Fronteras en Europa. Notas sobre las visitas a los asentamientos de migrantes en Calais
Juanjo Peris. En el mes de julio de este año un grupo de voluntarios de London Catholic Workers pudimos visitar Calais, Francia, donde se encuentra una de las estaciones del Eurotunel que unen Reino Unido con Francia y donde se agrupaban, por entonces, entre 1.500 y 2.000 migrantes de unas 20 nacionalidades –entre otras Sudán, Afganistán, Eritrea, Somalia, Irán y Siria– viviendo en condiciones deplorables a las afueras de la ciudad en chabolas de plástico y cartón fabricadas por ellos mismos en una especie de campo de refugiados improvisado conocido como la “la Jungla”. En el mes de septiembre tuve la oportunidad de hospedarme allí una semana con la comunidad sudanesa. Por entonces vivían ya entre 3.000 y 4.000 personas, además de tres pequeños grupos de sirios acampados en la ciudad. El presente artículo pretende aportar algunas de las constataciones y reflexiones que pudimos realizar sobre el terreno.
Los asentamientos comenzaron a formarse, tras la decisión de Nicolás Sarkozy, en 2002, de cerrar el Centro de Recepción para migrantes en “La Sanguatte” que gestionaba Cruz Roja. A lo largo de este tiempo, los migrantes han vivido en infravivienda, o han formado asentamientos de chabolas, que han sido destruidas por las autoridades y reconstruidas por los migrantes en varias ocasiones. (more…)
Ni peix, ni canya: què feia Rajoy a l’Àfrica?
Oscar Mateos. [Revista Treball ICV] Recentment, un tertulià d’un programa de televisió li comentava al periodista Xavier Aldekoa, amb motiu de la presentació del seu genial llibre “Océano África”, que el problema de l’Àfrica era que calia ensenyar a pescar i no donar directament els peixos. Davant d’aquest tòpic simplista i molt superat en el debat sobre desenvolupament, Aldekoa va respondre brillantment que la qüestió era començar per no trencar la canya.
I és que de forma històrica, el continent africà ha estat objecte d’espolis humans (tres segles d’esclavitud) i de recursos (colonització i neocolonialisme, tant occidental com xinés en l’actualitat), que han fet, efectivament, que les societats africanes hagin estat desposseïdes de la possibilitat de pescar els seus propis peixos, de fabricar les seves pròpies canyes i de pescar a la seva manera. Amb això no vull caure en un discurs naïf que exculpi el paper dels propis africans en la situació actual. És obvi que les elits africanes han col·laborat amb tot aquest procés de forma sistemàtica, i és obvi, i molt invisibilitzat també, que sectors de les societats africanes han resistit a la seva forma contra totes aquestes formes d’opressió. (more…)
Immigració i noves cruïlles. Com ser profeta en un món divers
Alberto Ares. La nostra vida té sentit només en relació amb els altres. L’ésser humà es coneix donant-se a conèixer, es veu veient-se veure, explora el seu cor internant-se en els altres. La trobada amb els altres és el que ens construeix com a persones. Aquesta és una de les riqueses que ens traça la mobilitat humana.
¿Com ser profeta en el nostre món divers davant les noves cruïlles i fronteres que ens plantegen les migracions internacionals? (more…)
Miguel Pajares: «Les polítiques d’immigració han de reduir notablement els seus continguts repressius»
Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau. A la darrera sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans vam abordar el tema següent: «Acollida o rebuig? Polítiques de frontera a Europa i drets dels migrants». Per això vam comptar amb la presència de Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, i director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, i de Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats.
Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar en Miguel Pajares i això és el que ens va explicar. (more…)
Conectando causas, conectando crisis – crónica III – #FSM2013
Santi Torres. Cuando éramos niños, y supongo que aún sigue la tradición, una forma de castigo era enviarnos al “rincón de pensar”. Un espacio silencioso y oscuro, donde meditar aquellas acciones que no habían sido del todo correctas. Esta imagen me volvía ayer una y otra vez, escuchando algunos de los talleres propuestos por Cáritas Internacional alrededor de la migraciones y el desarrollo, o escuchando también nuestro mismo taller sobre la crisis europea que contó con la participación de Jaume Botey, Víctor Ríos y Evaristo Villar. Nuestro mundo, o al menos una buena parte de él, debería ser enviado al rincón de pensar. De pensar que hemos hecho mal para llegar a este brutal proceso de mercantilización de la vida humana. El Foro de alguna manera cumple la función de este espacio, aunque ciertamente no tiene nada de oscuro, ni tampoco de silencioso.
Benet XVI i les polítiques socials del PP
Quim Pons. El diumenge 20 de gener de 2013, l’Església va celebrar la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. El missatge de Benet XVI per aquesta jornada va ser “Migracions: peregrinació de fe i esperança”, i estava escrit en el context d’aquest Any de la fe.
El missatge ens parla de la fe i l’esperança com l’equipatge inseparable en la vida de molts immigrants: el desig de deixar darrera la desesperació d’un futur impossible de construir i la profunda confiança que Déu no els abandona en el seu camí. I això a partir del principi fonamental de que “tot migrant és una persona amb uns drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació”. (more…)
