la immigració, i que crec que ens poden ajudar a tenir una mirada empàtica i compassiva davant d’aquest drama humanitari. (more…)
Las PERSONAS inmigrantes irregulares
Darío Mollá. … Porque el sustantivo es PERSONA, inmigrante es una situación vital (bastante dolorosa en la mayoría de los casos) e irregular es una situación administrativa.
Tengo delante de mí la parte del programa que dedica a la inmigración irregular un partido al que las encuestas pronostican entrar en las Cortes Generales y en algunos parlamentos autonómicos, además de ayuntamientos. Y la lectura y relectura de este documento me mueve (y me mueve con fuerza) a escribir y compartir este post.
1. Los inmigrantes irregulares son PERSONAS, y como todas las personas tienen HISTORIA. Una historia de pocos años quizá a sus espaldas, pero de largos años en sus países y familias. Una historia que en la mayoría de los casos es historia de dolor, de explotación, de injusticia, de necesidad, de inhumanidad… Y es esa historia la que les obliga a salir y a convertirse en inmigrantes. (more…)
Entrevista a Santiago Agrelo, arzobispo de Tánger
Voces. Mundo Negro Digital. Monseñor Santiago Agrelo Martínez llama la atención, entre otras cosas, porque encarna una mezcla de energía y convicción reflejadas a través de un semblante pacífico y de una apariencia sencilla. Este franciscano gallego, arzobispo de Tánger, se ha convertido en una de las voces más proféticas de la Iglesia por su defensa de los inmigrantes.
Puedes leer la entrevista aquí.
Comentaris recents