Recés de Setmana Santa (I). Dijous sant: «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?» (Lc 22,48)
Darío Mollá. La proposta que els faig per als temps que compartirem aquests tres dies sants és la d’un acostament personal i orant al misteri de la Pasqua del Senyor. Les meves paraules van destinades a ajudar a aquest exercici d’oració personal: el meu objectiu no serà altre que deixar-los a les portes de diverses escenes de l’evangeli, i animar-los a entrar-hi personalment, perquè en la intimitat de la trobada i de la proximitat amb Jesús cadascú experimenti la gràcia singular i sempre nova que ens és promesa.
L’acostament que els proposo a algunes escenes de la Passió estarà marcat per dos suggeriments que fa sant Ignasi de Loiola en els seus Exercicis i que jo faig meus. (more…)
Recollir el curs
Alícia Guidonet. Com molts, aquests dies em trobo recollint el curs: endreçant papers, intentant llençar tot allò que s’ha anat acumulant sobre la taula i que és superflu, fent espai per deixar que el nou curs arribi i pugui creuar la porta.
I en aquestes, m’adono que el que mobilitzo externament té molt a veure amb el que també es mou en el meu interior. Certament, hi ha una estreta relació entre el que passa per dins i per fora. Tot i que sospito que aquest “fora”, perquè sigui autèntic, hauria d’harmonitzar amb l’interior. Altrament, l’extern seria, més aviat, un lloc superficial, on els successos, les coses i les relacions surfejarien, sense arribar a trobar punts d’ancoratge, de renovació, de profunditat. (more…)
Recés a la ciutat (I): «Submergir-se en el déu de la vida». Dijous Sant
Pere Borràs. “Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: –Seieu aquí mentre jo prego.
33Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 Deia: –Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: –Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. (more…)
Recés a la ciutat (I): Resteu amb mi i vetlleu amb mi
Llorenç Puig. En el moment de la foscor i de la crisi, Jesús ens demana que siguem amb Ell i que restem amb Ell, que vetllem. Acompanyem-lo en la pregària i la contemplació d’aquells moments difícils de Getsemaní. Mirem com nosaltres, ara i aquí, podem també ‘restar amb Ell’ i ‘vetllar’. Què vol dir per a mi aquest ‘resteu amb mi’ i ‘vetlleu’?
1) Vetllem amb Jesús també avui…
Us convidem a tenir un temps de vetlla, de pregària, d’estar aquesta nit amb Jesús, a soles amb Ell, molt, molt tranquil·lament.
Llegim pausadament el text de Lluc (Lc 22, 39-46), recreant-nos amb els ulls tancats, situant-nos en aquella muntanyeta, amb la lluna plena que ens acompanya, amb la humitat que ens envolta, amb la densitat de la tristesa i l’angoixa de Jesús… (more…)
