Immigració: què ens juguem a les eleccions europees?
Xavier Alonso. Una companya d’oficina, valenciana, em passa un link: “Ací t’envie una enquesta per saber a qui votar: Descobreix amb quina candidatura al Parlament Europeu tens més afinitat.” Convido els lectors a entrar-hi. És interessant. És veritat: més que les propostes, que ara comentarem, el realment important és anar a votar. Aquestes són les novenes eleccions europees, i la participació en les vuit anteriors, des de 1979, sempre ha anat a menys. Mostra de la preocupació de la Uniço Europea (UE) per la participació és que ha apostat molt fort aquesta vegada pel “registre emocional” en la seva publicitat, produint un vídeo impactant que identifica el futur d’Europa amb mares embarassades, parint o amb el seu nadó acabat de néixer, i que arriba ja gairebé a 34 milions de visualitzacions: “Escull el teu futur”.
No donem res per fet. El filòsof basc Daniel Innerarity ha dit fa poc que “aquesta legislatura serà decisiva en la història de la UE”… (more…)
¿Es posible la dignidad sin todos los derechos?
Xavier Alonso. Es una pregunta peligrosa, porque puede justificar que se limiten los derechos. No, no es posible. La máxima dignidad consiste en tener todos los derechos. Si hablamos de inmigración, su integración está condicionada por el principio de gradualidad. En España y en todos los países los derechos son adquiridos por los extranjeros gradualmente, paso a paso, con el paso del tiempo. Al llegar al país, aunque no tengas “papeles”[1], dispones ya de ciertos derechos: servicios sociales básicos, reunión, asociación, sindicación, huelga, educación obligatoria, asistencia sanitaria pública (en algunas comunidades autónomas), tutela judicial, asistencia jurídica gratuita. Y hay un derecho-obligación que es fundamental, un derecho-bisagra fundamental: el derecho a empadronarse. Toda persona, tenga o no papeles, debe empadronarse. Empadronarse sirve para hacer contar el tiempo, 3 años, hasta que puedas obtener la autorización de residencia por arraigo social[2], que da paso al segundo nivel de derechos, los de los extranjeros “con papeles”: reagrupación familiar, ayudas públicas de vivienda, educación postobligatoria, trabajo y seguridad social, sufragio activo y pasivo en las elecciones locales bajo ciertas circunstancias. (more…)
La dimensión laboral del fenómeno migratorio
Eduardo Rojo. España, Cataluña, son países de emigración e inmigración. ¿Qué quiero decir con ello?
En las conferencias que imparto sobre el fenómeno migratorio, y en las que siempre defiendo que la migración es una oportunidad -si es bien gestionada- de desarrollo económico en los países de origen y de acogida, suelo explicar que España fue un país de emigrantes durante muchos años desde el final de la guerra civil, y muy en especial a partir del desarrollismo político de los años sesenta del pasado siglo XX. Acompaño mi explicación con referencias a películas que ponían claramente de manifiesto esa realidad, como “Vente a Alemania, Pepe”, “Españolas en París”, o “Un franco, 14 pesetas”. Bueno, en realidad esa etapa de emigración, que se detuvo a mediados de los años setenta, ha resurgido en los últimos años pero con otro perfil bien distinto, el cual es el de jóvenes universitarios bien preparados y que dejan España ante las dificultades de encontrar empleo y por ello se deciden a buscarlo allende nuestras fronteras. De ello ha dejado también el cine debida constancia, con el excelente documental de Icíar Bollaín, “En tierra extraña”. (more…)
Integració jurídica i integració social: el dilema de la nacionalitat
Josetxo Ordóñez Echeverría. Els que treballem amb el dret hem desenvolupat un aprenentatge sobre la nostra eina de treball: una cosa és el dret normat, el dret escrit en les lleis i una altra cosa sovint molt diferent, és el dret practicat, el que s’encarna a la vida real . La lògica jurídica de les lleis no sempre és la lògica comuna dels que apliquem el dret, professionals i/o ciutadans. No cal més que assistir a un judici o llegir les sentències dels tribunals que, davant casos semblants, dirimeixen en solucions contradictòries.
Una de les explicacions que s’ha donat a aquest contrast entre dret normat i dret practicat és que el dret arriba tard quan regula la realitat social. O sigui, que la realitat social que regula el dret s’escapa, tendeix a no deixar-se institucionalitzar pel dret. Cal pensar que quan parlem de dret, gairebé sempre ens referim sense excepció al dret estatal. És el que diu el filòsof alemany Jürgen Habermas quan estudia el fenomen de “la colonització pel dret del món de la vida”. (more…)
Immigració i refugi. L’hospitalitat com a horitzó
Cristianisme i Justícia. La crisi humanitària provocada per l’èxode de milers i milers de sirians buscant refugi a Europa, ha despertat durant aquest curs una marea d’emotivitat. Certament no podia ser d’altra manera, veient la terrible magnitud de les imatges que la crisi ha generat i que s’han difós amplament en els mitjans de comunicació. L’emotivitat és sempre alguna cosa necessària, ja que mou a actuar, i així ha estat en el cas de la solidaritat despertada en molts països europeus; però és també alguna cosa fluctuant i poc sòlida, si d’ella no se’n desprenen accions més a llarg termini. En el nostre blog s’han escrit una gran quantitat de reflexions, intentant en la majoria dels casos posar nom, rostre i causes a allò que estava passant. Hem intentat en la mesura de les nostres possibilitats ampliar la mirada, per no quedar-nos en l’emoció passatgera, en una reacció visceral que s’acaba diluint en el no-res. Migració i refugi són drets humans, i és en el context de la defensa d’aquests drets que ha d’abordar-se la situació. No és estrany, doncs, que en la nostra anàlisi hagin parlat diversos juristes membres de l’equip, que ens han recordat allò que alguns governs europeus semblen haver oblidat: estem davant persones amb drets. (more…)
Brexit: un cisma per a Europa
Martin Maier. [Europeinfos] “Ha baixat el teló, però totes les preguntes continuen obertes”. Aquesta cita de Bertolt Brecht resumeix de manera precisa quina és la situació després del referèndum al Regne Unit el 23 de juny.
Per un estret marge del 51,9%, el Regne Unit va votar a favor d’abandonar la Unió Europea. Si tenim en compte que la participació va ser del 72% de l’electorat, això significa només el 37% del total de persones amb dret a vot, i encara amb una majoria de votants joves partidaris de romandre a la UE. Aquestes xifres parlen per si soles dels problemes associats al referèndum. Potser unes eleccions generals anticipades amb un clar posicionament de les parts pel que fa al “Brexit” podrien oferir alguna solució.
Les setmanes prèvies al referèndum, el drama de la campanya es va desenvolupar amb un mal guió. Els euroescèptics partidaris de la sortida van utilitzar mentides dirigides sobretot a agitar l’odi populista contra refugiats i immigrants. Es va dir, per exemple, que el Regne Unit entregava cada setmana a Brussel·les més de 350 milions de lliures, una suma que si guanyava el Brexit s’invertiria en el Servei Nacional de Salut britànic. (more…)
Tracta i explotació sexual: la víctima al centre
Rosa Mª Cendón. El passat mes de febrer, diversos investigadors de la Universidad Pontificia Comillas ICAI-ICADE van presentar l’informe “Apoyando a las víctimas de trata con fines de explotación sexual”, realitzat per a la Delegación del Gobierno para Violencia de Género, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
Un informe que recull diferents aspectes que operen entorn d’una realitat invisible: el tràfic de dones i nenes per a la seva explotació sexual a Espanya. Entenent per tràfic d’éssers humans “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones (accions), recorrent a l’amenaça, l’ús de la força o altres formes de coacció, com el rapte, el frau, l’engany, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat (mitjans); per sotmetre la persona a explotació sexual o laboral, mendicitat, tràfic d’òrgans, matrimoni forçat, activitats delictives (finalitats)”.
D’una banda, l’informe analitza la realitat de les ONG que treballen amb aquest col·lectiu de víctimes. Un ampli ventall de models d’intervenció, que assenyalen que no existeix un marc normatiu ni estàndards de serveis mínims definits per cap administració per tal d’oferir una mateixa resposta a totes les víctimes. (more…)
Comentaris recents